Els mapes són constructes humans per delimitar els territoris. Com a tals, doncs, determinen els centres i les perifèries, especialment quan s'atén la lògica de les particions administratives. Però són només això: convencions. Perquè, en realitat, cada comunitat humana té el seu centre, la seua referència, el seu espai comú. Reivindicar-se de perifèria és, també, una manera de reivindicar un centre.
Ara, en la cruïlla entre el País Valencià i Catalunya (i també l'Aragó) ha nascut un projecte que vol, precisament, reivindicar aquesta condició. No en contraposició a res, sinó com una forma de visibilitzar-se davant el món i la mateixa catalanofonia.
Ilercavònia és la marca amb què naix aquest projecte que uneix i aixopluga un total de vuit comarques: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, els Ports, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat i el Matarranya. Cent catorze municipis distribuïts en tres comunitats autònomes, que comparteixen llengua i idiosincràsia. Moltes d'elles formen part, a més, de la diòcesi de Tortosa, un fet que si bé, als ulls actuals podria semblar irrellevant, no ho va ser en el passat.
En total, un poc més de 7.000 quilòmetres quadrats de territori que van de la costa a l'interior i que tenen en el riu Ebre la seua gran referència geogràfica. Una àrea on les relacions humanes han estat constants al llarg de la història: dels tractants dels Ports i el Maestrat que venien cavalleria a Tortosa a les famílies de tots els indrets que compartien destí com a carboners al Montseny o com a temporers segant el blat per terres de la Segarra. Cognoms que es reprodueixen i nissagues que s'expandeixen. El projecte Ilercavonia vol reforçar l'àmbit social dels tres territoris, tot ajudant a crear una xarxa de col·laboracions i a cohesionar les poblacions de les vuit comarques, a partir d'unes relacions de veïnatge que han estat quotidianes.
Els ilercavons fa referència al poble iber que va ocupar el final el curs del riu. «Vam pegar-li moltes voltes a la qüestió de la denominació, perquè és un debat interminable. Uns proposaven Ilercavònia; altres, terra de rius; altres, l'antic territori del bisbat de Tortosa; altres, territori Sénia; i encara hi havia qui proposava comarques de cruïlla. Al remat ens vam decidir per Ilercavònia perquè ens va semblar una bona marca, alhora mediàtica i rigorosa des del punt de vista científic» explica Josep Maria Arasa, que és president de l'Associació d'Amics i Amigues d'Ilercavònia.
J.M.Arasa: «L'Associació d'Amics i Amigues d'Ilercavònia no ve a inventar res, sinó a potenciar allò que ja és natural
Arasa, periodista de professió, és un dels qui, en primer lloc, va capir la potencialitat del projecte. El seu grup de comunicació -Grup Ebre Media- comparteix continguts audiovisuals, de fa una dècada, amb Nord Televisió, la televisió comarcal dels Ports. «Ens vam inventar un informatiu diari que es diu Al Dia Territori Sénia, finançat per la Xarxa de Comunicació Local, en el qual, simplement, compartíem continguts. I aquella iniciativa ha provocat un efecte sorpresa, perquè ha generat seguiment. La gent, encara que u siga de Gandesa i l'altre de Morella, s'hi reconeix», explica Arasa.
Aquella constatació fou l'espurna per crear quelcom de més estable. Fou així com l'any 2024 va nàixer l'associació, que aspira, en primera instància, a presentar-se en societat, tant de cara al veïnat com de cara a les institucions; i, en segona instància, a continuar enfortint els llaços i expandir la seua activitat.
De moment, ja ho té tot enllestit per a la celebració de la segona edició dels Premis Perifèric, uns guardons descentralitzats i de caràcter biennal que persegueixen fer valdre la gent que viu i aporta al territori. També hi ha en preparació un llibre de gran format on vuit fotògrafs i vuit escriptores o periodistes plasmaran la realitat contemporània d'aquestes comarques.
«L'Associació d'Amics i Amigues d'Ilercavònia no ve a inventar res, sinó a actualitzar unes relacions humanes, econòmiques i socials que han estat sempre presents i que no tindria sentit que deixarem diluir-se -explica Arasa-. Simplement, volem potenciar allò que ja és natural».