El president valencià, el popular Carlos Mazón, estudia des de fa dies el manual de resistència militar. Enfront dels míssils dialèctics llençats per l'oposició progressista, els coets mediàtics, el malestar explosiu del carrer que compta els caps de setmana per manifestacions i el foc amic del líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo —amb les peticions d'apartar-lo del comandament de l'emergència—, el cap del Consell s'ha posat el casc, ha construït una trinxera al Palau de la Generalitat Valenciana i ha escollit dos generals com a escuts per afrontar la batalla.
Si la vicepresidenta primera i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, la zaplanista Susana Camarero, s'ha convertit en l'encarregada de replicar els projectils mediàtics, l'elecció del tinent general en la reserva Francisco José Gan Pampols com a vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social ha estat una cuirassa per protegir-se de les crítiques arran de l'elevada valoració dels militars i ha transmès un missatge de disciplina securitària a la ciutadania amb la incorporació d'un membre del cos castrense espanyol.
Com si es tractara d'una al·legoria dels nous temps polítics per al comandant en cap dels valencians, Mazón ha acudit a les Corts Valencianes —a la segona fiscalització enfront dels grups de l'oposició d'ençà d'aquell ple monogràfic de fa dues setmanes— acompanyat de Gan Pampols. Una cuirassa militar que ha agitat la polèmica a causa de l'eliminació del topall als sous públics en plena etapa de reconstrucció de les zones devastades per la dana. La maniobra permet incrementar la remuneració dels nous membres del Consell.
La mesura ha redirigit les mirades de les forces d'esquerres cap al vicepresident-militar, erigit en el seu nounat parallamps una vegada s'ha destituït Salomé Pradas com a consellera d'Interior i Justícia. Quan l'oposició ha qüestionat el salari de Gan Pampols, el tinent general no ha donat la rèplica. La missió s'ha encomanat a Camarero, la figura més capacitada i amb més anys d'experiència a l'executiu valencià per llençar una contraofensiva en el Vietnam parlamentari.
Foc creuat
La sessió semblava, d'entrada, un remake d'aquell debat de fa dues setmanes, quan el baró valencià del PP va explicar la seua gestió de l'emergència meteorològica. Si en aquell moment va derivar la responsabilitat cap a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer —dependent del Govern espanyol del PSOE i Sumar—, aquest dijous ha emprat el recurs del foc de trinxera. «Com han demostrat a Xiva o a Requena amb mocions de censura, la seua prioritat és treure [del govern] al PP», ha sostingut en rèplica al síndic dels socialistes, José Muñoz, així com ha articulat la seua defensa amb la frase «ara és el nostre moment» de la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, del PSOE.
«Ha estat el pitjor president en el primer moment. No va mobilitzar els serveis d'emergència com es va fer en 2019 [en referència al socialista Ximo Puig amb la dana del Baix Segura] o ha fet el president d'Andalusia, el popular Juan Manuel Moreno Bonilla. No va donar-li importància a la dana, com va afirmar la persona que va dinar amb vostè; va enviar l'alerta tard, i va ignorar les accions de la seua pròpia conselleria», ha retret Muñoz, que ha recordat el canvi d'actitud de Mazón amb el president espanyol Pedro Sánchez, d'aquell «estimat president» a convertir-lo en diana de les crítiques.
La veu dels socialistes ha acusat el cap del Consell de «no assumir cap responsabilitat, ni de donar la cara» i «d'escampar mentides». «Vostè s'ha convertit en un problema per al seu partit. El seu líder l'està humiliant. Acabe ja amb aquesta angoixa i marxe, senyor Mazón!», ha demanat. «Vostès estan polititzant la tragèdia», ha contestat un president menys enèrgic, que ha carregat contra Sánchez per la frase «si volen ajuda, que la demanen» quan el mateix cap del Consell va expressar en aquells dies que «demanava l'ajuda d'acord amb les necessitats».
Mazón ha carregat la cartutxera i ha disparat amb el foc dialèctic de trinxera per defensar-se de les granades del PSPV: la dimissió del líder madrileny dels socialistes, Juan Lobato; la investigació per una filtració a un mitjà de comunicació al Fiscal General, Álvaro García Ortiz; les acusacions, de moment, sense proves del comissionista Víctor de Aldama; la recerca policial que assetja l'exministre José Luis Ábalos... «Han posat un general per salvar el soldat Mazón i el primer a abordar de la reconstrucció ha estat el seu salari», ha contraatacat Rosa Peris, del PSPV. Camarero ha intervingut per escudar al vicepresident-militar.
Una ràfega d'interrogants
Amb el conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, oferint un relat travat i amb aplaudiments sense cap convicció de Mazón a les preguntes del socialdemòcrata José Luis Lorenz, Compromís ha apuntat directament cap al president de la Generalitat Valenciana i, de reüll, també en direcció a Gan Pampols, qui no aplaudia les intervencions de Mazón: «Apujar els sous dels alts càrrecs és el que necessiten els afectats per la dana? Com es pot tenir tan poca vergonya!». «Un president ha de tenir sentit del deure, honor i valor. I vostè, senyor Mazón, no en té cap dels tres», ha reforçat.
«Va abandonar als valencians amb l'emergència», ha ressaltat per censurar el traspàs de carteres «clandestí» per no retre comptes amb la premsa. «Si tinguera valor, no s'amagaria al palau, ni darrere dels galons militars del seu vicepresident. No s'atreveix a eixir al carrer», ha interpretat, així com ha argumentat: «Si vostè tinguera honor, mostraria amb qui parlar aquella vesprada, ensenyaria el seu telèfon». «Li faré la pregunta que volien censurar-me: quan pensa dimitir?».
Mazón ha llençat una contraofensiva: «El dolor no és vostre. Deixe'n d'apropiar-se del dolor». «Vostès són experts a imposar penes i sentències a la resta mentre no exigeixen al govern al qual pertanyen», ha indicat al·ludint a la integració de Compromís al grup parlamentari estatal de Sumar, membre del gabinet de Sánchez. El cap del Consell, però, tenia una ogiva guardada per a Compromís: assenyalar que «no hi ha res més valencianista que demanar a Sánchez els 31.000 milions d'euros» sol·licitats per la Generalitat Valenciana del PP, una petició que, segons ha remarcat el dirigent de la formació de la gavina, no estan abordant els valencianistes.
«Demà farà un mes de la tragèdia 29 d'octubre. Farà un mes que està demostrant la seua incompetència. Ha de dimitir. És un obstacle per als valencians. Per què no ho fa? Per entregar contractes a la trama Gürtel [alguns publicats per aquest setmanari]? Per esborrar proves? Per continuar aforat? Per què no declara el nivell de zona catastròfica? Per no ser el responsable [en referència al fet que ara ho seria l'exconsellera Pradas]?», ha tret la seua artilleria el síndic de la força d'obediència valenciana. «Si no fora tan negligent, encara hi hauria persones que estarien a les seues cases. Cada dia que no dimiteix, és un dia perdut», ha polsat el gallet oral.
Baldoví, tanmateix, ha girat el punt de mira i ha assenyalat Rovira per la seua gestió i les seues declaracions poc empàtiques envers l'accident laboral a un col·legi de Massanassa, i ha demanat una moció de censura «immediata». «Han posat un militar al comandament perquè cap científic acceptaria posar hotels a 200 metres de la costa?», ha preguntat el diputat valencianista Juan Bordera, que ha entregat una mapa de les zones inundables europees a Mazón. «Per què han negat a les treballadores socials l'equiparació digna mentre vostès acorden una pujada de sous?», s'ha sumat Nathalie Torres, diputada de Compromís.
Una ràfega contra el Consell que ha estat enfangada per les interrupcions, els crits, les respostes sense ús de la paraula, les peticions de dimissions i la cara atònita del general Gan Pampols. «El Botànic va entregar 222 milions d'euros en contractes a aquestes mateixes empreses», ha contracolpejat el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, a pesar que aquestes adjudicacions han cridat l'atenció mediàtica perquè hi ha sentències que proven el finançament irregular del PP per part d'aquestes firmes, un fet que no ocorre en altres partits.
'Pax' romana
Els trets oratoris han baixat d'intensitat i s'han convertit en bales de fogueig quan ha irromput l'extrema dreta Vox a la tribuna parlamentària. Entre acusacions conspiradores a l'esquerra de «provocar un 11-M», el síndic dels reaccionaris, José María Llanos, ha carregat contra Mazón per «no destituir» al secretari autonòmic d'Emergències, l'extaronja i d'origen zaplanista Emilio Argüeso. «Han d'exigir a Sánchez que facilite els habitatges que té la SAREB per a les persones que s'han quedat sense llar amb la dana», ha sol·licitat alhora que observava com a un símptoma positiu l'elecció d'un militar com a vicepresident segon per a la Recuperació Econòmica i Social, el qual ha regatejat als mitjans de comunicació després que una persona de seguretat de l'hemicicle impedira que col·locaren el micròfon els periodistes.
Mazón, amb el jupetí antibales ja desnugat pel to dels ultraconservadors, ha agraït «la crítica constructiva» mostrada pels ultradretans. Tot un senyal que, a pesar dels estira-i-arronses i d'alguns retrets, la relació entre els antics socis de govern continua sent més que fraternal, malgrat la tutela i la dependència als interessos electorals de Santiago Abascal. O en llenguatge castrense: són de facto un aliat de Mazón en la seua batalla de trinxera tirar endavant políticament.