—Alacant pel Valencià ha convocat una manifestació per a aquest diumenge a favor de la llengua pròpia del país. La mobilització coincideix amb l'aniversari de la Llei d'ensenyament i ús del valencià (LUEV).
—No és la primera manifestació que fem amb motiu de l'aniversari de la LUEV. Vam començar pel 35è aniversari d'aquesta Llei i, a partir d'aleshores, hem fet diverses accions commemoratives i reivindicatives per aquest aniversari, com ara a la Diputació d'Alacant, amb la benvinguda de l'aleshores president de la corporació, Carlos Mazón. L'any passat vam fer un concert infantil, però ja algunes entitats i altres persones vam pensar que calia fer un pas més, d'enllestir una mobilització per a aquesta data simbòlica.
—Per quina raó?
—Una de les raons és: Castelló de la Plana compta amb la seua manifestació de Castelló per la Llengua i València té les mobilitzacions del 9 d'Octubre i del 25 d'Abril, mentre Alacant no en disposa de cap. S'havia de buscar una data commemorativa i simbòlica que poguera animar la mobilització social, ciutadana, política, sindical i educativa a favor de la llengua, i la commemoració per l'aprovació de la LUEV, més enllà de les crítiques que se li poden fer a la mateixa Llei, reunia aquests requisits. L'objectiu és situar aquesta data dintre del calendari de les manifestacions al País Valencià, que siga una gran mobilització a favor de la llengua al sud del País Valencià, així com que no siga exclusivament de les entitats que formen Alacant pel Valencià, sinó que es tracte d'una data reivindicativa i combativa a escala de país.
—I l'altra?
—L'altra ha de veure amb el que ha succeït enguany: en el mes de juny, l'Ajuntament d'Alacant, a proposta de Vox i amb el suport del PP per aconseguir que l'extrema dreta validara una qüestió pressupostària al consistori, aproven que Alacant deixara de formar part de l'àmbit territorial de predomini valencianoparlant dins de l'articulat de la LUEV. Una decisió que és un atac a la història i la llengua d'Alacant, a la convivència d'ambdós idiomes. A banda d'aquesta mesura, però, tant el PP com Vox han aprovat altres que perjudiquen la nostra llengua: la llei Rovira, l'ofegament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, vetar l'estudi d'autors catalans a batxillerat... Aquest escenari d'atacs a la llengua ens empenten a fer d'aquest aniversari de la LUEV una gran mobilització per denunciar aquesta croada política contra la llengua, contra aquest extermini del valencià.
—El salt endavant de plantejar una fita reivindicativa i de buscar la seua consolidació com a data fixa és una mostra d'una maduració de la societat civil alacantina?
—De moment, estem veient com les organitzacions de país s'han pres seriosament aquesta manifestació, la qual cosa és molt important. Insistisc que no ha de ser una mobilització només dels actors alacantins sensibles amb la llengua, sinó del conjunt de les entitats d'arreu del País Valencià. I fins ara, estem veient una resposta molt positiva i un ambient de manifestació important. Aquesta manifestació, i la consolidació d'aquesta cita per defensar la llengua al carrer, és molt important per als valencianoparlants d'Alacant, però també per a aquells que no ho són i se senten valencians. Hi haurà gent a la nostra mobilització que, possiblement, no use el valencià habitualment, però que estan a favor de la preservació i la lluita per la llengua. O dit d'una altra manera: que s'oposen als atacs contra la llengua pròpia d'Alacant.
—Un dels motius pels quals eixiu al carrer és la consulta lingüística, organitzada per la Conselleria d'Educació, encapçalada pel popular José Antonio Rovira. En quin estat queda l'ensenyament en valencià després d'aquesta votació escolar?
—Abans que res, he de dir que estic en contra d'aquesta consulta, perquè no estava fonamentada en cap criteri pedagògic, ni tampoc estava avalada per cap estudi d'aprenentatge de les llengües. A Escola Valenciana, de fet, estem recollint la xifra de quants recursos de famílies —que han votat pel valencià i després es troben amb els fills en una aula vehiculada en castellà— s'han presentat. Més enllà d'aquestes apreciacions, la consulta teòricament es va fer perquè el PP pensava que en ciutats com ara Alacant, tot i que també a València, la gent votaria massivament pel castellà i l'ensenyament vehiculat en valencià pràcticament desapareixeria. Tanmateix, els centres que abans de la consulta vehiculaven l'ensenyament en valencià, s'han mantingut. L'escenari que havien dibuixat des del PP no s'ha donat.
—L'ensenyament en valencià, doncs, ha resistit a Alacant.
—Sí. I s'ha produït, a més, una situació positiva envers l'anterior panorama per la mobilització de la gent: a la ciutat d'Alacant, no hi havia instituts que vehicularen en valencià a l'ESO i amb aquests resultats de la consulta, en tenir adscrits col·legis amb l'ensenyament en valencià, hi ha famílies que tenen enguany cursant els seus fills en quart, tercer o segon d'ESO que han recuperat l'educació en valencià. Aquesta situació s'ha donat perquè les famílies que vehiculaven en valencià als seus fills durant primària han volgut recuperar la llengua i s'ha obert, de nou, l'educació en l'idioma propi a secundària.
—Aquest panorama, però, s'ha produït a l'educació pública. A la ciutat d'Alacant, i en contrast amb altres ciutats del país, l'escola concertada continua oferint uns resultats ben magres per a l'ensenyament en valencià.
—La concertada s'ha convertit en un forat negre per al valencià a la ciutat d'Alacant. Al contrari que en poblacions com ara Alcoi, on s'ha registrat una demanda elevada d'ensenyament en la llengua pròpia, l'escola concertada d'Alacant continua sent un terreny complicat per al valencià. Ara bé, les direccions dels centres concertats també s'han mobilitzat molt perquè no s'alterara a les consultes la seua situació lingüística.
—A banda d'una penetració més gran de la llengua a l'àmbit escolar, quines altres mesures s'haurien de prendre perquè hi haguera un revifament de l'ús social del valencià a la ciutat d'Alacant?
—No hi ha fórmules màgiques, tot i que sí que ajudaria, d'entrada, que les nostres elits municipals, siga l'Ajuntament d'Alacant o els empresaris de capçalera, parlaren en valencià. El problema és que a l'Ajuntament d'Alacant no fan res en valencià ni per equivocació. Donar-li prestigi a la llengua és complicat, i el valencià no pot estar vinculat exclusivament al sistema educatiu. L'escola permet trencar amb la pèrdua de la transmissió familiar, perquè s'ha de ser conscient que una part de les famílies que matriculen els seus fills en valencià no parlen la llengua. Per tant, l'ensenyament ens permet que la xicalla aprenga la llengua, però l'objectiu ha de ser que la facen servir en el seu dia a dia. Caldrien moltes campanyes per a facilitar que hi haja espais de socialització en valencià. Ara bé, la realitat és que les institucions juguen a la contra.
—Alacant, a més, té un paper important en la configuració del domini lingüístic catalanoparlant.
—Alacant no deixa de ser una zona més o menys de frontera i, per tant, conservar la seua valencianitat és molt important per al conjunt de l'àmbit lingüístic. És cert, però, que hi ha problemes d'ús social de la llengua a Alacant que també ocorren a Elx o València. I, fins i tot, que comencen a albirar-se a Barcelona. Als grans nuclis de població, hi ha una minorització de la llengua que s'ha de combatre, i més quan estem en zones costaneres que, habitualment, atrauen molta immigració, la qual no hem aconseguit —almenys, en el cas alacantí— incorporar a la nostra llengua. És un repte, atès que molta de la immigració que rep Alacant és llatinoamericana. S'ha de treballar perquè consideren l'ús del valencià com a útil i de prestigi.
—Hi ha decisions que no ajuden a prestigiar-la i promocionar-la, com ara l'eixida de la Universitat Miguel Hernández d'Elx de la Xarxa Vives.
—És una molt mala notícia. M'ha sobtat molt i, sincerament, espere que en un futur no molt llunyà es puga revertir.