Eleccions

Qui encapçala les llistes del Congrés arreu del país?

Les llistes per concórrer al Congrés dels Diputats estan gairebé tancades a les demarcacions valencianes, catalanes i balears. Qui les encapçalarà? Aquests són els possibles futurs diputats i diputades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des de la irrupció de Podem i Ciutadans, acompanyada de l’esclafit del procés català, la política ha fet un tomb. Lluny queden els anys de resultats electorals senzills de pronosticar, de llistes previsibles i de lideratges poc o gens qüestionats. Enguany, les llistes electorals estan farcides d’independents, de líders emergents, sovint desconeguts i, sobretot, per part dels partits independentistes, de represaliats. Qui és, tota aquesta gent?

Les demarcacions per concórrer al Congrés coincidixen amb els límits provincials. En aquest sentit, la de Barcelona és la que més diputats aporta a la cambra baixa: 31. Gairebé el doble que València, que n’aporta 16 i és la segona província del país que més escons atorga al Congrés. Barcelona és, alhora, el territori de més disputa política entre l’independentisme. Des que va quedar descartada la llista unitària promoguda per l’entorn de Junts per Catalunya i la Crida, la competició entre aquest espai i el d’Esquerra Republicana ha tornat a la senda dels comicis anteriors.

Esquerra Republicana va ser la primera formació a anunciar la seua aposta. Oriol Junqueras encapçalarà la llista al Congrés dels Diputats -i també al Parlament Europeu. Tal com va anunciar Marta Vilalta, portaveu de la formació, mentre hi haja repressió, el president del partit serà la cara visible a les conteses electorals. Al darrere hi aniran Gabriel Rufián i Carolina Telechea. El primer, sobradament conegut, continuarà denunciant la repressió a Madrid amb el seu estil punyent particular. La segona, més desconeguda a la resta de l’Estat, és advocada i va nàixer a Igualada el 1981, on fa de regidora. També ocupa un escó al Congrés des que Ester Capella, la seua antecessora, va tornar a Catalunya per presidir el Departament de Justícia. La gran novetat d'aquesta llista és el número quatre: Joan Josep Nuet, ex dels comuns i de moment, encara líder d'Esquerra Unida i Alternativa, fitxat per la formació republicana com a independent després que, des del corrent intern Sobiranistes, ell i Elisenda Alamany trencaren amb els comuns.

El partit republicà és, segons les enquestes, la formació independentista que més vots rebria a Catalunya. Els darrers pronòstics li auguren entre 16 i 17 escons. A Girona, demarcació que atorga sis parlamentaris, el partit també aposta per la carta de la repressió. Encapçalarà la llista Montse Bassa, germana de l’exconsellera Dolors Bassa, actualment empresonada i jutjada al Tribunal Suprem. Per Lleida, on es disputen quatre escons, torna a repetir com a número u Xavier Eritja, tal com va fer en les generals de 2015 i 2016. Eritja, historiador, està ben implicat en els moviments independentistes de les terres de ponent. Ell mateix va presidir la territorial d’Òmnium Cultural i va fundar l’Assemblea Nacional Catalana a la capital del Segrià, tot i que aquest polític va nàixer al municipi bagenc de Sallent de Llobregat. Per Tarragona, on hi ha en joc sis regidors, torna a encapçalar la llista Jordi Salvador, antropòleg vinculat a la UGT i candidat d’ERC a les generals també des de 2015.

Novament, Esquerra Republicana mirarà de traure diputats al sud del Sénia. Un objectiu que fins ara no s’ha complert i que continua essent ben complicat. Santi Zorio, regidor de Borriana (Plana Baixa) fins l’agost de 2018, encapçalarà la llista per Castelló, d’on eixiran cinc diputats. Per Alacant, on hi ha en joc 12 diputats, hi anirà l’alcoiana Patrícia Minyana, secretària de Coordinació Territorial del partit. Per València encapçalarà llistes Jaume Ferrà, natural de Beniopa (Safor) i activista veterà de la política valenciana.

Tornant al Principat, les darreres enquestes que pronostiquen un predomini d’ERC al si de l’espai independentista es van fer abans que Junts per Catalunya presentara les seues propostes al Congrés. Candidatures ben rebudes com la de Jordi Sànchez, que n’encapçalarà la llista per Barcelona. La carta de la repressió també la jugaran a Europa, on JxCat anirà amb Carles Puigdemont al capdavant; i amb Joaquim Forn com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Al Congrés, a Sànchez el seguiran Laura Borràs, Míriam Nogueras i Ramon Tremosa. La primera, consellera de Cultura, haurà de deixar el Departament per fer política a Madrid. La segona, número dos del PDeCAT, és d’aquells perfils postconvergents que encaixen en l’espai Crida-JxCat, atès que és n’és una de les integrants més destacades i, a més, ha fet de diputada al Congrés durant la legislatura anterior. En el cas de l’economista Ramon Tremosa, tot i que no milita en cap partit, ha fet durant deu anys com a eurodiputat pel PDeCAT. Aquesta aposta de JxCat ha arraconat el sector més convergent del PDeCAT, aquell que no combrega totalment amb l’estratègia de Carles Puigdemont. Cal tindre en compte que en les darreres eleccions generals el PDeCAT no va traure més d’un diputat a Lleida i Tarragona. En aquesta ocasió, Concepció Canyadell -presidenta del Consell Comarcal de la Noguera i Ferran Bel -alcalde de Tortosa entre 2007 i 2018 i exsenador per Tarragona-, tots dos del nucli postconvergent més clàssic, miraran de millorar el resultat de 2016 ocupant el segon lloc a les respectives llistes. Siga com siga, l’executiva del partit ha acceptat aquesta fórmula. Per la resta de demarcacions principatines, l’estratègia es manté: l’empresonat Jordi Turull encapçalarà la llista per Lleida i Josep Rull, també a Soto del Real, concorrerà per Tarragona. L’advocat mediàtic Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i un dels lletrats que defensen Puigdemont a l’exili, encapçalarà la llista per Girona.

Encara dins de l’independentisme, l’altra gran novetat d’aquestes eleccions serà l’intent d’irrupció del Front Republicà. Es tracta d’una candidatura dominada per Poble Lliure, partit que integra la CUP i que va decidir anar pel seu compte després que la majoria del consell polític del partit decidira no concórrer a les eleccions espanyoles. Poble Lliure, no sense polèmiques, es presenta en coalició amb l’exsecretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín, líder del partit nounat Som Alternativa, fundat per ell mateix; i amb Pirates de Catalunya, una formació que defensa la democràcia directa. El Front Republicà encara no ha presentat els candidats al Congrés.

Al País Valencià, Compromís anirà per lliure. Després de l’aliança amb Podem en les anteriors eleccions generals, candidatura avalada per Mónica Oltra, ara els valencianistes hi aniran pel seu compte repetint candidat: Joan Baldoví. L’exalcalde de Sueca (Ribera Baixa) ha estat un dels diputats més ben valorats durant l’anterior legislatura. De segona per aquesta demarcació hi anirà Isaura Navarro, advocada i diputada a les Corts Valencianes. Actualment, Compromís compta amb quatre diputats al Congrés, que formen part del Grup Mixt, al qual es va incorporar després de separar-se de Podemos, formació amb qui havia concorregut i amb qui va aconseguir, conjuntament, nou diputats al País Valencià. Per Castelló, la número u també repeteix: serà Marta Sorlí, qui ha fet de diputada al Congrés durant l’última legislatura. Nascuda a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) i membre del Bloc Nacionalista Valencià, com Joan Baldoví, mirarà de ser triada diputada en una província en què Vox compta amb moltes possibilitats de vot, segons les enquestes. Per Alacant hi anirà el crevillentí (Baix Vinalopó) Ignasi Candela, membre d’Iniciativa pel Poble Valencià, el partit de Mónica Oltra, i diputat també durant la present legislatura.

Amb Podem sí que hi anirà Esquerra Unida. Les llistes les dominarà el partit morat, que presentarà Héctor Illueca, professor de Dret a la Universitat de València, com a primer per la llista de València. De segona anirà Roser Maestro, regidora a Sagunt (Camp de Morvedre) i membre del Partit Comunista del País Valencià. A Alacant, l’economista i actualment diputat al Congrés Txema Guijarro encapçalarà la llista amb aspiracions de mantenir l’escó. Ell, com Illueca, són partidaris acèrrims de Pablo Iglesias. De segona per València anirà Maria Teresa Pérez, periodista nascuda a Petrer (Vinalopó Mitjà), també de Podem. També del partit morat és Marisa Saavedra, treballadora social implicada en moviments veïnals i en les distintes mobilitzacions -Marxes de la Dignitat, no al TTIP, No+Precarietat...- impulsades des de moviments que conflueixen en l’espai electoral que representa. Saavedra encapçalarà la llista a Castelló.

Aquest mateix espai el cobriran els comuns a Barcelona, una marca consolidada des de 2015 que aixopluga distintes sensibilitats i que ha assolit grans èxits electorals. Jaume Asens, tinent d’alcalde de Barcelona, liderarà la candidatura per aquesta demarcació. Amb Asens, que és independentista, la confluència mirarà de sumar vots d’aquest sector després de la marxa de Joan Josep Nuet i d’Elisenda Alamany de la confluència. Com a número dos hi anirà la gracienca Aina Vidal, d’Iniciativa per Catalunya, diputada durant la darrera legislatura. Gerardo Pisarello, número dos d’Ada Colau a l’Ajuntament, anirà tercer. El quart serà Joan Mena, d’Esquerra Unida i Alternativa, diputat durant l’última legislatura i portaveu de Catalunya en Comú. Els comuns miraran de tornar a ser els més votats a Catalunya en les eleccions espanyoles, tal com ho van aconseguir en els dos darrers comicis (2015 i 2016) amb Xavier Domènech al capdavant. El també diputat Felix Alonso, alcalde d’Altafulla (Tarragonès), encapçalarà la llista per la seua demarcació. El mateix faran Joan Luengo, regidor d’Iniciativa a Banyoles (Pla de l’Estany), per Girona; i Jaume Moya per Lleida, diputat al Congrés durant les dues darreres legislatures.

A les Illes Balears, territori uniprovincial on hi ha en joc vuit diputats, Podem va recollir el 25% dels sufragis -dos escons- en les últimes eleccions espanyoles. Repetir els resultats serà complicat. Ho intentaran Antònia Jover i Lucía Muñoz, les dues primeres de la llista. La primera treballa com a interventora en una empresa d’hostaleria i la segona, que té 25 anys, és politòloga de formació. Podem a les Illes aposta per perfils polítics fins ara desconeguts. Pel que fa al sobiranisme, que fins ara no ha comptat amb representació al Congrés, la coalició Veus Progressistes arreplegarà en una mateixa candidatura Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana. La llista l’encapçalarà Guillem Balboa, alcalde d’Alaró (Raiguer). Balboa és un dels màxims dirigents de Més per Mallorca. Lidera el partit amb la vicepresidenta illenca Bel Busquets. Pel que fa a Proposta per les Illes, partit hereu d’Unió Mallorquina, Joan Miralles serà el candidat número u. El PI és sabedor que no tenen gaires possibilitats per aconseguir representació a la cambra estatal, si bé no volen quedar fora del debat parlamentari a un mes de les eleccions municipals i autonòmiques, on podrien ser decisius per a la formació de govern. Miralles ha estat president de Habtur, la patronal defensora del lloguer vacacional a les Illes, manifestament contrària a la política turística desenvolupada des de l’Executiu de Francina Armengol.

També en territori insular, el partit més votat el 2016 va ser el PP. Ara, però, amb la correlació de forces de dreta, potser passarien de tres a dos diputats. Pablo Casado va imposar la candidatura al Congrés de María Salom, última delegada del Govern espanyol a les Illes amb Mariano Rajoy. El seu nom no estava previst per Biel Company, qui aspirarà a la presidència de les Illes el 26 de maig. Si bé Company considerava «normal» que Casado trie els seus candidats al Congrés, també és cert que no esperava ni desitjava aquesta designació. Salom va presidir Noves Generacions de Mallorca, ha estat regidora a Palma, diputada al Congrés i presidenta del Consell Insular de Mallorca durant l’etapa presidencial de José Ramón Bauzà (2011-2015), que ara assessora Ciutadans a Madrid. Finalment, però, el PP ha rectificat i Salom anirà al Senat. La candidata serà Margalida Prohens, que Company volia retenir a la llista autonòmica. De 36 anys i nascuda a Campos, Prohens ha desenvolupat la seua carrera política al Parlament insular. Milita a Nuevas Generaciones  des de 2005, on va escalar fins esdevenir diputada. També és pròxima a Casado i, segons la premsa afí, era la candidata desitjada pel president del PP per encapçalar la llista al Congrés, tot i que Company la volia també al seu costat.

Seguint amb les Illes, tot i que Ciutadans ha fitxat Bauzá com a assessor, també es nodreix d’antics socialistes: Joan Mesquida, antic director general de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, mirarà de consolidar l’escó que la formació taronja va obtenir el 2016 a la cambra baixa. Per tancar el bloc de la dreta a les Illes, el partit més extrem, Vox, tot feia pensar que encapçalaria la llista insular al Congrés siga Antonio Salvá, pare d’un guàrdia civil assassinat per ETA a Calvià el 2009 en el que fou l’últim atemptat mortal de l’organització armada. En canvi, la seleccionada ha estat Malena Contestí, de Llucmajor, filla de Miquel Contestí, històric president del RCD Mallorca, declaradament contrària a l'ensenyament del català a les aules i participant en l'acte recent de Vox al Parlament Europeu.

Per Barcelona, les llistes de Vox les encapçalarà Ignacio Garriga, odontòleg i portaveu del partit al seu comitè executiu. És dels qui militen en aquesta formació des dels inicis, quan encara no es preveia la seua irrupció. A Girona, el partit està en procés de recollida de signatures perquè puga concórrer al Congrés per aquesta demarcació. En el mateix procés es troben Vox Tarragona i Vox Lleida. En aquesta darrera província, el seu líder, José Antonio Ortiz, va ser detingut per presumptes abusos sexuals contra discapacitats. El partit no tardarà gaire a anunciar els seus candidats per aquestes províncies.

Ja han anunciat, però, els qui es presentaran per les tres províncies valencianes. A la de València hi anirà un vell conegut del PP, Ignacio Gil Lázaro, diputat entre 1983 i 2015, quan la nova direcció valenciana del partit van apostar per altres candidats. Aquest polític professional no s’ha estat de criticar el seu anterior partit en tertúlies televisives com la de 8TV. Per Castelló i Alacant lideraran llistes dos militars: Alberto Asarta i Manuel Mestre. Aquest últim és tinent general de l’exèrcit de l’aire. El primer, general de Brigada d’Infanteria i signant d'un manifest que enaltia la figura de Francisco Franco quan, segons ell, el dictador estava patint una "campanya infame" quan el Govern Sánchez començava a plantejar la possibilitat de traure el seu cos del Valle de los Caídos. Una "perversa pretensió", segons Arasa. Tots dos, Arasa i Mestre, estan retirats professionalment.

La irrupció de Vox al Congrés només li servirà si els seus números li donen per sumar majoria amb PP i Ciutadans. A València, el PP anirà amb Belén Hoyo com a cap de llista. Diputada al Congrés des del 2011, és una de les polítiques més properes a Casado al País Valencià. Milita al partit des dels 18 anys. També pròxim a Casado és César Sánchez, actual alcalde de Calp i president de la Diputació d’Alacant. Aquesta institució, amb Sánchez al capdavant, ha estat la principal opositora al Botànic des del canvi polític de 2015. Trinxera del PP en aquest temps, des de l’entitat provincial es va dur als jutjats el decret de plurilingüisme elaborat pel Consell, que va ser anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia valencià. Sánchez va ser el primer dirigent del PP valencià que es va posicionar a favor d’un pacte de Govern amb Vox. Abans, el president de la Diputació d'Alacant havia estat apadrinat pel polèmic i pluriinvestigat  Juan Cotino al si de la formació. Per Castelló es presentarà Óscar Clavell com a cap de llista. L’exalcalde de la Vall d’Ui(Plana Baixa) -va substituir al capdavant del consistori l’actual candidata del PP a presidir la Generalitat Valenciana, Isabel Bonig-, també ha estat diputat al Congrés durant les dues darreres legislatures i també està sota sospita, aès que va estar processat per un presumpte cas de corrupció i ha estat denunciat per l'actual consistori que ell va presidir -ara en mans del PSPV- per possibles irregularitats. Fins i tot ha estat acusat de simular un soterrament per interessos electorals.

A Catalunya, com al País Valencià i les Illes, Casado també ha col·locat els seus. Per Tarragona encapçalarà llistes Jordi Roca, diputat al Parlament de Catalunya entre 2011 i 2015 i des de llavors diputat pel Congrés. Roca va ser un dels polítics que més campanya va fer a favor de Casado durant l’última renovació del PP. Al front seu hi havia Enric Millo, que va defensar la candidatura de Soraya Sáenz de Santamaría. Ara, Roca recull els fruits del seu treball per Casado a Catalunya. El cordovès Sergio Santamaría liderarà la llista per Girona. Amb nul·les possibilitats de ser triat, Santamaría continua fent carrera política al si del PP català. El 2015 va intentar ser alcalde de Salt (Gironès), si bé no va assolir ni tan sols ser regidor. Aquell mateix any, mesos després, va ser segon a la llista del PP de Girona al Parlament de Catalunya, si bé el partit només va assolir un representant en aquesta demarcació. Entre 2012 i 2015 va ocupar un escó en la cambra catalana. A Lleida encapçalarà la llista Dante Pérez. Exalcalde de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià) amb el PSC, Pérez va ser fitxat pel llavors líder del partit, Xavier García Albiol, en les eleccions del 21D. Abans, Pérez havia donat suport a Susana Díaz en les primàries del PSOE que va acabar guanyant Pedro Sánchez. En cas de ser escollit, substituiria l’històric diputat popular per Lleida José Ignacio Llorens, qui ha ocupat l’escó al Congrés durant 29 anys en tres etapes distintes.

La tria de Casado més sorprenent a Catalunya ha estat la de Cayetana Álvarez de Toledo, que liderarà la llista per Barcelona. Madrilenya, diputada al Congrés entre 2008 i 2015 i una de les màximes líders de la fundació aznarista FAES, aquesta periodista de família aristocràtica es va fer famosa a través d’un comentari viral amb què va assegurar que «no li perdonaria mai» a Manuela Carmena, l’alcaldessa de Madrid, la cavalcada de reis mags de 2016, quan els reis van presentar-se amb vestits que resultaven cridaners per la seua voluntat de poca ostentació. Álvarez de Toledo, qui ha assegurat que el fet de no parlar català «dona més sentit a la seua candidatura», ha estat criticada per l’eurodiputat Santi Fisas, també del seu partit, qui ha considerat que tals paraules són «un menyspreu a Catalunya i a la llengua». «Així no es combat l’autodeterminació», sentenciava.

Del bloc de dreta espanyola, el partit amb més possibilitats d’obtenir representació a Catalunya és Ciutadans. Inés Arrimadas deixarà el Parlament per esdevenir diputada a Madrid, encapçalant la llista per Barcelona, que el 2016 va aconseguir quatre diputats, sent la cinquena força més votada d’aquesta demarcació. L’actual diputat al Congrés Sergio del Campo mirarà de ser reescollit per Tarragona. El 2016 només ell va ser triat per la seua demarcació. Per Lleida i Girona C’s no va traure cap representant. Enguany intentarà fer-ho, en el primer cas, amb Maria Burrel. Aquesta advocada és responsable de relacions institucionals de la formació a Lleida i és membre de l’Associació Espanyola d’Advocats de la Família. Per Girona encapçalarà la llista Hèctor Amelló. Diputat al Parlament, també és portaveu del seu partit a Figueres (Alt Empordà), tot i que va nàixer a Lleida.

A València, la principal candidata de Ciutadans a la demarcació serà María Muñoz. Treballadora del sector financer, va ser fitxada per Toni Cantó -referent del partit al País Valencià- i Albert Rivera perquè s’unira al partit, on va començar a militar fa només quinze dies. En una entrevista recent al digital Valencia Plaza, Muñoz assegurava que «si l’Estat ha infrafinançat la Comunitat Valenciana, els seus motius tindrà». Va ser una de les moltes frases cridaneres que va deixar en l’entrevista. Per Alacant encapçalarà la llista Marta Martín, actual diputada al Congrés, catedràtica de Comunicació Audiovisual i columnista habitual en diaris com ara l’alacantí Información o El Español, aquest últim d’àmbit estatal. També va militar a UPyD i és una de les diputades més actives contra l'ensenyament del català a les escoles valencianes. La secretària d’organització d’aquest partit a Castelló i regidora a Moncofa (Plana Baixa), Sandra Julià, encapçalarà la llista al Congrés per aquesta demarcació. Julià també ha estat diputada durant la darrera legislatura i protagonista d'una polèmica al si del partit, atès que corrents internes de la formació van denunciar que la seua tria es va fer sense unes primàries prèvies, atès que el seu nomenament no hauria comptat amb el suport mínim d'afiliats a la demarcació de Castelló. Sectors del partit allunyats de Toni Cantó, de fet, apostaven per una altra candidatura.

Per últim, i pel que fa al PSOE, totes les enquestes donen per guanyador de les eleccions a aquest partit, si bé no està gens clar que puga sumar majoria de diputats amb Units Podem i la resta de partits d’esquerres, nacionalistes i independentistes que es presenten arreu de l’Estat. A València, José Luís Ábalos, ministre de Foment i mà dreta de Pedro Sánchez, encapçalarà la llista. Li seguirà Ana Botella, actual secretària d’Estat de Seguretat i delegada del Govern a València durant els últims anys de Zapatero. També és diputada al Congrés i va fer de regidora a l’Ajuntament de València amb el seu partit entre 2007 i 2011. Com a tercer hi anirà un regidor actual: Vicent Sarrià, qui ostenta la cartera d’Urbanisme al consistori del cap i casal. A Alacant liderarà la candidatura al Congrés un altre ministre: el de Ciència, Pedro Duque, nascut a Madrid i qui ressaltava el seu vincle amb Alacant perquè la seua dona, Consuelo Femenia, va nàixer a Xàbia (Marina Alta). Duque, a més, no va ser el candidat més votat per la militància del seu partit, que va optar per l’exalcalde d’Elx Alejandro Soler, tot i que el criteri de Ferraz s’ha imposat. Soler, de fet, anirà tercer a les llistes, si bé tot resta a l’espera que declare com a imputat per prevaricació a inicis d’abril. Abans que ell hi ha en la llista Patrícia Blanquer, alcoiana i diputada entre 2011 i 2016 al Congrés. Per Castelló concorrerà Susana Ros, natural de Benicàssim (Plana Alta) i diputada al Congrés entre 2009 i 2016. Darrere d’ella hi aniran Germán Renau, de l’agrupació socialista a la capital de la Plana; i Mari Carmen Aguilella, primera tinent d’alcalde a Onda (Plana Baixa).

A les Illes, el PSOE va ser el tercer partit més votat en les últimes eleccions generals amb el 20% dels sufragis i dos diputats. Enguany espera escalar a la primera posició, cosa que només va assolir el 1986 i el 2008. Ho faria, però, amb el mateix candidat de 2016: Pere Joan Pons, diputat al Congrés aquesta darrera legislatura i amb una trajectòria intensa al si del partit. Darrere d’ell hi anirà l’eivissenca Sofía Hernanz, pròxima a Pedro Sánchez -també durant els moments més crítics- i cridada a ser la dona forta del PSOE a les Illes si Sánchez ix elegit president.

Perquè Sánchez es mantinga a la Moncloa serà elemental el vot català. Ja ho va ser el 2004 i el 2008, quan Zapatero va ser escollit president. Enguany, el PSOE té possibilitats d’imposar-se als comuns, que han guanyat a Catalunya en les dues darreres eleccions espanyoles. Si algun territori de l’Estat fou fidel a Sánchez en els moments més delicats fou Catalunya, des d’on el PSC sempre li donà suport. És per això que la tria de candidats del PSC mai no ha sigut un maldecap per a Sánchez. Una de les seues ministres, Meritxell Batet, anirà de número u al Congrés per Barcelona. Batet ha estat una de les ministres més fortes del gabinet de Sánchez i s’ha implicat a fons en el diàleg amb el Govern català, si bé aquests intents no han donat el resultat esperat. Li seguirà Francisco Polo, valencià proper a Sánchez, activista LGTBI i que actualment és secretari d’Estat per a l’Avenç Digital. El PSC va traure cinc escons per Barcelona en les últimes generals. Enguany, si els resultats es repeteixen, serien reelegits Mercè Perea, natural de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i actualment diputada, propera a l’exministra Carme Chacón, que va faltar ara fa dos anys; José Zaragoza, de Molins de Rei (Baix Llobregat), diputat al Congrés des de 2011 i amb una llarga trajectòria al si del partit; i Lídia Guinart, periodista i escriptora natural de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), actualment també diputada al Congrés. Per Girona repetirà Marc Lamuà com a cap de llista. Natural de Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà), és actualment diputat al Congrés i doctor en Arqueologia. Per Lleida hi concorrerà Montserrat Mínguez, primera tinent d’alcalde a la Paeria i portaveu del consistori; i per Tarragona Joan Ruiz, aquest últim també diputat al Congrés i un vell conegut del PSC.

Són els principals candidats i candidates que lideraran les llistes al Congrés dels principals partits al País Valencià, a les Illes i a Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.