Al Museu Marítim de Barcelona, l'expectació era màxima. A les butaques, hi havia expresidents de la Generalitat de Catalunya, com ara el republicà Pere Aragonès o el socialista José Montilla. Estaven acompanyats de dirigents de grans empreses catalanes, com ara Endesa, Repsol o La Fundació 'La Caixa', de representants de les patronals Pimec i Foment i de les cares visibles d'UGT i CCOO. Tots aguaitaven la irrupció del president català, el socialista Salvador Illa, qui volia marcar les prioritats de la segona part del seu mandat.
Illa arriba a l'equador de la legislatura amb el balanç d'haver aconseguit el retorn de grans firmes al país i d'haver trobat l'estabilitat financera al seu executiu gràcies a l'aliança parlamentària amb ERC i els Comuns. Tanmateix, afronta els darrers dos anys amb l'assignatura pendent de revertir la precarietat del sistema educatiu català. No és només l'escàndol vinculat a les proves PISA i els dolents resultats dels alumnes catalans, sinó la permanència del conflicte educatiu.
Per a desactivar aquest front, el comandant en cap dels catalans ha anunciat un redoblament de les inversions. S'ha compromès en augmentar la despesa educativa fins a assolir el 6% del PIB, com marca la legislació educativa principatina del 2009. Aquest esforç seria de 20.000 milions d'euros, atès que, en l'actualitat, suposa un 4%. «Tota la comunitat educativa i el conjunt de la societat compartim la voluntat de millorar el sistema educatiu del país», ha ressaltat, mentre parafrasejava l'expresident socialista Pasqual Maragall amb el lema «educació, educació i educació». «Hem de dur l'educació catalana cap a l'excel·lència», s'ha fixat.
Arran de les peticions d'un pacte de país per l'ensenyament d'ERC i Junts per Catalunya, Illa ha comunicat una ronda de trobades amb les diferents forces polítiques catalanes i la voluntat de vehicular aquest pla de millores educatives a través del Consell d'Educació de Catalunya. El mandatari socialista ha convocat «el conjunt del país a un debat sobre l'educació que Catalunya necessita», on els alumnes se situen «per davant de tot». «Ens ha de servir per a activar els compromisos de totes les parts interessades i implicades en l'educació i ha de ser obert al conjunt de la societat i de les forces polítiques», ha desgranat.
«Cal passar a l'acció», ha etzibat, perquè l'ofensiva educativa no es quede atrapada en la fase dels diagnòstics i sense llista d'espera entre com més aviat millor a la sala quirúrgica. «Açò no va de demostrar força ni de confrontar. Va d'asseure's, dialogar, construir. I de fer-ho serenament i de bona fe, generant corrents de confiança mútua en totes direccions», ha assenyalat envers el conflicte educatiu i la tardor calenta que enllesteixen tant els sindicats d'ensenyament com les assemblees que representen als docents.
Junt amb els seus missatges contra l'odi i per la convivència —amb mencions a l'expresident Jordi Pujol per aixecar la moral del país—, el president català s'ha centrat en l'àmbit educatiu amb un altre anunci per climatitzar les aules de 2.530 escoles fins al 2031. Aquesta mesura comptarà amb una consignació de 2.500 milions d'euros. «Molts centres pateixen anys de desinversió, que els han deixat sense les condicions que els alumnes i els mestres mereixen», ha subratllat.
Illa ha abordat altres problemàtiques com l'accés a l'habitatge, però ha centrat el seu focus en el deteriorament de la xarxa educativa i en els malestars de la comunitat educativa. Sap que, en l'actualitat, és el seu principal front de protesta, l'assignatura pendent de la seua administració. Amb les dimissions al sottogoverno erigint-se en nyaps temporals, el president català s'ha situat al capdavant de la resposta per l'educació. No debades, la crisi per l'ensenyament cada vegada adquiria més decibels polítics.