Pallisses de matí i insomni a la nit. A la comissaria Via Laietana de Barcelona, a la denominada com a casa dels horrors, la policia política franquista va aplicar amb vehemència el seu manual de tortura contra qualsevol combatent del règim dictatorial. No importava que el sanguinari Francisco Franco ja haguera mort. La persecució contra els demòcrates, contra els catalanistes, contra els independentistes, va mantenir-se en peu durant el tardofranquisme.
Blanca Serra, una lluitadora inesgotable pel país, una independentista quan ningú se'n deia, va patir els horrors d'aquella comissaria, la crueltat dels hereus de les camises blaves. Junt amb la seua germana Eva, va ser detinguda fins a quatre vegades. En la seua darrera intervenció pública, en el proppassat mes de març, va lamentar que la Fiscalia no reconstruiria la piràmide d'aquella repressió. Perquè Serra va ser la primera víctima de la crueltat franquista en relatar a la Fiscalia de Memòria Democràtica la repressió de les forces policials impregnades dels gens dictatorials. Perquè Serra va ser una referent en la lluita per les llibertats nacionals i els drets lingüístics.
La flama vital de Serra va apagar-se aquest divendres amb 82 anys, però el seu llegat de compromís nacional i democràtic persistirà. Militant del Front Nacional de Catalunya als temps foscos de la dictadura, va participar en la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, de l'històric PSAN, i fou membre de l'Assemblea de Catalunya. La mort de Franco la viuria exiliada a la Catalunya Nord. En tornar, seria detinguda sota el pretext arbitrari d'haver col·laborat amb ETA. Abans, però, estaria present al Congrés de Cultura Catalana.
Empresonada preventivament pels volts del Mundial de futbol a l'Estat espanyol per lluir una pancarta amb el lema «independència», encapçalaria la Plataforma pel Dret a Decidir a Catalunya durant els anys anteriors a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut del 2010, quan s'impulsaven diverses votacions per la independència arreu de la geografia catalana. Poc després, estaria involucrada en el naixement de l'Assemblea Nacional Catalana, firmaria el Manifest Koiné i s'implicaria al Consell de la República. El referèndum de l'1 d'octubre seria un dels seus grans moments vitals. «Cal recuperar el carrer i l'esperit de l'1 d'octubre», va encoratjar l'any 2022, en una entrevista a EL TEMPS.
Commoció a l'independentisme
El traspàs de Serra ha commocionat al país. «Ens ha deixat Blanca Serra, militant històrica de l'esquerra independentista, lluitadora incansable per a l'alliberament nacional de Catalunya i membre del primer secretariat de l'Assemblea. Aquests últims mesos, amb 82 anys, encara ens va voler acompanyar a la manifestació del 7F i a l'espot de la campanya ser-hi o no ser-hi», ha expressat l'Assemblea Nacional Catalana.
«Haurà mort veient arxivada la seva denúncia a la fiscalia contra les repetides tortures que va patir a la Comissaria de Via Laietana. Aquesta és la crueltat de l'Estat contra el qual ella va lluitar tota la vida. Et tindrem sempre en la memòria, Blanca!», ha complementat l'entitat sobiranista. «El meu condol per la mort de Blanca Serra, activista incansable i referent de compromís amb les llibertats nacionals i els drets humans. El seu testimoni i la seva lluita per la memòria i la justícia davant la repressió no poden caure en l'oblit. Que la terra et sigui lleu», ha mostrat el seu condol Pere Aragonès, expresident de la Generalitat de Catalunya per ERC.
La mort d'aquesta combatent independentista ha entristit a la direcció d'Òmnium Cultural. «Colpits i entristits per la mort de la Blanca Serra. Tota una vida de lluita i compromís. Que la terra et sigui lleu, Blanca. Has estat far i brúixola. Et trobarem a faltar», ha escrit Xavier Antich, president de l'organització catalanista i pels drets nacionals, a X. «Ha traspassat sense que l'estat espanyol hagi depurat responsabilitats per les tortures que ella i la seva germana Eva van patir entre 1977 i 1982 tant a la Direcció General de Madrid com a la comissaria de Via Laietana, que, per a vergonya pública, encara és Prefectura de la Policia Nacional malgrat el clam social perquè és converteixi en un espai de memòria. Per ella, i per tants, no defallirem fins a aconseguir-ho», ha completat.
«Ens ha deixat la Blanca Serra i Puig (1943-2026), militant històrica de l'independentisme. El seu compromís la va portar a exiliar-se a la Catalunya Nord, a ser detinguda i torturada a la comissaria de Via Laietana. Que la terra et sigui lleu», s'han sumat des de les files de la CUP. Intersindical també ha tingut paraules de record per a la seua militant: «Ens ha deixat Blanca Serra, activista incombustible de l'esquerra independentista i afiliada a La Intersindical. El seu compromís ferm amb la defensa de la llengua catalana, la lluita per la independència i la memòria històrica, són un exemple de lluita i de dignitat. Descansi en pau».
L'expresident a l'exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha mostrat el seu condol per la mort d'aquesta patriota catalana: «Ha mort la Blanca Serra. Un referent, un exemple, una lluitadora. Una patriota que ens va ensenyar camins i raons per a l'alliberament nacional de Catalunya. A les tortures del règim franquista, hi va respondre amb un compromís més gran en la lluita per la independència del nostre país; a la desunió del moviment hi ha contestat la seva vocació d'unitat; contra el desànim hi va aportar les seves conviccions insubornables. Descansa en pau, estimada Blanca. Que la terra et sigui lleu».
«Exemple de lluita constant per la independència, sempre hi era i la trobarem a faltar. Reposa en pau, Blanca Serra», ha piulat Elisenda Paluzie, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. «Expressem el més sentit condol per la mort de Blanca Serra, referent de la lluita per les llibertats nacionals i socials. Serra va dedicar tota una vida al compromís polític, a la defensa dels drets col·lectius i a la denúncia de la repressió», s'ha acomiadat Escola Valenciana. Acció Cultural del País Valencià també l'ha recordada: «Lamentem el traspàs de Blanca Serra, una dona valenta i digna que va plantar cara al feixisme fins a l'últim dia de la seua vida». La commoció per la mort d'una lluitadora insubornable pel país.