Als fanals i els bancs, als pilars dels ponts de València, està present la indignació. Les xicotetes pintades demanant la dimissió del president valencià, el popular Carlos Mazón, s'intercalen amb adhesius que mostren al màxim mandatari del Consell cap per avall, assenyalant-lo per la seua actuació durant l'emergència de la dana. Són les restes físiques de la massiva manifestació que va desbordar aquest cap de setmana la capital valenciana, on va mostrar-se el cabreig un mes després d'una tragèdia que ha deixat, de moment, 222 morts i quatre desapareguts.
Mazón resisteix amb el Palau de la Generalitat Valenciana com a trinxera, i amb els seus dos vicepresidents, la zaplanista Susana Camarero i el tinent general en la reserva Francisco José Gan Pampols, com a escuders. La incorporació d'un militar com ara Gan Pampols, antic general en cap de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat, ubicada a Bétera (Camp de Túria), pretenia canviar el guió mediàtic i asserenar el malestar social, però la seua incursió al Govern valencià ha estat marcada per la seua remuneració com a conseller.
A l'exjerarca castrense, se li va encomanar la missió de coordinar la reconstrucció, d'erigir-se en el general que supervisara les tasques de revitalització a les zones devastades pel temporal de la resta de conselleries. Una tasca que, a priori, correspondria al comandant en cap de la Generalitat Valenciana. Mazón, acorralat per l'emprenyament del carrer, opta per una agenda reservada i per una exposició de fiscalització de mínims.
Llenguatge burocràtic i una oferta enverinada
Amb un perfil a la recerca de la unitat per encaminar la recuperació, d'allunyar-se de les picabaralles polítiques i de mostrar-se com a un tècnic de permanència temporal a l'administració valenciana, Gan Pampols ha exposat aquest dilluns les línies mestres de la conselleria. Ara bé, ho ha fet amb un llenguatge d'aproximació burocràtica-administrativa, sense concretar cap mesura. Tot un símptoma de la falta de capacitat d'emprendre accions materials d'un departament que neix desproveït de competències en polítiques públiques i només lligat a funcions d'organització.
Les dues principals encomanes de la seua conselleria seran «la redacció d'un pla marc de reconstrucció econòmica i social de les zones afectades» i «la redacció d'un pla marc de mesures de prevenció, protecció i resposta enfront d'una crisi derivada de fenòmens meteorològics de potencial destructiu». Del primer document de renaixement, quan el calendari marca ja un mes i escaig de la catàstrofe, no hi ha cap línia concreta. Encara s'han d'establir els programes específics d'acord amb les valoracions dels experts en cada matèria.
«Volem simplificar al màxim possible tota la normativa, elaborar una arquitectura àgil de mesures econòmiques. A l'administració, li costa posar-se en marxa. Ara bé, quan ho fa, la velocitat és de creuer. El meu objectiu és activar l'administració i mantenir aquesta velocitat», ha exposat en un missatge que contrasta amb el relat de Mazón sobre l'agilitat en l'entrega d'ajudes directes i sense burocràcia als damnificats. «L'objectiu és coordinar totes les mesures», ha ressaltat per mostrar com la seua comesa està limitada al lideratge i mancada d'intervencions tangibles.
A pesar de la voluntat transmesa de servei públic, el seu discurs ha navegat per aigües etèries i d'inspiració marquetiniana. «El centre de gravetat de totes les actuacions és la població afectada», i «la clau de l'èxit és la capacitat per a plantejar i executar dins el termini i en la forma escaient els plans i programes, aconseguint la correcta i efectiva execució pressupostària» han estat exemples del tarannà de la seua primera presentació oficial com a vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social.
«Tots els esforços de la conselleria es concentren en la reconstrucció. Només comptaré amb el personal que dissenye la reconstrucció», ha delimitat, així com ha llançat una oferta enverinada a l'oposició progressista: «Proposaré als diferents grups polítics que aporten persones i tècnics per a treballar conjuntament en la reconstrucció. En la recuperació, no hi ha color polític. Només hi ha esforç». El plantejament per a PSPV i Compromís és endimoniat: si accepten l'oferta, podrien ser percebuts com a corresponsables de la gestió del Consell, però si no se sumen, quedaria la sensació d'evitar enfangar-se amb la revitalització de les comarques assolades per la dana.
Gan Pampols, segons ha reconegut, encara no ha visitat la zona damnificada per la dana. «Avui me'n vaig a Massanassa. Vull anar poble a poble, però no vull mitjans de comunicació. No són visites per a fotografiar-se», ha indicat abans de jerarquitzar les prioritats del seu full de ruta de recuperació: primer les persones i després els polígons industrials «perquè sense ocupació no hi ha reconstrucció». «Tot el món vol tenir el garatge net, però la nostra prioritat és desembussar els col·lectors perquè la gent puga anar al servei», ha establert.
Nostàlgia castrense
Com a encarregat de la reconstrucció del Govern valencià del PP, ha oferit una mena de balanç sobre les tasques de revifament dels municipis destruïts per la dana. Segons ha exposat, dels 130 centres socials afectats, se n'han recuperat 123; i a l'àmbit educatiu, s'han tornat a condicionar 97 dels 115 col·legis amb problemes pel temporal. Amb el conjunt dels centres sanitaris recuperats, faltarien per revitalitzar 10 farmàcies de les 411 impactades per la torrentada de fang, 46 dels 721 vials obstruïts, 6 de les 117 depuradores danyades i 48 de les 57 àrees industrials marcades per la virulència de la llengua aquàtica.
«S'han arribat a retirar 15.000 tones de residus en un dia quan València n'extrau 12.000 a l'any. Seria com una mena de fila continua de camions entre València i Castelló de la Plana», ha contextualitzat la magnitud per apuntar que hi ha 492 habitatges desallotjades per problemes estructurals, 1.658 llars declarades com a «no habitables» pels danys, 160 «amb necessitat de demolició» i 126 que han requerit apuntalar-les. De moment, hi ha 98 persones allotjades al Centre d'Atenció Temporal d'Emergència i 28 a l'antiga Fe.
A la seua llarga enumeració de dades i dels diners que estan executats per cada conselleria, comptabilitzant com a «executats» aquells contractes que s'han adjudicat, però amb les obres encara per engegar-se, s'ha esplaiat sobre les actuacions dutes a terme per les forces armades espanyoles. Una mena de viatge nostàlgic al seu estament, atès que com a vicepresident manca de competències envers les actuacions de l'exèrcit espanyol.
«Un estat d'excepció administrativa»
Sota l'atenta mirada del seu secretari autonòmic, el general de brigada Venancio Aguado, el vicepresident segon del Consell ha limitat la seua estada a l'administració valenciana: «Quan els programes confeccionats per a la recuperació arranquen, faré una roda de premsa i m'acomiadaré de vosaltres», ha assenyalat. De fet, ha definit la seua situació amb un terme de connotacions militars: «És un estat d'excepció administrativa», ha afirmat.
La claredat amb el període que romandrà a l'equip de govern de Mazón contrasta amb les explicacions sobre la seua remuneració, a priori més elevada que la percebuda pel cap del Consell i causant de l'eliminació del topall que hi havia als sous dels alts càrrecs de l'executiu valencià. Segons ha sostingut, «no ha negociat cap retribució», «no ha demanat cap salari» i ha insistit: «No cobraré com quan estava en actiu [a l'exèrcit]». «Ha estat un error de comunicació», s'ha espolsat la polèmica del seu sou sense esclarir quins seran els seus ingressos.
«No tinc una filiació política, no tinc cap tendència partidista. Treballe per la unitat en l'esforç», ha replicat quan se li ha demanat per les crítiques del Consell del PP al Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez. «He de conèixer una cosa per a criticar-la. Ara mateix, no ho puc fer. A més, si vols treballar amb algú, millor començant amb bon peu», ha indicat en una compareixença en la qual ha fet xicotetes incursions en la varietat oriental de l'idioma propi. Això sí, després d'afirmar que «no parlava valencià, sinó català». Un comentari que mostra una manca de concepció de la unitat de la llengua catalana.
Morts evitables
Sense especificar quina diferència hi haurà entre la promesa de la conselleria d'Emergències de reconfigurar el sistema per anticipar-se a la catàstrofe i el seu pla marc de prevenció enfront de riscos meteorològics «potencialment destructius», Gan Pampols ha demanat «solucions imaginatives» per a les futures construccions en zones inundables i ha apuntat que «amb un pla ordinari d'alertes, s'haurien pogut salvar algunes vides». «No podíem evitar que passara, però sí minimitzar el dany. No han funcionat els plans d'alertes, però no em demanen judicis del passat», ha buscat regatejar qualsevol interpretació de la gestió de la dana desenvolupada per Mazón. «Com saben, ha mort gent que vivia en baixos de cases que no tenia a ningú que la coneguera i ha mort ofegada», ha sostingut.
«Jo sí que entenc que hi ha canvi climàtic», ha apuntat sobre el negacionisme climàtic de l'extrema dreta Vox, els socis estratègics del PP. De fet, les seues postures de negació i d'atac de la ultradreta envers un fet que aixopluga el consens científic les ha emmarcades «dintre de la llibertat d'expressió». L'estrena i presentació mediàtica d'un Gan Pampols amb una conselleria, de moment, buida d'accions concretes i destinada a liderar la reconstrucció en detriment d'un president Mazón atrinxerat pel malestar social.
Una catàstrofe devastadora
Amb la missió de radiografia la dimensió de la desfeta de la dana, Gan Pampols ha cartografiat que l'àrea afectada abasta 562 kilòmetres quadrats. «La seixantena de pobles afectats, suposen el 40% de la població valenciana, el 34,4% de l'ocupació valenciana, el 34,5% del PIB de la província de València i el 22% del PIB valencià», ha recordat a partir de dades aproximatives de l'economista Alejandro Escrivà, de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.