—Des de l'Associació de Directores i Directors de Primària (Adep-PV) critiquen que s'ha trencat la interlocució amb la Generalitat Valenciana. Des de quan passa això?
—Està passant des de fa un temps. Des de l'Adep-PV assumim que cada partit polític té una ideologia i que té dret d'aplicar polítiques educatives en funció d'aquesta. Respecte d'això, no tenim cap objecció.
Dit això, nosaltres som una associació que aixopluga cinc-cents directors i directores de centres públics d'infantil i primària. És a dir, representem al gruix de responsables dels centres públics. La nostra posició, com a directors, és complicada. Perquè, d'una banda, som els representants de l'Administració davant la comunitat educativa. D'una altra banda, som els representants de les nostres respectives comunitats educatives davant l'Administració.
El que ens estem trobant amb aquesta Administració és que s'introdueixen normatives i s'implementen accions en els centres educatius sense cap consulta prèvia a l'Associació. Nosaltres estàvem acostumats, fins ara, que se'ns preguntara i es parlara amb nosaltres prèviament a introduir canvis, perquè, al cap i a la fi, som nosaltres qui estem en el dia a dia. Ningú millor que nosaltres podem fer diagnòstics de les necessitats i millores que calen en l'ensenyament públic. Això no vol dir que l'Administració sempre haja pres decisions en funció del nostre criteri, però, almenys, se'ns escoltava. Ara no se'ns escolta. Ara ens hem d'assabentar dels canvis per la premsa o pels sindicats. Això no pot ser.
—Com s'ha arribat a aquest nivell d'incomunicació?
—L'aprovació de la Llei de llibertat educativa va ser un mal començament. Perquè, quan vam analitzar el redactat —atès que no ens consultaren per a res—, ja vam veure que comportaria molts problemes pràctics en la seua aplicació. Nosaltres, com a associació, formem part de la Plataforma en defensa de l'escola pública, que sempre s'ha mostrat molt contrària a aquesta llei, fins al punt de convocar una vaga. En aquest punt, la Conselleria va decidir trencar les relacions amb nosaltres.
—En tot cas, hi ha el Consell Escolar Valencià...
«Aquesta Administració no considera prioritària l'opinió dels equips directius sobre assumptes educatius»
—L'Adep-PV tenia un representant al Consell Escolar, però pocs mesos després del canvi de govern, la Conselleria va decidir destituir aquesta persona. Jo no nego la vàlua de la persona que, posteriorment, la Secretaria Autonòmica va designar com a representant dels directors i directores en el Consell Escolar —de fet, és soci nostre—, però amb aquesta forma de procedir s'ha dinamitat la relació que teníem i, en conseqüència, la interlocució.
—Per què penseu que s'ha arribat a aquesta situació?
—Realment, no ho sé. Fa la sensació que aquesta Administració no considera prioritària la nostra opinió. Jo crec, de fet, que el problema de fons és que no consideren prioritària l'escola pública. I crec que en això s'equivoquen: dignificar l'escola pública és dignificar el sistema educatiu. Jo puc arribar a comprendre que ells vulguen reforçar l'escola concertada o la privada. Però això no hauria d'anar en detriment de l'escola pública.
—Quines són les conseqüències d'aquesta incomunicació entre els equips directius i la Conselleria?
—Gestionar un centre públic és una cosa molt seriosa; comporta molta responsabilitat. Ara mateix, tenim la sensació que no anem mà a mà amb l'Administració.
—Sí que m'agradaria destacar que aquesta situació es dona, especialment, amb les instàncies més altes de la Conselleria d'Educació. En canvi, amb la part més tècnica, per exemple, amb els directors generals, la relació és més fluida, afortunadament, i, almenys, ens n'informen.
Ara bé, hi ha moltes altres coses que s'aproven sense cap consulta prèvia. Aproven normativa important d'esquena a nosaltres. Per exemple, ara acaben de presentar un protocol d'emergències per als centres educatius, sense cap consulta prèvia a nosaltres. D'acord amb la normativa, la responsabilitat de gestionar l'emergència dins l'escola serà de les direccions. I tots sabem, arribats a aquest punt, que fins i tot es poden derivar responsabilitats penals. Se'ns carrega una responsabilitat quan nosaltres no som tècnics d'emergències ni estem capacitats per a aquesta gestió.
El protocol, que hem conegut a través dels sindicats, diu que nosaltres hem de vetllar pel correcte manteniment de les instal·lacions. Però és que hi ha moltes ocasions en què hi ha desperfectes a les escoles, per exemple, una baixant, i sol·licites a l'ajuntament del municipi que ho arregle, però tarda mesos a arreglar-se. Quina responsabilitat ha d'assumir, aleshores, un director?
—Està la Conselleria legislant d'esquena a vostès?
«La inclusió de tot l'alumnat és un plantejament fantàstic, però requereix uns recursos de què ara mateix no disposem»
—La Conselleria no té en compte per a res l'opinió de les direccions dels centres educatius. Podem parlar amb els directors generals, però necessitem tindre una interlocució amb la instància més alta per plantejar les nostres inquietuds.
Dijous vinent tenim una reunió amb el secretari autonòmic d'Educació, després d'insistir-hi molt. Hi estem expectants. Volem una interlocució àgil per poder plantejar mesures i millores en benefici de l'escola pública. Nosaltres estem a la seua disposició per estudiar, treballar i analitzar tot allò que siga positiu per a l'ensenyament públic.
—Quines són, a hores d'ara, les principals problemàtiques que afronta l'escola pública?
—El principal problema són els recursos personals per a l'alumnat vulnerable. La inclusió de tot l'alumnat és un plantejament fantàstic, però requereix uns recursos de què ara mateix no disposem. L'adjudicació del personal ha estat molt complicada des de l'inici de curs i, encara a hores d'ara, hi ha places que estan sense cobrir. I això, dificulta moltíssim la planificació en els centres.
—El conseller José Antonio Rovira va dir que el curs començava amb 1.482 docents més que el curs anterior.
—Ara mateix no disposo dels números per fer una anàlisi global i és possible que, numèricament, hi haja més professors que el curs anterior. Ara bé, hi ha dos programes que depenen directament de Ministeri (el de competència matemàtica i de comprensió lectora). Quan el conseller parla d'aquest augment, és possible que es referisca a aquests professors, però no resulta molt rigorós.
La realitat que vivim a hores d'ara als centres públics és que atenem una gran diversitat d'alumnat, amb procedències socials i geogràfiques molt diverses. Aquest és un repte enorme per al qual no disposem de prou recursos. Ara mateix, especialment als municipis de costa, tenim un gran percentatge d'alumnes sobrevinguts, és a dir, alumnes que s'incorporen durant el curs. Cal donar-los una bona atenció perquè es puguen incorporar al sistema amb normalitat. I a hores d'ara no disposem d'aquests recursos.
—Aquest inici de curs ha estat marcat per l'aplicació de la Llei de llibertat educativa. Segons José Antonio Rovira, s'ha donat satisfacció al 99,8% de les famílies en la petició de llengua. És això cert?
«Cal professionalitzar la figura del director d'escola. Ara mateix, no té ni reconeixement econòmic ni social»
—El primer que cal dir és que, en tots els casos, s'ha produït un descens en el nombre d'hores de valencià que rep l'alumnat. Ja no cal dir els problemes que tenen en les zones de domini lingüístic castellà per fer les classes en valencià. En valencià, hem perdut tots.
Dit això, l'aplicació de la Llei de llibertat educativa ha estat una complicació més als centres educatius, ja que ens impossibilita als centres distribuir l'alumnat amb criteris pedagògics. Ens trobem, per exemple, que molts alumnes d'origen migrant que s'incorpora al llarg del curs, vol estudiar en castellà. Amb la conseqüència que se'ns acaba acumulant en una sola classe el gruix de l'alumnat que té necessitats de reforç. I tot això ho hem de fer sense els recursos escaients.
—Una altra de les problemàtiques recurrents els darrers anys és la calor a les aules. Fa unes setmanes, la Generalitat va anunciar un pla de confort tèrmic. Us satisfà?
—Ara mateix, en molts centres es viu una situació que inspecció de treball denunciaria. Si es complira la llei, molts dies no hauríem de fer classes, perquè la llei diu que no es pot estar en un centre de treball a més de 27 graus. El problema és que l'Administració no és àgil a l'hora d'habilitar solucions parcials i temporals, com podria ser instal·lar aires condicionats.
Però tornem al que parlàvem abans: a nosaltres ningú no ens han preguntat, ningú no ens ha consultat.
—Per què en tants centres hi ha problemes per tal que el professorat es postule per ser director o directora?
—Això és un meló molt gran d'encetar. Les direccions de centres tenim molta responsabilitat damunt les nostres esquenes. D'una banda, la burocràcia ens ofega. Tampoc no ens compensen les hores que realment dediquem a la feina. No hi ha un reconeixement ni econòmic ni social. Tampoc no se'ns proporciona la formació necessària. Es fa un curs de 120 hores i ja està, i això és absolutament insuficient.
Nosaltres fa molt de temps que reclamem la professionalització de la funció directiva. Dirigir una escola, amb la complexitat social que hi ha ara, requereix molt d'esforç i un altíssim grau d'implicació. A més, t'obliga a deixar la vocació pedagògica. Els directors i directores ho fem a costa de les nostres famílies i el nostre temps. Per això reclamem canvis, perquè cal que gent amb ganes i formada estiga disposada a assumir aquesta responsabilitat.