-Vostè va formar part del comitè executiu del PSAN, va participar en el Congrés de Cultura Catalana, va ser fundadora de l’ANC... Què tenia, segons vostè, de distint el Consell per la República a aquestes entitats?
-El Consell per la República no depèn de la Constitució espanyola, és una cosa completament al marge, lliure, i que té uns components nous de cara a fomentar la democràcia participativa, no només representativa, i això crec que és molt important.
-A l’Assemblea de Representants coincideixen independentistes històrics, com ara vostè mateixa o Josep Guia, amb persones que fins fa ben poc no eren independentistes i que es miraven amb estranyesa o amb distància l’independentisme. Aquesta confluència és un triomf?
-I tant que ho és. Cal tenir present que l’Assemblea de Representants, a més, té un 70% de dones, cosa absolutament inèdita en el món polític normal. I que representa una maduració del conjunt del poble català, que fins aleshores estava una mica a l’expectativa. Som fills de moltes mobilitzacions i organitzacions, però tenim la novetat de comptar amb un instrument al marge de la Constitució.
-Parlant del moment actual, vostè és una de les persones que se senten desanimades pel moment que viu l’independentisme?
-A veure, crec que estem molt a l’expectativa. No estem desanimades. El meu lema, en la candidatura que vaig fer per a l’Assemblea de Representants, és “moral de victòria”. El Gonzalo Boye en parlava: “guanyaràs si surts al carrer amb aquest esperit”, però no si sortim a l’expectativa, acomplexats. Cal recuperar aquesta moral.
-Com?
-El nostre àmbit principal, d’entrada, és el carrer, i ha de tornar a ser nostre. I després, cal pressionar el sistema autonòmic perquè no s’acomodi a la situació actual. Necessitem una llei electoral pròpia, que no la tenim; que la democràcia representativa passi a ser participativa, llistes obertes... La iniciativa Debat Constituent és un instrument clau en aquest sentit.
-A qui responsabilitza més, del moment actual?
-Estem en una continuïtat del 155. La situació actual, la proposta d’alguns, és la d’intentar no excitar la fera, però la fera està excitada per si mateixa. El problema és no veure que l’autèntic enemic és l’Estat espanyol i que les divisions en el moviment independentistes són normals. No hi ha països que no estiguin polaritzats: els Estats Units, Xile... Això no és bo ni dolent, és així. Però hem de superar aquesta polarització identificant el nostre enemic real.
-Què pronostica de la Diada?
-Crec que hi vindrà molta gent. L’intent de boicot de la Diada no s’entén, la gent no l’entén. Penso que molts militants d’Esquerra Republicana han d’estar escandalitzats. I crec que recuperarem el carrer i l’esperit del Primer d’Octubre. Tinc la sensació que serà una gran manifestació.
-Entén l’absència del president Aragonès en la manifestació de la Diada?
-No entenc que estigui tan malament aconsellat i que no surti d’ell mateix que ha d’estar amb el seu poble. Ell és el president de tots, no pot dir que aquest partit o aquesta entitat m’agrada i que aquesta altra no. Ho trobo molt greu per al seu partit, per a la Generalitat i per al moviment. Sembla que hagi triomfat l’esperit del 155, i això no pot ser. Ho valoro molt, molt negativament. Com un intent de pervertir la situació i de posicionar-se amb un partit més que amb tot un poble, el poble que ell mateix representa.
-Pensa que Junts hauria d’abandonar el Govern?
-El pròxim cicle electoral és d’eleccions municipals i després d’eleccions espanyoles. Penso que no hi haurà cap moviment important fins després de les municipals, tot quedarà a l’espera de saber com finalitzarà aquest cicle. I crec que quedarà evidenciat que aquest govern no funciona i que caldrà convocar noves eleccions.
-Vostè mateixa ha sigut pròxima a la CUP, va formar part de la llista municipal per Barcelona el 2015. Com valora la tasca del partit en l’actualitat? Pensa que està desenvolupant un bon paper?
-No, crec que no. Crec que fa de “tonto útil”, i ells ho saben perquè ja els ho he dit: no és bona la posició que han adoptat sobre la presidència del Parlament, no estan donant una solució clara de ruptura, no participen activament en el Consell per la República... crec que tot això són equivocacions.
-Creu que l’elaboració d’una quarta candidatura independentista de cara a les pròximes eleccions, si tot continua igual, seria una bona solució?
-No ho crec. Tampoc sé quin recorregut pot tenir aquesta idea. La sensació que tinc és que el millor seria una cosa estil Junts pel Sí, tal com es va fer en el seu moment. Però tot està molt obert. La situació es pot accelerar, sí. Si hi ha un trencament del Govern de la Generalitat, aquí es qüestionaran moltes coses i acabarà sorgint una operació molt gran perquè hi hagi una nova estratègia conjunta.
-Hi ha algun polític actual, en actiu, que li genere certa esperança?
-El que hi ha és la gent que circula, que està per l’Assemblea de Representants i pel Consell per la República, que encara mantenen una mena de pacte entre els militants històrics i les noves cares encara desconegudes. Aviat hi haurà un canvi de cares, que no serà total, però serà fonamental. Alhora, per a mi, mentre no es demostri el contrari, la presidència de Carles Puigdemont encara té recorregut.
-Tenint en compte tot això que hem parlat, és optimista, de cara al futur?
-Sempre ho he sigut. Recordem-ho: ens cal moral de victòria! Crec que es poden precipitar les coses de manera més ràpida del que pensem. No immediatament, però en dos o tres anys, si hi ha una nova convocatòria electoral autonomista i es crea una llista il·lusionant... Cal recordar que la declaració d’independència està suspesa, no culminada. Sembla que no sigui important, però ho és.
-Què hauria de passar, per què la situació prenga un nou rumb?
-Probablement, un canvi important en les eleccions municipals. És importantíssim que a Barcelona guanyi una candidatura més o menys lligada a l’independentisme. Els Països Catalans també són importantíssims: al País Valencià i a les Illes també hi haurà eleccions municipals. És possible que s’accelerin coses, i perquè això passi cal que hi hagi un trencament de l’autonomia a través de llistes obertes, canvi de cares, candidats que no superin els dos mandats i un conjunt de coses que afectaran a la democràcia de fons per millorar-la.