Benvinguts al Baix Camp, el bressol d’Antoni Gaudí (1852-1926). La capital de la comarca, Reus, i Riudoms, un municipi d’uns set mil habitants (actualment) situat a set quilòmetres, es disputen l’honor de ser el lloc de naixement d’Antoni Gaudí. A Riudoms diuen que hauria estat al Mas de la Calderera (hi ha un testimoni indirecte de la llevadora: algú diu que l’Engràcia Llorens havia explicat que ella mateixa havia assistit la mare de Gaudí el dia del seu naixement). A Reus diuen que va néixer al carrer de Sant Joan perquè allà el van registrar l’endemà mateix del naixement.
Riudoms i la Casa Pairal
Sigui com sigui, Antoni Gaudí es va formar a Reus i visitava molt sovint Riudoms, on hi havia la casa pairal de la família paterna i el mas de la Calderera. Tant la família materna, de Reus, com la paterna tenien diverses generacions d’artesans calderers. A la Casa Pairal d’Antoni Gaudí a Riudoms s’explica com va influir aquest ofici patern en la seva visió del món i de l’art. Una frase de Gaudí encapçala l’espai del taller: «El calderer és un home que d’una planxa plana, n’ha de fer un volum. Abans de començar la feina ha d’haver vist l’espai. Jo tinc aquesta qualitat de veure l’espai perquè soc fill, net i renet de calderers».
És possible que, quan el taller era actiu, bona part de les calderes que ara estan amagades al taller, fossin al carrer, exposades, perquè els vianants les veiessin en passar. La Casa Pairal de Gaudí està al número 14 del Raval de Sant Francesc, un carrer que és la continuació natural del carrer Major de Riudoms i està a escassos cinc minuts a peu de l’Ajuntament i les places Gran i Petita (el centre neuràlgic d’aquest poble, al davant de l’església).
En aquest indret hi ha una estàtua de bronze que representa Gaudí, obra de Joan Serramià i Llauradó, per encàrrec de l’Ajuntament. Riudoms té una petita Ruta Gaudí que comença a la plaça de l’arbre, a un extrem del Raval de Sant Francesc, passa per la Casa pairal, continua pel carrer Major i la plaça de l’Om (Ajuntament) i acaba a la plaça Gran. El mas de la Calderera és propietat privada i no es pot visitar. Per visitar la Casa Pairal, s’ha de concertar visita el cap de setmana a través del correu promocio@riudoms.cat.
La Ruta combina lliçons sobre l’arquitectura de Gaudí amb escenaris que ell va viure des de ben menut i la història de la família Gaudin, arribada d’Occitània el segle XVII, la història de la Calderera (l’àvia), etc.: el carrer Major, amb la impressionant casa pairal dels Nebot, el Centre Riudomenc i l’església.
La Ruta Gaudí de Riudoms es podria completar amb una visita a Vilanova d’Escornalbou, concretament al coll de la Desenrocada, un indret que probablement Gaudí va visitar alguna vegada (perquè el proper castell monestir d’Escornalbou el va comprar el seu gran amic Eduard Toda, arqueòleg i historiador, i Gaudí hi va anar més d’un cop). A la Desenrocada, les estructures geològiques suggereixen les agulles de la Sagrada Família i altres formes de l’arquitectura gaudiniana (i són molt més properes que el paisatge de la Capadòcia que alguns assenyalen com a inspiració). Els ecologistes del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya n’organitzen excursions de tant en tant.
Reus i el Gaudí Centre
Reus, com Riudoms, no conserva cap obra de Gaudí, però conserven documents originals seus (el dietari, els esbossos del projecte del santuari de la Misericòrdia...). El Gaudí Centre, a la plaça del Mercadal, ofereix actualment dues plantes dedicades a Gaudí i està preparant una experiència immersiva per instal·lar i inaugurar al tercer pis el 12 de juny. Actualment, la primera planta ens endinsa en la vida de Gaudí, la seva formació a Reus i explica el context d’aquell entorn urbà, únic a Catalunya en aquell moment: el 1852, Reus era la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants (37.000). El comerç d’aiguardent amb tot Europa havia fet de Reus una ciutat amb una burgesia que gaudia de prosperitat i que seria fonamental en la demostració arquitectònica d’aquest bon moment. A finals del XIX, apareix l’art nouveau europeu que a Catalunya esdevindria en el Modernisme i Reus compta amb obres dels seus protagonistes més importants, com Domènech i Montaner, que té dues obres imprescindibles a la capital del Baix Camp: la Casa Navàs i l’Institut Pere Mata.
També formaria el més lliure, creatiu i genial dels arquitectes del seu entorn, el que superaria totes les convencions més arrelades i trobaria respostes matemàtiques, geomètriques i artístiques que abans no s’havien explorat —o s’havien fet servir en estructures menys ambicioses—: Antoni Gaudí recupera de l'assignatura de Geometria Descriptiva (basada en l'obra del francès Gaspard Monge) un nou ús per als paraboloides i hiperboloides i altres reglades, així com l’ús de la catenària i altres conceptes aparentment complexos que ell assumiria ràpidament com a solucions per construir més alt, més esvelt, amb interiors més lluminosos i, a pesar de tot, més orgànicament. Les noves possibilitats que Gaudí descobreix, perfecciona i utilitza, es poden veure —i entendre molt bé— a la segona planta del Gaudí Centre de Reus.
Només queda sortir per Reus i seguir la ruta del Modernisme que el mateix Ajuntament i el Gaudí Centre proposa, començant per la Casa Navàs (a la mateixa plaça del Mercadal) i acabant per tres cites fora del nucli urbà: l’imperdible Pere Mata —àntic psiquiàtric—, la capella Margenat i la tomba dels Pratdesaba. La volta urbana per la vintena de cases modernistes que s’assenyalen pot portar dues hores però moltes satisfaccions, perquè hi ha altres obres de Domènech i Montaner (Casa Gasull), moltes de Pere Caselles i Tarrats (1864-1936), com l’Escorxador, la Casa Querol o la Casa Pinyol, i diverses de Joan Rubió i Bellver (1871-1952), com la Casa Serra o el Dispensari Antituberculós.
Sense sortir del Baix Camp, encara hi ha una visita que pot tenir reminiscències de Gaudí. El mestre Josep Fontseré (Barcelona, 1829-1897), mestre de la cascada del parc de la Ciutadella o del Mercat del Born, va ser també l’autor del parc Samà, a Cambrils, un encàrrec de l’indià Salvador Samà i Torrens, Marques de Marianao. Antoni Gaudí va ser deixeble de Fontseré i alguns autors creuen que probablement participà d’alguna manera en el disseny d’aquests jardins. En qualsevol cas, és una bona oportunitat per comparar amb el Park Güell, una obra en la qual Gaudí hauria pogut descartar algunes solucions del parc Samà i també assumir-ne d’altres.