Un poc més d'un milió i mig de xiquets i adolescents inicien aquest dimecres el curs escolar 20262027 a Catalunya. Seran els primers a incorporar-se a les aules, a l'espera que ho facen, dimecres, els valencians (809.000 alumnes) i els balears (159.000). Es dona el tret de sortida, d'aquesta manera, a un nou curs que comença com va acabar l'anterior, en el cas de Catalunya i el País Valencià: amb un conflicte enquistat entre el personal docent i l'Administració.
La mala maror, de fet, es visibilitzarà aquest mateix dimarts a tot el Principat, amb una vaga que amenaça de posar potes amunt la jornada. La mobilització ha estat convocada pels sindicats USTEC, la CGT i l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) i, al marge de l'aturada mateixa, es materialitzarà en macroassemblees en llocs emblemàtics de les capitals i les capçaleres comarcals.
Serà la sisena vegada, en el termini d'un any, que el personal docent és convocat a una aturada, amb la incertesa de saber quin serà el seguiment en un dia tan marcat en el calendari, tant de les famílies com dels professionals de l'ensenyament.
A aquesta convocatòria s'arriba després que dijous de la setmana passada la reunió convocada pel Departament d'Educació i Formació Professional amb aquests dos sindicats acabara sense acord entre les parts. La trobada l'havia convocada el Departament que dirigeix Esther Niubó per a asserenar els ànims d'una comunitat educativa que durant l'últim trimestre de l'any va encadenar aturades i mobilitzacions arreu del territori.
D'aquesta manera, es consoliden les posicions amb què es va tancar el curs passat. D'una banda, Comissions Obreres i UGT, que el març passat van signar un pacte amb Educació que preveia un increment del 30% del complement salarial, reducció de ràtios, millores en burocràcia i més fons en educació. D'una altra banda, USTEC i la CGT que coincideixen a assenyalar que aquells avanços, com els plantejats dijous passat per Niubó, són insuficients. El maig passat, la darrera proposta d'acord posada a sobre de la taula per la Generalitat va rebre el rebuig del 65% dels 60.000 mestres i professors que van participar-hi.
Ara, tots dos sindicats exigeixen, entre més: un augment del finançament educatiu fins al 6% del PIB, més professionals, menys ràtios i plantilles que garantisquen l'educació inclusiva, infraestructures dignes i el blindatge del català com a llengua vehicular d'acollida, entre més.
Una marea verda per a la història
Si a Catalunya el final de curs va resultar mogut, al País Valencià la revolta dels docents va marcar l'agenda política. La vaga protagonitzada per mestres i professors des del dia 11 de maig fins a l'11 de juny ja ha passat a la història de la lluita obrera contemporània. Un torcebraç a l'Administració que s'havia covat des d'un any abans i que va donar peu a una mobilització sense precedents, amb manifestacions que van omplir els carrers de les principals ciutats de docents i famílies durant un mes complet.
La vaga, en tot cas, no fou desconvocada, sinó suspesa, una maniobra que permet als sindicats reactivar-la tan bon punt ho desitgen. La voluntat dels sindicats (amb l'excepció d'ANPE i CSIF, la resta continuen en la lluita) és mantenir la pressió sobre la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats. Al malestar docent dels últims mesos s'ha sumat aquest estiu, a més, la incorporació d'una instrucció a la Llei d'acompanyament dels pressupostos per tal que la inspecció educativa «vetle per la neutralitat educativa als centres educatius». El canvi ha estat durament criticat, tant pels sindicats com per les associacions de directors i directores de centre educatius.
De moment, aquest mateix dijous s'han convocat concentracions a les portes dels centres educatius per visibilitzar el malestar docent. De cara al dissabte 12 hi ha convocades tres manifestacions a Alacant, Castelló i València. La voluntat és continuar amb les accions reivindicatives, en un any, a més, que està marcat per la celebració de les eleccions autonòmiques previstes per al mes de maig.