Eleccions espanyoles

L'aferrissada batalla de les dretes per l'Espanya despoblada

Escorades tradicionalment a la dreta, les 28 províncies que representen la denominada Espanya buida foren un feu electoral per al PP elecció rere elecció. La fragmentació del vot dretà i la distància que obtindria el PSOE respecte del seu competidor a l'esquerra, però, ha capgirat l'escenari. L'extrema dreta de Vox i Ciutadans pugnen, segons les previsions demoscòpiques, per aconseguir un bon pessic a les demarcacions propietat dels populars. Amb aquestes circumscripcions escollint un terç del Congrés, l'Espanya rural serà l'escenari de la batalla a tres entre les diferents formacions conservadores.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Palència, terra de naixement del presidenciable del PP a la Moncloa Pablo Casado, sempre ha votat a favor de les forces conservadores. No importava que es presentaren sota unes sigles o unes altres: la dreta s'ha imposat a totes les votacions a la província durant els 38 anys de vida que té el líder popular. Al Congrés dels Diputats, Palència solia exportar un bipartidisme imperfecte en el qual el PP obtenia dos escons i els socialistes n'aconseguien un. Una tradició electoral, però, que pot capgirar-se a les eleccions espanyoles del pròxim 18 d'abril. Mentre diverses enquestes pronosticaven un tomb històric a favor del PSOE, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) dirigit pel polèmic sociòleg José Félix Tezanos atribuïa el tercer diputat de la demarcació a l'extrema dreta de Vox o a Ciutadans. Hi havia batalla pel flanc conservador.

Aquesta incertesa no és exclusiva de Palència. Altres províncies de la denominada Espanya buida o Espanya rural també albiren un resultat inestable i complicat d'anticipar pels experts demoscòpics. La fragmentació política a la dreta espanyola arran de la irrupció de la formació ultradretana Vox i d'unes millors perspectives de Ciutadans han provocat que el PSOE puga obtenir la victòria en diverses circumscripcions que eren territori vedat per al PP. I que els populars hagen de batallar amb el partit d'Albert Rivera i la força ultra que encapçala Santiago Abascal, exmembre de la facció aguirrista i aznarista de l'organització de la gavina, per aquest tipus d'elector.

El baròmetre publicat pel CIS d'aquesta setmana radiografia la magnitud del combat polític que s'espera a l'espectre conservador pel vot rural a causa del lideratge incontestable a les enquestes del PSOE i les magres possibilitats d'Unides Podem de pescar escons en aquestes províncies. La forca presidida per Casado passaria d'aconseguir 33 diputats en les circumscripcions que escullen quatre o menys representants a una forqueta d'entre 19 i 21, segons les estimacions del CIS. Una davallada, junt amb les dificultats de Podem per entrar al repartiment d'aquests escons, que seria aprofitada pels taronges i els extremistes. Mentre Ciutadans pescaria entre 10 i 14 diputats, Vox aconseguiria entre 6 o 9 representants.

Una irrupció dintre dels territoris més despoblats de l'Estat espanyol que s'ha evidenciat en la capacitat d'afluència dels actes electorals dels radicals d'ultradreta a províncies com ara Toledo o a la mateixa Palència. Toledo, precisament, junt amb Conca, Guadalajara, Ciutat Reial, Salamanca, Valladolid o Lleó serien algunes de les demarcacions que exportarien un diputat d'extrema dreta al parlament espanyol. I Ciutadans, que progressaria electoralment sense fer tant de soroll com la ultradreta de Vox, gaudiria de representants per Terol, Segovia, Zamora, Albacete i Càceres. Encara més, competiria amb els populars per un escó a Burgos i Àvila, i reproduiria la jugada a Osca amb el PSOE i a Palència amb Vox.

La casa gran dels conservadors espanyols, al seu torn, perdria diputats en Guadalajara, Palència, Segovia, Terol, Zamora, Albacete, Ourense, la Rioja o Salamanca respecte dels resultats obtinguts l'any 2016. Uns pronòstics que van dur a Casado a demanar abans de la publicació del CIS que ni Ciutadans ni l'extrema dreta de Vox es presentaren a les 28 províncies de l'Estat espanyol en les quals se juguen quatre o menys diputats. «Tant de bo la resta de partits feren aquesta anàlisi de responsabilitat i pensaren que en aquelles convocatòries electorals en les quals no tindran representació en algunes circumscripcions, si paga la pena dividir el vot i provocar que alguns escons vagen al PSOE i a Podem», afirmava el presidenciable del PP advertint l'electorat dels riscs d'escollir la papereta de la resta de partits de la dreta.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, durant un polèmic acte en Alsasua| EFE

Amb Casado expressant que «un votant del PP no té cap motiu per canviar a Vox», els dirigents del PP han insistit en el missatge del vot estratègic per evitar la sagnia a l'Espanya buidada. Les paraules del secretari general de la formació de la gavina, Teodoro García Egea, mostraven claríssimament la tàctica dels populars, i les mateixes pors al si del partit: «L'única esperança que té Pedro Sánchez per a seguir en La Moncloa és la divisió de tots aquells que creem en la unitat d'Espanya, en la llibertat, en la baixada d'impostos i en la nostra Espanya rural».

El temor dels populars a perdre la presidència del Govern espanyol per la fragmentació de la papereta conservadora ha provocat que, fins i tot, hagen fet un vídeo en el qual surten Epi i Blas explicant les suposades raons de com votar l'extrema dreta de Vox beneficia el PSOE. «A la nostra província de Barrio Sesamo es necessiten mil vots per a aconseguir un escó. Imagina't que un partit constitucionalista té 998 vots, però Don Pimpón i tu voteu Vox. Ni un partit ni l'altre aconsegueixen així escons i tots aquests vots es perden», es deia al vídeo.

Als continguts audiovisuals virals, s'hi suma la recuperació del pare polític de les tres forces conservadores, l'expresident espanyol José María Aznar, amb el propòsit de taponar aquesta fuga de vot. Reconciliat amb el PP des de l'arribada al poder orgànic de Casado, Aznar serà el protagonista d'actes electorals en províncies on la formació de la gavina rivalitza amb el partit ultra. Entre elles, hi ha Burgos o Albacete, ubicades dintre de l'Espanya rural. De fet, el mateix lema electoral del PP, «Valor segur», busca advertir a l'elector del risc que hi ha de triar una altra papereta que no siga la blava dels populars.

Tot i néixer com una formació de capes urbanes, la possibilitat d'arrencar al PP diversos escons al món rural ha provocat que Rivera també haja redoblat els esforços. I més amb l'extrema dreta de Vox centrant el seu discurs en aquests àmbits, per al qual empra el missatge simplista i reduccionista de cacera, bous i armes davant la complexitat dels problemes que assolen les zones despoblades de l'Estat espanyol. Amb Ciutadans prometen beneficis fiscals qüestionats des dels àmbits progressistes perquè deixarien la caixa pública desproveïda d'ingressos amb els quals impulsar polítiques contra la despoblació, el líder taronja va passejar-se en tractor pel municipi de Sayatón, ubicat a la circumscripció de Guadalajara i de només 86 habitants. Una imatge inusual que mostrava la importància d'aquest vot en les eleccions espanyoles del 28 d'abril.

Abans de publicar-se el macrobaròmetre del CIS, l'expert en demoscòpia alacantí Kiko Llaneras va apuntar en El País les xifres d'escons que estimava per a cada partit en aquestes demarcacions: 47 per al PSOE, 28 per al PP, 15 per a Ciutadans i fins a set per als ultradretans de Vox, amb Unides Podem amb poques possibilitats de penetrar dintre de l'elector dels territoris despoblats. Els seus càlculs apuntaven que un percentatge de vot global del PSOE d'un 26% li assegurava una posició de privilegi en moltes d'aquestes circumscripcions gràcies al disseny de les regles electorals, elaborades aleshores per beneficar UCD i assegurar el triomf del partit que pilotava la transició espanyola. Ciutadans, en canvi, hauria d'aconseguir un percentatge de paperetes d'entre el 14 i el 16% per pegar un bon mos al pastís dels escons rurals. En cas contrari, sofriria força.

Santiago Abascal, Pablo Casado i Albert Rivera, respectius presidents de Vox, el PP i Ciutadans, a la concentració del 10 de febrer a la plaça de Colom de Madrid. | EFE

Al voltant de sis escons s'hi juguen els ultres de Vox i els neoconservadors del PP. L'objectiu per als populars està, d'acord amb l'anàlisi de Llaneras, en doblar als d'extrema dreta en vots. Fracassar en aquest propòsit beneficiaria Vox. Una escenari factible amb la campanya encara per davant, els temors a un vot ocult de la formació ultradretana i una gran marea d'incisos encara pendents de triar quina papereta introdueixen al sobre.

Malgrat la incertesa, sembla assegurat que les decisions dels habitants de l'Espanya buida, d'aquella que va manifestar-se de manera contundent i amb força assistència fa unes setmanes a Madrid, seran decisives. I amb el PSOE regnant a bastant distància en les enquestes, la batalla per les restes del vot rural serà a cara de gos entre les tres dretes espanyoles. Palència, la circumscripció bressol de Casado, s'albira com un dels escenaris de la contesa electoral.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.