Que les famílies tingueren «llibertat» per triar la llengua d'ensenyament dels seus fills i filles. Aquesta és la màxima que, segons va repetir fins a l'avorriment el conseller José Antonio Rovira, guiava l'aprovació de la Llei 1/2024 de 27 de juny, també coneguda com a llei de llibertat educativa. «Acabar amb la imposició del Botànic», era l'altre leitmotiv que va repetir amb insistència el Consell de Mazón.
Han passat vuit mesos des que se celebrà la consulta a les famílies i dos mesos des que començà el curs escolar 2025-2026, el primer de plena entrada en vigor de la norma. Ara, Escola Valenciana i la Unitat per a l'Educació Multilingüe han elaborat un informe que detalla com s'ha substanciat la consulta, és a dir, el nombre d'unitats (és a dir, aules) que tenen llengua base valencià (LBV) i llengua base castellà (LBC).
L'estudi dona peu a moltes reflexions, si bé una destaca per sobre de la resta: que la Conselleria d'Educació no ha atès la voluntat de les famílies que viuen en zones de domini lingüístic castellà, però que volen que els seus fills estudien en valencià. O, cosa que és la mateixa, que el departament que comanda José Antonio Rovira ha negligit la voluntat manifestada per les famílies.
El cas més cridaner són els Serrans. En aquesta comarca d'interior, el 51,9% de les famílies van triar valencià. Tanmateix, de totes les aules on s'imparteix ensenyament obligatori, només el 12,1% tenen com a llengua base el valencià. En comarques com el Racó d'Ademús i l'Alt Millars, a pesar d'existir una demanda per sobre del 30%, hi ha zero aules que tenen com a llengua base el valencià. Igualment desateses han quedat moltes famílies a la Foia de Bunyol, la Canal de Navarrès o l'Alt Palància (vegeu el gràfic).
Això és així degut a la manera asimètrica com estava concebuda la llei en funció de la zona de domini lingüístic. Per a la zona de domini lingüístic valencià, la llei estipulava que en el cas que el 50% o més de les famílies votaren pel valencià, l'aula seria en valencià. En el cas d'escoles i centres amb dues aules, si el 25% de les famílies triaven castellà, s'havia d'habilitar una aula en castellà.
La llei de llibertat educativa ja considerava una excentricitat que les famílies de la zona de domini castellà triaren valencià
En canvi, per a la zona de domini lingüístic castellà, les garanties que hi haguera una aula en valencià eren molt menors, ja que la legislació aprovada per PP i Vox donava per fet, d'entrada, que la llengua base era el castellà. Amb tot i amb això, l'article 8 de la llei de llibertat educativa estipulava: «Quan hi haja una demanda d'alumnat suficient per a constituir una unitat, els representants dels quals hagen triat el valencià com a llengua base, i no hi haja oferta suficient de llocs escolars en aquesta llengua base en el procediment d'admissió de l'alumnat, l'Administració educativa adoptarà les mesures oportunes per satisfer aquesta demanda».
La referència, doncs, a «una demanda d'alumnat suficient» era una al·lusió genèrica, molt diferent dels percentatges estrictes establerts en la zona de domini lingüístic valencià. És a dir, en la zona valencianoparlant, l'Administració donava per feta l'opció de triar. En la zona castellanoparlant, triar valencià era, pràcticament, una excentricitat. El resultat ha estat que desenes d'alumnes les famílies dels quals volien que estigueren escolaritzats en valencià no han vist satisfeta la seua petició. És a dir, la Conselleria ha ignorat la seua voluntat. Una circumstància que els impulsors de l'informe consideren una «discriminació».
Un mapa de contrastos
L'informe, impulsat per Escola Valenciana i la Unitat per a l'Educació Plurilingüe, permet copsar com ha quedat la distribució de llengües en les aules del País Valencià. D'aquesta ullada es poden inferir aspectes positius i negatius.
Entre els positius, hi ha el fet que el nombre de famílies que ha optat pel valencià com a llengua base és més gran que el que, en el passat, optava per l'anomenada línia en valencià, programa vigent en temps del govern del PSOE (1982-1995) i Partit Popular (1995-2015). També el fet que moltes famílies castellanoparlants volen que els seus fills i filles estudien en valencià. No s'ha de perdre de vista que en la darrera Enquesta de coneixement i ús del valencià, el 24,1% de les persones asseguraven que la seua llengua inicial de conversa era el castellà. En canvi, el 50,5% de les famílies van optar pel valencià com a llengua base.
«Aquests resultats —relata l'informe— es poden atribuir en part a l'afecció cap a la llengua d'una part important de la societat valenciana, que la veu com a element nuclear de la identitat pròpia del País Valencià, però també al prestigi que ha aconseguit l'ensenyament en valencià, que s'associa a un major rendiment acadèmic i a una major qualitat en la docència».
En tot cas, els autors de l'informe, Jordi Antolí i Alícia Martí, asseguren que l'aplicació de la llei Rovira ha tingut «efectes clarament perjudicials per a l'ensenyament, especialment en les zones de predomini castellà, amb més exempció de valencià, un retrocés en el temps d'exposició a la llengua i una afectació de la cohesió social».
Rosanna Martínez: «La llei de llibertat educativa és una aberració sociolingüística que posa en perill la nostra llengua»
En paraules de Rosanna Martínez, presidenta d'Escola Valenciana, que ha participat en l'acte de presentació de l'informe que ha tingut lloc aquest dimarts a la vesprada a València, «aquesta llei no és llibertat, és una trampa. És una estratègia per minvar el valencià, una aberració sociolingüística que posa en perill la supervivència de la nostra llengua i de les nostres institucions».
L'informe aporta evidències objectives que demostren que la Llei 1/2024 genera desigualtats entre territoris i centres educatius. Les dades així ho certifiquen. La diferència d'aules en valencià en l'escola pública i concertada és notòria. Així, el 60,5% de les aules d'infantil de la pública són en valencià, per un 27,8% en la concertada. En primària, la diferència és de 59,8% a 24,8%, mentre que en secundària la diferència és de 54,5% a 24,9%.
La legislació i la consulta posterior, d'una altra banda, consolida la inhibició del gruix de les zones castellanoparlants pel que respecte a la normalització lingüística del valencià. En aquest sentit, la llei Rovira és un pas enrere evident respecte de la llei del Botànic. En la zona de domini lingüístic castellà, el percentatge d'unitats en valencià voreja el 2% en totes les etapes educatives. A la Plana d'Utiel-Requena, no hi ha cap aula en valencià, mentre que en comarques tan poblades com el Baix Segura el percentatge se situa, segons el nivell educatiu, entre l'1 i el 2% (caldria sumar-hi les comarques que, tot i sol·licitar valencià, només tenen aules en castellà).
Enfront de les polítiques de PP i Vox, les entitats impulsores de l'informe reclamen un pla estratègic per reforçar el valencià a les comarques de predomini castellà i evitar la disgregació idiomàtica, especialment al migjorn valencià.