L'escenari d'unes eleccions catalanes amb Oriol Junqueras i Carles Puigdemont com a candidats s'albira, de moment, boirós. El camí per a fer efectiva l'amnistia està ple d'espines i la seua resolució cada vegada s'allarga més i més en el temps. Com si es tractara d'una reedició de les etapes de passió de Jesucrist, la resolució judicial de l'exoneració als dirigents polítics represaliats pel procés s'ha endinsat en un viacrucis d'epíleg completament incert.
La primera estació és al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'òrgan judicial de Vell Continent haurà de pronunciar-se sobre si la llei d'amnistia aprovada al Congrés dels Diputats encaixa amb el dret comunitari. En principi, el TJUE hauria d'avalar la normativa espanyola, atès que el novembre passat Dean Spielmann, advocat general d'aquest Tribunal, va donar el seu vistiplau. És cert que va plantejar alguns retrats, però, en termes generals, va donar cobertura a la mesura de gràcia i, en conseqüència, va desmuntar el relat pregonat per la dreta espanyola i el conservadorisme judicial.
Tot i que la seua resolució no és vinculant, el gruix de les sentències del Tribunal comunitari estan alineades amb la interpretació del seu advocat general. En tot cas, el pronunciament del TJUE està previst per al pròxim mes de maig o juny, segons va avançar Catalunya Ràdio. En un principi, hi havia l'anhel per part de l'independentisme i, especialment, de la cúpula directiva de Junts per Catalunya que es produiria en el mes d'abril o, fins i tot, durant l'actual Setmana Santa.
Si la resolució del TJUE dona llum verd a l'amnistia, el següent òrgan judicial a dir-hi la seua serà el Tribunal Constitucional. Amb majoria progressista, la seua decisió es preveu per a després de l'estiu, i més si l'encarregat de marcar els tempos d'aquesta sentència és el magistrat José María Macías, un dels nous ariets de la dreta judicial espanyola. Ja va actuar contra l'exoneració des del seu antic seient al Consell General del Poder Judicial. És membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura i ha assistit a diversos actes de l'aznarista FAES.
La sentència del Tribunal Constitucional —en cas que fos favorable a l'amnistia, en coherència amb la primera resolució de l'òrgan jurídic— podria aixecar l'ordre de detenció que arrossega Puigdemont, així com la inhabilitació de Junqueras. La institució presidida pel progressista Cándido Conde-Pumpido té pendent els recursos d'empara presentats pels dirigents polítics encausats pel procés independentista.
En aquesta resolució, sí que haurà de determinar si l'oposició del Tribunal Suprem a amnistiar els mandataris polítics amb l'argument que la malversació no es troba dintre del perímetre de l'exoneració judicial suposa una vulneració dels seus drets. El Tribunal Constitucional, a més, haurà de deliberar si respon de manera unificada als set recursos, presentats pel referent de Junts per Catalunya i els exconsellers independentistes implicats.
A pesar que l'òrgan encapçalat per Conde-Pumpido marcarà el rumb de l'amnistia, les claus de l'exoneració estan en mans del Tribunal Suprem. Serà previsiblement l'última estació d'aquest viacrucis. En el passat, tant el magistrat Manuel Marchena, l'autèntic comandant en cap de la dreta judicial espanyola, com Pablo Llarena, togat conservador que va negar l'amnistia als dirigents represaliats pel referèndum de l'1 d'Octubre, s'han oposat a validar judicialment aquesta exoneració penal. De fet, han estat els artífexs de mantenir l'ordre de detenció a Puigdemont i la inhabilitació a la resta de referents independentistes.
Ambdós togats han aturat l'amnistia amb l'argument que la votació d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017 va suposar un enriquiment personal per als dirigents del procés, ja que s'haurien malbaratat fons públics per assolir una meta individual. Fins i tot, el conservador Llarena va plantejar l'any passat —en unes jornades a Granada— que la possibilitat d'implementar aquesta mesura de gràcia era potestat del Tribunal Suprem. De fet, va afirmar que al Tribunal Constitucional li tocava interpretat la llei, però que la seua aplicació era una qüestió de l'alt tribunal espanyol.
Llarena —junt amb l'influent Marchena, general del conservadorisme judicial des de la Sala Segona del Tribunal Suprem— compten amb esquerdes per entrebancar l'exoneració als dirigents represaliats pel referèndum de l'1 d'octubre. Podrien regatejar la sentència del TJUE si aquesta només es limita a qüestions vinculades amb l'encaix de la legislatura en el dret comunitari i defuig d'endinsar-se en la malversació, així com tindrien l'as a la mànega de dilatar l'assumpte judicial tornant a elevar-lo a les institucions europees. És el viacrucis judicial de l'amnistia.