El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, estava contra les cordes. El carrer bullia contra la seua gestió de la dana, l'ull mediàtic estava a sobre de les seues actuacions i l'oposició exigia insistentment la seua dimissió quan havia passat gairebé un mes després d'aquella terrible riuada. A pesar de la remor interna al PP, Mazón va decidir suportar la pressió i donar un cop d'efecte amb una remodelació del Consell. Una estratègia que podria repetir en els primers compassos de la nova temporada política.
Amb l'exèrcit convertint-se en una institució reclamada perquè actuara a les zones devastades per la barrancada, el baró valencià del PP va decidir fitxar un general per al seu gabinet. Es tractava de Francisco José Gan Pampols, un català que havia ocupat la comandància de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat del cos castrense espanyol, ubicada a Bétera (Camp de Túria). La seua incorporació tenia un doble propòsit: servir de cuirassa mediàtica i polític enfront de l'allau de crítiques que rebia el president valencià i vincular les tasques de reconstrucció dels municipis damnificats amb una persona d'aparent solvència tècnica.
Vicepresidència 'buida' i polèmica salarial
Gan Pampols va arrancar la seua aventura política al Govern valencià amb un perfil conciliador i de consens, que buscava l'acord entre les diferents administracions i forces polítiques per impulsar la revitalització de les comarques arrasades per la força virulenta de l'aigua viscosa. Tanmateix, la capacitat d'intervenció de la conselleria que encapçala prompte va descobrir-se que era limitada. La presentació de les línies mestres del departament va mostrar que la seua tasca estava més reservada a la coordinació i el lideratge que a la realització d'operacions tangibles.
La Vicepresidència que comandava, farcida d'alts càrrecs provinents de les forces armades espanyoles, tampoc comptava amb massa personal administratiu. O dit amb el seu llenguatge militar, emprat sovint a les seues intervencions: era un general sense quasi tropa, mancat de soldats rasos. Aquesta falta de maquinària al departament va coincidir amb l'assignació d'un sou que superava la remuneració del president Mazón. Després de setmanes i setmanes de polèmica, va confirmar-se que percebia 101.706 euros anuals. Eren 17.700 euros més del que havia assegurat la Generalitat Valenciana pilotada pel PP.
Blaverisme, àpats i el 'Pep Consciències' del Consell
Marcat per afirmacions que indicaven lleugerament la falta de creença en la unitat de la llengua, Gan Pampols va passar de ser aplaudit per l'extrema dreta Vox per la seua condició castrense a convertir-se en un dels consellers menys apreciats pels ultradretans i, fins i tot, va generar malestar a les files populars. Si les seues declaracions rotundes sobre l'amenaça i l'existència del canvi climàtic provocaven granellades als reaccionaris, reconèixer que va haver-hi «morts evitables» a la dana contradeia el discurs del Govern valencià de Mazón.
El vicepresident, de fet, va desmarcar-se de les campanyes del PP, com ara quan va tombar el relat esbombat sobre els fons europeus per a la dana, així com va servir per a l'oposició progressista quan volien contrarestar els missatges del gabinet de la formació de la gavina. Aquesta condició de Pep Consciències i el seu tarannà conciliador amb els càrrecs de l'administració estatal, com ara amb l'antic comissionat per a la reconstrucció del Govern espanyol, José María Ángel, va conjugar-se amb xicotetes polèmiques agitades per Compromís sobre les despeses carregades a l'erari públic.
Les 'big four' i un pla de reconstrucció tardaner
El vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social va fer gala de la seua disciplina militar i va recórrer el conjunt de les zones afectades per la devastació de la gota freda. Gan Pampols va xafar el terreny per a elaborar el pla de reconstrucció que havia de guiar a la Generalitat Valenciana. Mentre el Consell actuava per retornar els municipis damnificats a la quotidianitat anterior a la dana, la seua Conselleria confeccionava un full de ruta que va presentar-se quan havien passat si fa no fa vuit mesos de la catàstrofe.
El Pla Endavant recollia bona part de les mesures que els experts en diferents àmbits ja havien defensat pràcticament des de la primera setmana postdana i actuacions polèmiques com ara l'agilització de llicències, la revisió de les normes urbanístiques i l'impuls d'actes turístics a les àrees afectades per la gota freda. Fet públic a finals de juny, el full de ruta havia comptat amb l'assessorament de PricewaterhouseCoopers, una de les quatre grans consultores mundials. La firma va beneficiar-se d'un contracte de 2,2 milions d'euros, que va ser adjudicat a dit.
Les polèmiques, les contradiccions amb el PP, la falta de sintonia amb Vox i la falta d'impacte del seu pla de reconstrucció han situat el fixatge estrella de Mazón en una posició secundària dintre dels membres del Consell amb més ascendència i atracció mediàtica. Si el cap del Govern valencià activa la bala de la remodelació i Gan Pampols compleix amb la seua promesa d'abandonar el gabinet durant els últims compassos d'enguany, protagonitzaria un pas per la política desproveït d'una gran herència.