El poeta Vicent Andres Estellés va empentar a generacions i generacions de valencians a assumir la veu del seu poble, a patir i esperar per a ser-ho, a caminar entre la pols mentre et segueix una polseguera. L'Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O, junt amb les altres dues agrupacions de familiars de víctimes de la riuada, van assumir de manera involuntària la veu d'un poble empipat amb la gestió d'aquella riuada, d'un poble indignat amb aquella negligència, d'un poble amb memòria dels absents, de la infàmia del fang, del dolor d'unes morts, com ha acreditat judicialment la instrucció, «evitables».
Aquesta associació, amb Rosa Álvarez i Carmina Gil com a rostres mediàtics, han exercit de portaveus del cabreig, però també han construït junt amb altres personalitats i entitats una memòria col·lectiva de la dana. Una mostra d'aquesta tasca ha estat l'organització dels Premis Memòria, que s'han celebrat aquest dissabte al Teatre Talia de València, on han acudit comandaments policials, diverses figures d'incomptables àmbits professionals del País Valencià i autoritats com ara els ministres valencians Diana Morant i Arcadi España, ambdós del PSPV, o el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví. També ha estat present Pepe Álvarez, secretari general d'UGT a escala estatal.
«La memòria és important per exigir canvis i evitar que les futures generacions visquen el que nosaltres vam patir», ha exclamat Elisabeth González, de l'Associació de Víctimes i Damnificats de la Dana, quan feia pocs minuts que des de la pantalla s'havia emès un vídeo sota el lema «justícia, veritat, reparació, memòria i prevenció» i l'actor Ferran Gadea havia introduït l'acte amb una lectura de poemes d'Estellés. «23 roses, 234 víctimes mortals i zero responsables», havia proclamat l'artista, amb el públic aplaudint de manera enèrgica.
Els aplaudiments pujarien d'intensitat quan Álvarez, Gil, González i Mariló Gradolí, de l'Associació de Víctimes de la DANA 29-O, es fondrien en una abraçada a sobre de l'escenari. «València no oblida», ha assenyalat Álvarez, visiblement emocionada, mentre subjectava unes làmines, on hi havia dibuixat dues mans agafades com a símbol de solidaritat. «Aquesta làmina és per a tots vosaltres. És una làmina de solidaritat i representa a tots els que ens heu ajudat», ha explicat abans que irrompera la colla de dolçaines i tabals Estrella Roja per interpretar una muixeranga, convertida en el so de record dels absents, segons ha apuntat la periodista Laura Ballester, que ha conduït la cerimònia junt amb el comunicador Manuel Reyes.
Les notes emotives d'aquest himne nacional encara ressonaven a la sala quan Álvarez i Gil han llegit els noms de les 234 víctimes mortals de la barrancada. «Gràcies per sostenir, per acompanyar, per estar», ha agraït Gil a tots els participants de la lluita per assolir «justícia, veritat, reparació, memòria i prevenció» amb la barrancada del 2024. «Vull fer una menció especial a les portaveus de 'Mazón, a presó', a Anna Oliver, Anna Gascó, Mar Bueno, Beatriu Cardona i Alexandra Usó», ha reconegut Álvarez, en una jornada carregada d'agraïment als que s'han implicat en el seu combat.
«Les famílies tenim dret a saber. La veritat no ens tornarà a les persones que falten, però és l'única base digna per a construir el futur», ha indicat Gil. La vicepresidenta de l'Associació de Víctimes Mortals Mortals de la Dana 29-O ha estat contundent: «Cada família mereix respostes i cap resposta ha de ser negada a canvi de silenci». «No podem perdre cap vida més per falta d'avisos», ha censurat, fent una crida a recordar els noms de les víctimes, a evitar que siguen simples xifres i que la seua memòria estiga present cada vegada que es passe per un barranc.
El seu clam ha estat carregat de crítica a la gestió del Consell del popular Carlos Mazón i de persistència perquè l'oblit no esborre la negligència. «La millor manera d'honrar la memòria dels nostres éssers estimats és lluitant per la veritat i perquè mai torne a passar. Perquè aquelles morts foren evitables», ha recalcat Àlvarez. «Estem cansades d'explicar una vegada i una altra perquè demanem justícia, però no callarem. No ho farem quan s'apaguen els focus del segon aniversari. La nostra dignitat no està en venda», ha advertit.
Amb un posicionament de cap contacte amb el PP fins que «deixen de protegir Mazón» i amb Vox per haver sostingut a l'expresident valencià, s'ha dirigit a Diana Morant, ministra de Ciència i candidata del PSPV a la Generalitat Valenciana, i Joan Baldoví, presidenciable de Compromís al País Valencià: «Vos demane el vostre compromís perquè actueu de garants si guanyeu les eleccions valencianes. Ens heu de protegir, heu d'actuar de garants», ha reclamat, visibilitzant com Mazón, aleshores màxim càrrec del PPCV, va espolsar-se la seua responsabilitat d'actuar de comandant en cap dels valencians.
«No ens deixeu assoles. Per les 234 víctimes», ha remarcat Gil, mentre insistia a agrair a tota la gent que ha assistit a les manifestacions i a les protestes convocades per la riuada del 2024. «Gràcies als que continuen venint i reclamant veritat, justícia, reparació, memòria i prevenció», ha incidit. Tant Álvarez com Gil s'han abraçat i el públic s'hi ha posat dempeus per donar-li escalf i reconèixer la seua tasca.
Una lluita col·lectiva
Entre les emotives cançons de Tomàs de los Santos, Pau Alabajos i Sole Giménez, l'Associació de Víctimes Mortals Mortals de la Dana 29-O ha reivindicat el caràcter col·lectiu de la seua lluita amb l'entrega de tres guardons. Maxi Roldán i Carmen Amoraga, autors de l'obra Lágrimas de barro, han estat distingits. «És un estrany honor rebre aquest premi. Si haguera girat cap a l'esquerra aquell 29 d'octubre, avui no estaria ací», ha confessat Roldán, com a coautor d'un llibre on tota la recaptació està destinada a sufragar l'activitat de l'associació per les víctimes de la dana.
D'aquell temporal, precisament, feia dies que n'advertien. Victòria Roselló, cap de meteorologia d'À Punt, va comunicar als seus superiors de la possibilitat d'una dana amb un impacte demolidor. Des de la radiotelevisió pública, va comandar una cobertura informativa que va narrar fil per randa aquella catàstrofe. Els micròfons i les càmeres d'À Punt van avisar de la baixada de l'aigua des de les capçaleres de les conques fins a l'Horta Sud. «Tu sí que ho vas fer bé», li han reconegut des del públic, quan ha pujat a recollir el segon Premi Memòria del col·lectiu de víctimes de la barrancada. Tot el teatre s'ha posat dempeus per protagonitzar un aplaudiment aborronant.
«És un gran honor rebre aquest reconeixement de les víctimes mortals de la dana. Els valencians estem habituats a la meteorologia mediterrània, a les avingudes de barrancs des de temps immemorials. Ara bé, és inacceptable les víctimes que va causar aquest episodi tan destructiu», ha retret, assenyalant la gestió del Consell del PP. «Aquell dia, pel silenci dels gestors de l'emergència, els habitants de l'Horta Sud no eren conscients que passava. Allà no plovia i ningú no els havia avisat. Si la informació els haguera arribat, les pèrdues materials haurien sigut enormes, però les pèrdues humanes s'haurien pogut evitar», ha lamentat, com també ha elogiat el treball d'Avamet.
Els assistents s'han tornat a alçar quan José Ángel Núñez, cap de meteorologia de l'AEMET al País Valencià, ha abandonat la seua butaca i s'ha dirigit cap al faristol com al tercer guardonat d'aquesta primera edició dels Premis Memòria. Atrapat per la síndrome de l'impostor, com ha reconegut, i víctima de la màquina del fang del PP — fou assenyalat públicament per Mazón a les Corts Valencianes en un intent de tergiversar el relat del dia D—, ha fet una encesa defensa dels serveis públics. «El que més m'ha molestat han estat els atacs injustificats als serveis públics, com a ferramenta per a atacar un govern, una persona. Hem de lluitar pels serveis públics i per la dignitat en el lloc de treball», ha llençat.
«Probablement passaran dècades fins que torne a ocórrer», ha augurat sobre la possibilitat d'una repetició d'un temporal i d'uns aiguats d'aquesta dimensió. «El risc no només depèn del perill meteorològic», ha prosseguit, amb l'objectiu d'avisar que «ara estem més exposats». «Es construeix en zones inundables i es fan estacions de metro per on passaven els barrancs», ha criticat com a un acte de memòria, de rescatar les lliçons urbanístiques i de gestió del territori que ens ha llegat la dana. La interpretació de «Processó de la memòria» per tancar la cerimònia ha estat metafòrica, com una reiteració del missatge que ha acompanyat aquests premis: s'ha de preservar la memòria col·lectiva contra la negligència governamental de la dana.