—Acaben de publicar Informe 2025-26: Distribució de les unitats docents després de la consulta sobre la llengua base. En ell es fan paleses diferències ja conegudes, pel que fa al nivell d'acceptació de l'idioma. Es perceben, doncs, diferències. D'una banda, des del punt de vista territorial (més valencià com més al nord). D'una altra banda, per titularitat del centre (si és públic o concertat).
—L'informe ens ha permès veure com ha estat la implantació de la Llei 1/2024 en el seu primer any d'aplicació, pel que fa al nombre d'unitats en llengua base valencià i llengua base castellà. El que es percep, en un primer colp d'ull, és que la llei no ha resolt cap dels problemes que existien en relació amb la formació plurilingüe de l'alumnat. Com tu deies, continuem tenint molta desigualtat territorial, per la qual cosa no queda garantit que, en algunes zones, l'alumnat siga efectivament competent en acabar l'escolarització.
Pel que fa a la titularitat dels centres, efectivament, continua havent-hi diferències, si bé l'estudi ens mostra algunes dades per a l'esperança, com ara que en municipis com Alcoi, Torrent o Vila-real, la demanda de valencià en centres concertats és més alta que no ens pensàvem. Crec que això hauria de dur alguns centres a reflexionar sobre el projecte pedagògic i lingüístic que apliquen.
Pensem que això té a veure també amb el prestigi que ha acabat assolint l'ensenyament en valencià. Moltes famílies, encara que siguen castellanoparlants, volen que els seus fills dominen també el valencià.
En tot cas, crec que de la consulta —que mai no s'hauria d'haver fet— es desprèn una idea bàsica: que la societat valenciana aposta pel valencià.
—En tot cas, en l'informe ho advertiu: ens equivoquem si comparem aquests resultats amb el de les línies.
«El resultat de la consulta mosta el prestigi que ha assolit l'ensenyament en valencià. També en la concertada»
—Efectivament, un sistema i l'altre no s'haurien de comparar. Perquè, amb el sistema dissenyat en la llei no triaves només valencià, sinó, com a màxim, el 52% de valencià. Des de les unitats d'ensenyament multilingüe (UEM) ja fa molt de temps que advertim que, per tal que l'alumnat siga competent en una llengua minoritzada, cal que almenys el 50% d'exposició a l'aula siga en la dita llengua. Això és el mínim, perquè per a una competència òptima el percentatge hauria de ser encara més alt. Crec que això cal tenir-ho present.
Al capdavall, la consulta ha sigut una estafa. Al remat, ens ha fet perdre el temps a tots i ha enfrontat famílies sense cap necessitat. Les famílies han triat majoritàriament el model d'escola que ja havien seleccionat quan van fer la matrícula. Crec que si han fet aquesta consulta ha sigut per tornar a revifar un problema lingüístic que no existia.
—Un alumne que trie llengua base castellà pot acabar l'ensenyament obligatori amb la competència necessària en valencià?
—De segur que no. Per tant, és en perjudici seu. Al capdavall, l'Administració ha fet deixadesa de funcions perquè és a ella a qui li correspondria assegurar la manera que tot l'alumnat siga competent en finalitzar l'escolarització.
—El seu discurs sobre la llibertat d'elecció, tanmateix, té molta acceptació entre determinades capes de la població.
—Ha de ser l'Administració educativa que ha de garantir que l'alumnat siga competent en les dues llengües. I, triant llengua base castellà, és segur que no ho serà. La seua és una falsa llibertat, la llibertat de no ser competent en un idioma.
«Amb la consulta, s'ha reviscolat el problema de la segregació escolar»
Alhora, ens estem trobant que en moltes escoles s'estan formant guetos. Hi ha famílies que van votar castellà per desconeixement i que ara, tot i demanar-ho, l'Administració no els deixa que es canvien, perquè l'Administració no ho permet. Tenim molts casos en aquesta tessitura.
Tot plegat s'hauria evitat mantenint un únic sistema. S'han reviscolat problemes de segregació escolar que s'havien aconseguit superar. Aquesta legislació provoca problemes greus de cohesió en els centres que eren del tot evitables.
—Alhora, però, tenim la contrapart: el valencià és completament residual en comarques de domini lingüístic castellà. L'aversió és evident.
—Això és catastròfic i un motiu per a la reflexió. Des de les UEM sempre hem defensat un únic model. Ara bé, som conscients que per a les zones de domini lingüístic castellà la introducció del valencià hauria de ser gradual —no a la manera com era el Programa d'incorporació progressiva (PIP), que acabava estancant el coneixement de valencià—, fins a arribar al 50% del temps d'exposició. Furtar-los l'opció d'aprendre valencià crec que és un error. Caldria acabar d'una vegada per totes amb l'exempció.
Aquest dissentiment des de les zones castellanoparlants té efectes en termes de cohesió territorial. Si de veritat sentim que formem part d'un mateix territori, hauríem d'avançar a eliminar aquesta distinció.
—La Conselleria diu que la seua forma de promocionar l'idioma és oferint a l'alumnat que acaba segon de Batxillerat el títol de B2 o de C1, en cas de traure més d'un set. Què li sembla aquest model que, de fet, ja fa temps que s'aplica a Catalunya?
«Si han fet aquesta consulta, ha sigut per tornar a revifar un problema lingüístic que no existia»
—No, aquest no és un bon model. Quan es va publicar aquesta normativa, des de les UEM ja vam mostrar el nostre desacord perquè menysté el correcte aprenentatge d'idiomes. A més, s'ha demostrat que és un problema per als docents, que es veuen pressionats per apujar injustificadament les notes.
D'una altra banda, això ens duu a una altra reflexió: no es tracta només de tindre el títol, sinó de tindre una competència efectiva. Hi ha gent que es va traure el títol fa vint anys, però és incapaç de dir un borrall en valencià. Per això exigim cursos d'actualització oferits des de l'Administració, especialment si es tracta de l'àmbit de la docència.
—La Llei de llibertat educativa jubila la Llei de plurilingüisme del Botànic. Aquesta llei va fer que augmentara l'exposició en valencià per a l'alumnat de zones de domini castellanoparlant, però, contràriament, va reduir el valencià en centres educatius que feien classes en valencià amb total normalitat. Quin seria el model òptim, a parer seu?
—Nosaltres sempre hem mantingut que el llindar mínim d'exposició a l'alumnat hauria de ser el 50%. Però és que el 50% ja és un límit molt ajustat per ser competent. En última instància, també depèn molt del model d'aprenentatge de llengües que s'aplique.
Al capdavall, vivim en una societat on, segons l'Enquesta de coneixement i ús del valencià, un poc més del 20% de la població té el valencià com a llengua d'inici...
«Al País Valencià ens caldria una llei de normalització lingüística que perseguira l'equitat de les dues llengües»
L'escola és un pilar fonamental per a la llengua, però no hauria de ser l'únic. Al País Valencià ens caldria una llei de normalització lingüística que perseguira l'equitat de les dues llengües. Perquè, si una llengua està normalitzada en l'escola però després no es parla en la resta dels entorns socials, tenim un problema.
A mi, per exemple, em molesta molt la decisió de la Conselleria que les comunicacions amb les famílies hagen de ser en les dues llengües oficials. Estem parlant de dues llengües romàniques que s'assemblen molt. Se sol dir que té l'objectiu que l'entenguen també les famílies immigrants. Però com pretenen que s'integren plenament si els manllevem l'oportunitat de conèixer aquesta llengua? Em sembla que, en segons quines coses, anem cap enrere.
Per exemple, quan hi hagué la primera onada migratòria, a principis de 2000, es posaren recursos per atendre les peculiaritats de les famílies que aplegava cada centre. Els ajuntaments també aportaven recursos. Això, a hores d'ara, ja no es fa i crec que va en detriment de la plena integració de les famílies. L'Administració ha de posar els recursos perquè les famílies puguen tindre, de forma fàcil, accés al coneixement de les llengües. Perquè, en realitat, les famílies que venen d'altres parts del món, no manifesten cap reticència envers la llengua. En un context de famílies cada volta més divers, això hauria de ser una prioritat.
—Com valora la política lingüística de l'actual Govern valencià?
—Hem tornat a la contra planificació lingüística que feia el Govern del PP anys enrere. Ara bé, amb una virulència que no havíem vist en època democràtica. Estem en un moment molt dur per a la llengua. Tot el que fan, ho fan a la contra de la llengua.
En primer lloc, hi ha el problema que tenim un Consell que no usa el valencià. Quan l'usen, és quasi de forma folkloritzant. Això no ajuda el prestigi de la llengua. I, després, hi ha totes les mesures i declaracions que fan en contra de la normalització i promoció de la llengua. Si els haguera de posar nota, els posaria un zero, directament.
—Es pot mantenir la vitalitat lingüística d'un idioma si l'Administració que l'ha de protegir li va a la contra?
—Si una cosa té la comunitat valencianoparlant, és que ens reactivem quan les coses venen mal dades. L'aparició de Famílies pel Valencià en resposta a la consulta, crec que és el símptoma d'una societat que planta cara. Crec que, de fet, la consulta, ha funcionat com un agitador. I gent que no s'hi havia significat, ara ho han fet. Confio que aquesta activació permetrà contrarestar aquesta contraplanificació lingüística. Ara bé, no perdem de vista que vivim un moment molt crític per a la llengua.
D'una altra banda, cal dir que mai cap govern valencià ha avaluat quin és el resultat d'aplicar un model o un altre a l'escola. La cosa lògica, quan s'aprova una nova legislació, seria saber quin ha estat el resultat del model anterior. El preàmbul de la Llei 1/2024 en cap moment no hi fa esment. És una llei purament ideològica.
—Algunes veus sostenen que el gran error va ser no aplicar la immersió lingüística des de bon començament...
«La consulta ha funcionat com un agitador. I gent que no s'havia significat a favor de la llengua, ara ho ha fet»
—Jo, particularment, també ho pense. Es podria haver fet una distinció amb la zona castellanoparlant, una incorporació més progressiva. Però, amb un únic model d'immersió en tota la zona de domini valencianoparlant, tots els problemes que arrosseguem ara s'haurien solucionat. El pilar de l'ensenyament hauria d'haver sigut la immersió lingüística en valencià, perquè el castellà l'aprens sense voler aprendre'l. Està a tot arreu: en les xarxes, en les plataformes, en el carrer.
Ara bé, amb un Govern a la contra, no sé com ens ho farem... Jo pensava, quan Vox va eixir del Govern, que la sensibilitat envers la llengua milloraria. Però ha estat el contrari, seguim amb la mateixa animadversió i amb aquesta obsessió absurda de reviscolar l'enfrontament lingüístic.
—S'han sobrepassat línies que no imaginàvem: per exemple, suggerir que l'alumnat trie fer l'examen de l'EBAU —antiga selectivitat— de castellà o de valencià. La idea que subjau és que tindre una llengua cooficial és un entrebanc.
—Això és mortal. Però atenció! Que ja es va canviar el dia de l'examen de valencià, com rebaixant aquesta assignatura. Són coses subtils que van passant i que envien missatges molt subtils.
D'una altra banda, s'està permetent fer classes en valencià a gent que no té el títol mínim que cal. Segons ells, qualsevol pot ser bo per fer classes en valencià. I tenim fent classes de valencià a llicenciats en Educació Física o en Belles Arts. Això és un desprestigi. Algú s'imagina un professor de valencià fent educació física? Això passa igual amb el PP que amb el Botànic. Són coses que ens hauríem de fer mirar, perquè van en contra del prestigi de la llengua.