A tocar de les Torres de Serrans de València, la vorera queda col·lapsada quan el rellotge s'apropa a les nou del matí. El tràfec de xiquets amb motxilles, així com de mares i pares corrent de la mà dels seus fills, enterboleix la circulació dels vianants. Amb unes portes encara de fusta, el Col·legi Gran Asociación disposa d'una persona que rep el conjunt dels alumnes i dels seus progenitors. En la majoria dels casos, llueixen uniforme. Aquest centre és de naturalesa concertada, amb unes injeccions públiques que voregen el milió i mig d'euros.
Dependent d'una entitat caritativa amb una junta directiva marcada per acollir noms de les forces vives del cap i casal del País Valencià, compta amb un percentatge de famílies que han escollit el valencià com a llengua vehicular que amb prou feines arriba al 15,79% en una unitat d'ESO. En altres, la llengua pròpia assoleix el 0%. O dit d'una altra manera: hi ha unitats d'aquest centre educatiu en les quals el 100% de les mares i els pares opten pel castellà com a idioma base.
Els resultats d'aquests col·legis no són una excepció a l'escola concertada valenciana. Si s'esbudella en els resultats centre per centre, s'observa com la xarxa privada amb diners públics tendeix a ser refractària a massa presència del valencià. En termes generals, els percentatges de famílies que seleccionen el valencià com a llengua vehicular en poques ocasions sobrepassen el 20%.
Només en determinades zones valencianoparlants, on els centres públics solen obtenir millors percentatges de valencià, hi ha, de vegades, un increment de la preferència per la llengua pròpia del País Valencià. Hi ha exemples a ciutats com ara Alcoi, amb col·legis com el José Arnauda assolint percentatges del 69%, 57% i 89% en valencià a infantil. En el cas del centre alcoià Presentación, s'obté unitats del 100% de valencià a infantil, així com a primària i secundària es manté una elecció pel valencià com a llengua base d'entre el 70% i, fins i tot, del 90% de les famílies.
Es tracta, però, d'excepcions si es desgranen els resultats de ciutats ben poblades com ara Alacant, Elx (Baix Vinalopó) i Torrent (Horta Sud), aquesta darrera marcada per un domini de l'escola concertada gràcies a la gran extensió de centres d'aquesta naturalesa a la zona del Vedat. El centre lligat a l'Opus Dei d'aquesta àrea compta amb un màxim d'elecció del 9,26% de valencià a infantil, un 3,17% a primària i un 7,14% a secundària.
L'Aitana d'Elx —també vinculat a l'Obra i del qual va ser professor l'actual alcalde del PP, Pablo Ruz, que governa amb la versió més integrista de Vox— presenta unes xifres de valencià a infantil del 0%. A primària, el màxim és escollit per les famílies és del 5,85% — envoltat d'unitats amb un 0%— i a secundària el topall per a la llengua pròpia se situa en el 3,13%. Al CEU Jesús María d'Alacant, dependent de l'Associació Catòlica de Propagandistes, el 2,86% és el màxim resultat de valencià a primària. A l'ESO és un esquifit 1,59%.
És la realitat present en bona part dels centres concertats de les comarques meridionals del País Valencià —amb excepcions com ara el centre Aire Libre d'Alacant, amb xifres a infantil que superen el 60% a favor del valencià—, i que són més variables a les comarques del nord. Al centre Nuestra Señora de la Consolación de Vila-real (Plana Baixa), el valencià oscil·la entre una preferència de les mares i els pares del 67% i el 84% a infantil. A primària, en canvi, només hi ha una unitat de les tres on el valencià és majoritari. Les famílies que escolaritzen els seus fills al Madre Vedruna Sagrado Corazón o al Escuelas Pías de Castelló de la Plana tenen una predilecció pel valencià extremadament baixa.
Amb col·legis de zones valencianoparlants amb percentatges reduïts de valencià com ara el Pureza de Maria d'Ontinyent (Vall d'Albaida), les xifres dels centres concertats de la ciutat de València són força preocupants per a la salut de la llengua pròpia. No només en col·legis exclusius com Nuestra Señora del Pilar o Guadalaviar, sinó també en altres no tan coneguts com ara el Luis de Santàngel, Mantellate, Engeba o el Santiago Apòsol, a l'òrbita del camí neocatecumenal i esquitxat per l'escàndol de les pseudoteràpies homòfobes de l'Arquebisbat de València.
L'excepció cooperativa
Encara que no hi ha xifres absolutes per a cada xarxa i que evidentment els percentatges de preferència idiomàtica estan lligats a la realitat sociolingüística de cada comarca, hi ha un xicotet nucli de col·legis concertats que destaquen pel seu compromís amb la llengua. Són centres que històricament han apostat per un sistema d'immersió lingüística i que van ser pioners en l'ensenyament del valencià durant la llarga nit del franquisme. Les Carolines, situat a Picassent (Horta Sud), no baixen del 90% en cap unitat, ni tampoc en les diferents etapes educatives d'infantil, primària i secundària. Es nota la consciència de les famílies.
Una preeminència del valencià que es repeteix a la Gavina, ubicada a Picanya (Horta Sud). Aquesta escola, per exemple, obté un ple del 100% a infantil. Som Escola, localitzada a València, calca aquesta plenitud pel valencià a infantil, però a l'ESO hi ha unitats on la llengua pròpia guanya amb el 73%. La Nostra Escola Comarcal, de Picassent, també atresora totalitats en valencià a etapes com ara primària amb un mínim de valencià que sempre supera el 90%. Un escenari que es dona a La Masia, localitzada a Museros (Horta Nord) i amb uns llindars de preferència del valencià que no baixen mai del 94%.
La valencianitat de l'escola pública
Sense dades absolutes a les diferents vies escolars, és a dir, la pública i la privada que està subvencionada amb els diners del conjunt de la ciutadania, Compromís ha assegurat que «el valencià com a llengua base supera el 61% de suport de les famílies dels centres públics». Tanmateix, han assenyalat, a través del parlamentari valencià Gerard Fullana, l'escenari complex a la capital del País Valencià: «El cas de València ciutat és molt significatiu, amb un desplegament de centres concertats molt alt que han optat pel castellà. És on el conseller [José Antonio] Rovira ha buscat una mitjana de resultats que baixara l'evidència que ara tenim».
«Les dades dels resultats a les escoles i els instituts públics del cap i casal són contundents: el 54% de les famílies han optat per marcar la casella del valencià», han assegurat des de Compromís, que ha desglossat aquests resultats: «El 76% de les famílies dels centres públics han optat pel valencià a les comarques del nord; el 70% a la província de València, i el 39% a la província d'Alacant». Unes dades que exhibeixen una disparitat lingüística entre ambdues xarxes educatives sostingudes amb fons públics.