L'estiu i l'adveniment dels mesos més intensos de calor s'havien transformat en una treva dintre del conflictiu educatiu a Catalunya. Arran de la negativa de la comunitat docent al preacord oferit per la Conselleria d'Educació, encapçalada per la socialista Esther Niubó, els educadors i els principals sindicats al capdavant de les protestes, això és, USTEC i la CGT, havien retornat a les seues casernes. L'objectiu era recarregar energies i dissenyar una estratègia per a una tardor calenta.
«El Govern català ha de reaccionar. Catalunya necessita un nou model educatiu. La degradació del sistema públic cada vegada és més gran, les condicions dels docents són precàries i la igualtat d'oportunitats per a l'alumnat no està gens assegurada. Aquesta crisi només es pot abordar amb canvis estructurals», assenyalava Yolanda Segura, veu de la USTEC, a les pàgines d'aquesta revista. Junt amb la CGT, demanaven transformacions profundes per plegar en les reivindicacions.
L'executiu català del socialista Salvador Illa havia assumit les reclamacions plasmades en el preacord i les havia incorporat per a l'actual curs escolar. Tanmateix, i amb la previsió d'una arrancada de la temporada educativa farcida per les aturades laborals i les manifestacions de la comunitat docent, Niubó ha mogut fitxa. La conselleria ha fet una crida a «teixir ponts» i ha anunciat una reunió amb USTEC i la CGT. La trobada està prevista per aquest dijous. El propòsit és refredar un dels fronts calents de l'administració principatina.
«Esforç majúscul»
La responsable del departament d'ensenyament ha ressaltat «els dos grans acords assolits» amb CCOO, UGT i el col·lectiu Professors de Secundària, i ha destacat l'esforç «majúscul» en matèria econòmica per a sufragar les reclamacions incloses en aquests pactes. No debades, s'han destinat 2.600 milions d'euros. «És el reforç més gran de recursos. Aquest govern ha pres mesures, estem fent passos endavant i encara n'hem de fer més», ha accentuat.
La consellera ha subratllat l'increment de les aules d'acollida, que passen de 1.640 a 2.141, i l'augment en el nombre de professors, amb la contractació de 1.103 més envers l'exercici escolar anterior. Educació, a més, ha emfatitzat la inversió en infraestructures educatives: amb 257 milions d'euros, és la xifra més alta des del 2008. El creixement dels recursos va aparellat a un pla pilot per minvar la càrrega burocràtica als docents i el desplegament de sanitaris als centres educatius.
El marcatge d'ERC i els Comuns
Mentre la Generalitat de Catalunya comandada per Illa mostra una actitud de diàleg amb els sindicats i reivindica la pujada a les partides al camp de l'ensenyament, els principals aliats parlamentaris dels socialistes han empentat pels errors en les proves PISA. A la promesa llençada pel president català de canvis al sistema educatiu en una entrevista a El Periòdic de Catalunya, Oriol Junqueras, líder d'ERC, va respondre que les transformacions al sistema educatiu «no podien esperar». «Només falta voluntat política», va pressionar al PSC, així com va advocar per un «gran acord» en la reconstrucció de la xarxa educativa del país.
Els republicans han mantingut el marcatge després que la conselleria haja destituït Teresa Sambola, secretària general del departament d'ensenyament, i haja obert tres expedients disciplinaris pels errors en les proves PISA. «Si això contribueix a l'hora d'assumir alguna responsabilitat política, ens sembla bé, però el repte és molt més profund. La decisió no comportarà cap millora significativa», s'ha mostrat escèptic. I ha proposat «pactar un grup d'experts que dirigeixin el departament, si cal, fins a la pròxima legislatura».
«La improvisació no serveix de res, s'ha d'anar a l'arrel del problema», ha criticat David Cid, portaveu parlamentari dels Comuns, que ha defensat «la necessitat d'un gran acord de país sobre educació». A la pressió dels socis més habituals del Govern català del PSC, s'hi ha sumat la CUP amb la petició de dimissió de la consellera: «No ha fet els deures en estiu», ha censurat Non Casadevall, secretari general dels anticapitalistes. L'executiu principatí mou fitxa per apaivagar el conflicte educatiu amb els socis esquerrans incrementant el to d'exigència.