Nou anys després de l'1 d'Octubre, el cas de Roger Español ha arribat aquest dimecres al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona. Quatre agents de la Policia Nacional —l'escopeter que va efectuar el tret i tres comandaments, un inspector i dos sotsinspectors— són jutjats per les lesions que van provocar a Español la pèrdua de la visió de l'ull dret durant les càrregues policials al carrer de Sardenya, al costat de l'Institut Ramon Llull. És l'únic procediment per la violència policial de l'1-O que ha arribat a judici.
A les portes de l'Audiència, abans d'entrar a la primera sessió, Español ha reclamat una resolució de culpabilitat per als quatre agents i ha reivindicat que el judici serveixi també per a les víctimes que no van arribar a obtenir reconeixement ni reparació. «Espero que serveixi per a tota aquella gent que no va poder tenir ni reconeixement ni justícia ni reparació de l'1 dOctubre», ha afirmat davant dels mitjans.
Al seu costat, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila, han situat també el judici en un pla que va més enllà de la lesió patida per Español. Antich ha reclamat a l'Estat que «s'autoesmeni», mentre que Vila ha denunciat la «impunitat de la violència exercida contra el poble». Tots dos han assenyalat que no esperen una resolució diferent que la condemna dels agents.
A la sala, Español ha relatat per primera vegada davant del tribunal com va viure aquell matí. Ha admès que va llançar unes tanques d'obra cap a la calçada per dificultar l'avanç dels agents, però ha negat que les dirigís contra cap policia. També ha explicat que, després de rebre un cop de porra a la cuixa i d'intentar impedir que un agent recuperés el bastó que li havia caigut, va acabar situat entre un grup de periodistes quan va rebre l'impacte. Segons el seu relat, els agents no corrien cap perill en aquell moment.
«Només em queda pensar que va ser una represàlia», ha declarat sobre el tret. La seva defensa considera que la intencionalitat és un element central del cas, tant per determinar la responsabilitat penal de l'escopeter com per les conseqüències que això pugui tenir en l'aplicació de la llei d'amnistia. Les acusacions particular i popular d'Español, Irídia i Òmnium Cultural, demanen tretze anys de presó per a cadascun dels quatre agents pels delictes de lesions amb pèrdua d'un òrgan principal i tortura. L'ANC en sol·licita dotze. La Fiscalia, en canvi, en reclama l'absolució en considerar que els policies van actuar en compliment del seu deure.
Dos relats davant del tribunal
El primer dia de judici ha servit per començar a confrontar les dues versions sobre què va passar al carrer de Sardenya. Un dels punts centrals és determinar si l'ús de les bales de goma estava justificat en aquell moment, en quines circumstàncies es va efectuar el tret i quina responsabilitat poden tenir tant l'autor material com els comandaments de l'operatiu.
Segons les acusacions, no hi havia una situació que justifiqués l'ús d'aquest tipus de projectil i l'escopeter va disparar en direcció a Español fins a tres vegades. El tret que li va provocar la pèrdua de l'ull es va efectuar, segons els peritatges, a 14,12 metres de distància. La investigació d'Irídia va permetre identificar l'agent després d'analitzar més de 1.800 hores d'imatges, una identificació que posteriorment van confirmar els Mossos d'Esquadra.
El relat d'Español davant del tribunal ha coincidit amb aquesta interpretació. Ha explicat que, quan va rebre l'impacte, es trobava entre periodistes i que ja tenia la intenció d'abandonar la zona. El periodista David Bou, que ha declarat també aquest dimecres com a testimoni, ha assegurat que va veure l'agent disparar «directament, no contra el terra».
La defensa i la Fiscalia sostenen, però, una versió diferent. El ministeri públic situa els trets dins d'una seqüència d'ús progressiu de la força: primer les defenses policials, després les salves i finalment les bales de goma, davant d'una concentració que, segons la seva tesi, havia bloquejat els agents i en què s'havien produït llançaments d'objectes. La Fiscalia considera que l'escopeter va actuar seguint una ordre reglamentària i que aquesta no podia ser considerada manifestament il·legal.
Un dels testimonis que ha comparegut aquest dimecres ha estat precisament el responsable de les unitats d'intervenció policial (UIP) durant l'1-O. El comandament ha defensat davant del tribunal que l'actuació policial que va acabar amb la lesió d'Español va ser «absolutament correcta» i que no es van vulnerar els protocols sobre l'ús de les bales de goma. També ha explicat que aquell dia la Policia Nacional va disparar disset pilotes de goma, totes a Barcelona i a la zona on va resultar ferit Español, i més de quaranta cartutxos de salves.
El mateix testimoni ha admès que aquest material es va utilitzar tot i la prohibició aprovada a Catalunya el 2014 arran del cas d'Ester Quintana, que també va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma dels Mossos d'Esquadra. Segons ha explicat, una investigació interna de la Policia Nacional va concloure que no s'havien vulnerat els protocols, però no va arribar a identificar l'escopeter.
Sobre aquesta contradicció haurà de pronunciar-se el tribunal: si l'ús de la força va ser necessari i proporcional, si el tret es va produir de manera intencionada o assumint conscientment el risc de causar una lesió greu i si els comandaments poden tenir responsabilitat penal pels fets.
La intencionalitat i l'amnistia
La intencionalitat del tret té també una dimensió jurídica més enllà de la responsabilitat de l'agent. Els quatre policies són els únics agents processats per la violència de l'1-O que han arribat a judici i que no han quedat fora del procediment en aplicació de la llei d'amnistia. Les acusacions qualifiquen els fets com a lesions greus i tortura.
Español, en canvi, sí que va ser amnistiat en la causa que tenia oberta per un presumpte delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat. L'aplicació de la llei als policies investigats per les lesions que va patir va ser rebutjada. El debat sobre si el tret va ser deliberat o fruit d'una actuació imprudent serà, per tant, una de les claus del procediment. La intencionalitat pot determinar tant la qualificació penal dels fets com l'aplicació de les excepcions previstes per la llei d'amnistia.
Sota vigilància internacional
El procediment compta també amb una mirada externa. Sis organitzacions internacionals de drets humans —Amnistia Internacional, l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), INCLO, REDRESS, ICHRP-Espanya i Defender a quien Defiende— han constituït una missió d'observació que seguirà les sessions del judici. «És el primer cas que arriba a judici de la violència exercida durant aquella jornada i pot establir un precedent molt important», ha explicat Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional i un dels integrants de la missió.
La iniciativa d'aquestes organitzacions prestarà atenció a la valoració de les proves sobre l'ús de la força i el tret del projectil, als estàndards internacionals relatius a l'ús d'armament menys letal —com les bales de goma—, a la investigació d'al·legacions de tortura i maltractaments i a la responsabilitat dels comandaments policials. També analitzarà el dret de les víctimes de greus vulneracions de drets humans a obtenir veritat, justícia i reparació, i també la possible interpretació i aplicació que faci el tribunal de la llei d'amnistia de 2024. Canales ha remarcat que la missió no intervindrà en el procediment i ha avançat: «Farem públiques les nostres conclusions quan acabin les nostres actuacions».
Un camí tortuós i lent
El judici arriba després d'un recorregut judicial de gairebé una dècada. Español va perdre la visió de l'ull dret l'1 d'Octubre de 2017, durant les càrregues policials per impedir la votació. La lesió li va provocar un esclat ocular, fractures a la cara i seqüeles permanents. També va haver d'abandonar els estudis de música i la seva activitat professional vinculada al saxòfon. Actualment treballa com a conserge d'institut.
Aquest dimecres, davant del tribunal, Español ha explicat també les conseqüències psicològiques de la lesió i l'impacte que ha tingut sobre la seva vida personal i laboral. El seu relat ha convertit la primera sessió en una reconstrucció del matí de l'1-O des del punt de vista de qui va rebre l'impacte del projectil. El judici continuarà aquest dijous amb més testimonis, entre els quals hi ha agents que van participar en l'operatiu. El 30 de setembre està previst que sigui el torn dels perits i, l'1 d'octubre, exactament nou anys després dels fets, declararan els quatre agents processats.