Governar des dels jutjats

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els pronòstics formulats pels més pessimistes s’han acabat complint. Dijous passat, la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va declarar la nul·litat parcial del decret 9/2017 de la Generalitat Valenciana, popularment conegut com a decret del plurilingüisme.

Aquesta mesura ha estat polemitzada des del moment mateix en què es va anunciar, l’estiu de 2016. D’un costat, els que es postulaven com a partidaris es van mostrar més aviat crítics amb una norma que consideraven insuficient. L’exemple de la reeixida immersió lingüística desenvolupada al Principat els provocava el desig d’anar molt més enllà. Més encara quan es trobaven amb la primera oportunitat per fer política lingüística després de 20 anys de PP, amb una pràctica sistemàtica que marginava els valencians catalanoparlants en tots els àmbits.

Com calia esperar, qualsevol canvi, tou o dur, seria criminalitzat pel Partit Popular. Aprofitant la sensibilitat dels territoris valencians castellanoparlants i tornant a brandar la vella bandera de l’anticatalanisme, la dreta ha estat conscient que podia traure’n profit practicant una lluita que sempre han sabut manejar amb el mateix nivell d’habilitat i de desvergonyiment. Els arguments de la llibertat d’elecció lingüística, que amaguen el desig de mantenir —quan no augmentar— la posició hegemònica del castellà en tots els àmbits públics, s’han imposat sobre els dels qui volen equiparar el dret a usar ambdues llengües.

Tot va més enllà, però, de la defensa legítima d’un projecte lingüístic. Girant la mirada enrere, s’observa que les polítiques desenvolupades pel PP valencià en termes lingüístics mai no han trobat un entrebanc judicial per ser consolidades. Malgrat que el sistema de línies —que es restablirà amb aquesta nul·litat— exigira un mínim d’alumnes per poder establir el català en un curs de secundària o batxiller. Malgrat que en l’Administració només es garantira l’atenció en castellà. I malgrat molts altres afers que mai no s’han vist qüestionats des dels jutjats.

Ara, arran d’un recurs de la Diputació d’Alacant, governada pel PP, el TSJ valencià ha conclòs que el decret margina els castellanoparlants. Tot, perquè els que trien l’opció d’estudiar en català tindrien més hores en anglès, un fet que “discrimina” els centres educatius que elegeixen el model bàsic.

Amb tot, el resultat d’aquesta batalla política és sorprenent. Perquè causa la impressió que el PP encara governa des dels tribunals. Perquè una denúncia des d’una institució sense competències lingüístiques ni educatives ha estat el tret d’eixida per posar fi a un decret adreçat a canviar el model lingüístic educatiu de tot el País Valencià. Perquè, tal com agrada dir a alguns, i en aquesta ocasió més que mai, “una part decideix per tot el conjunt”. I sobretot, perquè queda la sensació que, governe qui governe, hi haurà certes qüestions que mai no podran ser canviades, tot i que hi haja majoria política per fer-ho.

Tot, a més, quan aquest decret va ser denunciat des de l’àmbit nacionalista per considerar-lo insuficient. La cautela desenvolupada des de la Conselleria d’Educació, presidida per Vicent Marçà, pretenia trobar el consens. Però no ha tingut cap efecte apaivagador. Tot plegat, dóna raons als partidaris de tirar pel dret. Perquè hi ha països on el consens és, malauradament, utòpic. Perquè una part es beneficia més del conflicte que de la convivència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps