L’allau de plàstic

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una immensa balena blava emergeix en un dels turístics canals de la ciutat de Bruges aquest estiu. Amb una alçària de quatre plantes, més d’onze metres, l’escultura està construïda amb delicadesa amb part de les cinc tones de residus que els fundadors de l’Studio KCA novaiorquès d’arquitectura van recollir a les costes dels oceans Atlàntic i Pacífic en col·laboració amb les fundacions Hawaii Wildlife i Surfrider de. Des de Brooklyn, Lesley Chang i Jason Klimoski van respondre amb aquesta crida per la preservació de la natura a la proposta del lema “ciutat líquida” plantejat per la Triennal d’Art i Arquitectura de la capital belga, inspirat pels conceptes del sociòleg Zygmunt Bauman

L’Skyscraper (the Bruges Whale) és una de les últimes creacions artístiques esculpides amb residus reconvertits en matèria primera i la voluntat de despertar crítica i consciència social davant un model de consum que provoca un gran deteriorament del medi ambient. La balena blava, l’animal més gran del planeta Terra, és un símbol de la preservació de la biodiversitat i també va ser elegit per l’organització Greenpeace per denunciar la contaminació per plàstics dels ecosistemes marins, la temàtica destacada en el Dia de la Terra d’enguany. L’organització conservacionista a les Filipines va instal·lar una rèplica de cetaci estrangulat per plàstics a la platja de Naic, al sud de Manila, per advertir d’aquest flux de pol·lució.

Mentre la balena de Chang i Klimoski solca les aigües de Bruges, ha entrat en vigor la normativa espanyola que prohibeix als comerços donar bosses de plàstic gratuïtes, a fi de fer efectiva l’obligació de la directiva europea de reducció de consum d’aquest tipus d’envasos lleugers, la qual obliga que a partir del 2021 les bosses hauran de ser biodegradables i, per tant, produïdes amb alternatives al petroli. Aquests envasos han esdevingut el gran antagonista a la protecció dels ecosistemes, especialment els marins, perquè el plàstic representa el 85% del fem als oceans

Es calcula que els europeus consumeixen prop de 190 bosses per persona i any, un producte que té ús mitjà de 12 minuts i pot necessitar més de mig segle per degradar-se. S’ha de començar a frenar per alguna via el torrent incommensurable de plàstic tan vinculat a un model de consum que és insostenible; tanmateix, s’hauria de reflexionar davant les dificultats de la Unió Europea per limitar l’expansió de tot tipus d’envasos. La directiva de bosses de plàstic es va aprovar l’any 2015, però des del 1994 Brussel·les té una normativa d’obligat compliment relativa als envasos i els residus d’envasos.

És evident que els criteris comercials d’increment de vendes, en què l’embolcall pot determinar l’èxit en el mercat, s’ha imposat per davant dels criteris de sostenibilitat i de normatives vigents en benefici d’uns interessos econòmics i de l’economia, lluny de ser circular, basada en els recursos fòssils. Sobta l’atac a les bosses de plàstic quan en qualsevol centre comercial els productes alimentaris es presenten amb sofisticats embocalls de diversos tipus de materials que en compliquen el tractament.

El Parlament Europeu va actualitzar la directiva del 1994 el mes de maig passat, però no va generar gaire rebombori. Els estats tenen tres anys de marge per transposar les noves normes. Tot i això, la directriu comunitària obliga a elevar els llindars en reutilització i reciclatge d’envasos. També aposta per reduir-ne l’ús i minimitzar-los, així com pel foment de la bioeconomia per promoure recipients d’origen biològic, compactables, fabricats amb fonts renovables i, alhora, reduir la dependència en energia i matèries primeres vinculada als combustibles fòssils. A més a més, Brussel·les fa un èmfasi especial en els productes de plàstic d’un sol ús i de dimensions menudes, com ara els bastonets, les palletes, les tapes de gots, els coberts, les bosses d’aperitius o els taps de les botelles. Una crida que apel·la als productors d’envasos, embolcalls i eines de plàstic —fins i tot de filtres de cigarretes— perquè assumisquen responsabilitats pel que fa a la gestió d’aquestes deixalles. La clau ambiental torna a ser econòmica i requereix la col·laboració de la indústria.

Al sostre de la sala de rèptils del Museu d’Història Natural de Viena hi penja una bossa de plàstic blanca. A poca distància, s’exposa, també aèriament, una tortuga marina, tot mostrant els riscos d’aquest envàs, confosos amb meduses. Sota la bandera d’aquestes bosses demonitzades, i la generació de complicitats de la ciutadania, és necessari posar el punt de mira en la potent indústria dels envasos vinculada al petroli. L’allau de plàstic només es pot frenar en l’origen, amb innovació, criteris sostenibles i normativa compromesa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.