Dreta i ultradreta han sumat una nova victòria a les comarques del sud del País Valencià en la seua croada contra la llengua. El Consell de Govern de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) va anunciar aquest dijous al matí la decisió d’abandonar la Xarxa Vives d’Universitats, una entitat que aixopluga tots els centres d’educació superior on es parla català. En total, 22 universitats —fins ara— distribuïdes pel País Valencià, Catalunya i les Illes, a més d’Andorra, la Catalunya del Nord i Sardenya.
Aquesta és la primera volta, en els trenta anys d’història de la Vives, que una universitat abandona la Xarxa. De fet, aquesta iniciativa va nàixer amb tretze membres, als quals progressivament se’ls han sumat més centres d’educació superior. En aquestes tres dècades de vida, la Xarxa ha esdevingut un espai de convivència i intercanvi, que, a més, ha fomentat la investigació i la posada en marxa de projectes consolidats com ara la Lliga de Debat o les beques. L’eixida d’un soci, doncs, és un colp tan inèdit com dur per a aquesta institució.
En el curs present, la UMH imparteix una sola assignatura quatrimestral en valencià
De fet, la Miguel Hernández d’Elx s’havia distanciat progressivament de la Xarxa Vives. Així, si bé els càrrecs tècnics participaven amb plena normalitat en les comissions que donen vida a la Xarxa, no passava el mateix amb els representants institucionals. El mes de març passat, cap representant de la UMH va assistir a l’acte per oficialitzar la Declaració de Montserrat, on la Xarxa es posicionava a favor d’una universitat «de qualitat, inclusiva i sostenible», alhora que reclamava a les institucions polítiques la promoció i protecció de la llengua.
Més recentment, la UMH es va desmarcar del comunicat en què la Vives criticava la decisió de l’Ajuntament d’Alacant de sol·licitar que la ciutat quede adscrita a la zona de domini lingüístic castellà. El comunicat, de fet, havia estat promogut per la Universitat d’Alacant, amb què la UMH, des de la seua gènesi, ha mantingut una relació tensa.
En la nota de premsa enviada dijous, la UMH afirma que l’abandó és degut al fet que els «posicionaments i comunicats recents de la Xarxa s’allunyen del purament acadèmic i no són respectuosos amb l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana».
En la mateixa nota, la UHM assegurava: «independentment d’aquesta decisió, la UHM continuarà amb la seua política de defensa i promoció del valencià, d’acord amb les lleis vigents, en especial, amb l’article 20 de la LOSU».
Aquest article estableix que «les administracions públiques donaran suport i facilitaran el desenvolupament de les polítiques universitàries orientades a la cooficialitat i a la diversitat lingüística». Aquest curs, en la UHM, hi ha previst impartir una única assignatura quatrimestral en valencià, en la Facultat de Belles Arts.
EL TEMPS ha intentat, sense èxit, parlar amb el vicerectorat de Cultura de la UMH per aprofundir en les raons d’aquesta decisió, que va ser presa per unanimitat pel seu Consell de Govern.
«Aquesta decisió cal enquadrar-la en el context d'atac i entrebanc constant a la llengua», diu Josep-Enric Escribano.
La decisió, de fet, s’ha pres completament d'esquena a l’Oficina de Llengües de la UMH, des d’on s’impulsen activitats de foment del valencià tant per a la comunitat universitària com per al públic general. És des d’ací que s’organitzen cicles de cinema, concerts i exposicions, alhora que es dona aixopluc a altres iniciatives cíviques de foment de la llengua pròpia.
«Un xicotet oasi», en paraules de Josep-Enric Escribano, d’El Tempir. L’Oficina de Llengües, de fet, ja tenia un grup de joves preparats per participar en la Lliga de Debats que organitza la Xarxa Vives, i que mobilitza un centenar d’alumnes cada any.
«Aquesta decisió cal enquadrar-la en el context d’atac i entrebanc constant a la llengua, no només al sud, sinó a tot el País Valencià», valora Escribano, que considera l’abandonament de la Xarxa per part de la UHM «un colp a la llengua i al seu prestigi».
La UMH sempre ha estat una universitat pròxima al Partit Popular. La seua creació, de fet, fou impulsada per Eduardo Zaplana a finals de la dècada dels noranta, a partir de l’adscripció de centres i facultats que fins aleshores havien estat de la Universitat d’Alacant. Des d’aleshores, les relacions han estat tibants entre tots dos centres. Des de 2023, n’és rector Juan José Ruiz Martínez.