«Franco també feia coses bones». «Freddie Mercury mereixia morir per sida perquè era gai». «Primo de Rivera era el cirurgià de ferro que Espanya tant esperava». Aquestes afirmacions no estan estretes d'un fòrum de la ultradreta espanyolista, ni tampoc dels comptes de la nova X —l'antic Twitter rebatejat pel magnat Elon Musk— més juganers amb la nostàlgia del franquisme, ni, fins i tot, d'un míting de l'extrema dreta.
Les frases, segons van denunciar diverses famílies i fonts consultades per El País i laCadena Ser, s'havien escoltat a les aules d'un centre educatiu. Es tractava del Mare de Déu del Carme, ubicat a la ciutat de Terrassa, al Vallès Occidental. Mares i pares amb els seus fills escolaritzats en aquest Col·legi van censurar que des de la nova direcció s'havia emprès un gir ultracatòlic, on s'havia apropat la doctrina educativa a «l'extremisme religiós» i a una visió de l'ensenyament fonamentada en l'esperit «evangelitzador».
Aquest viratge en l'ideari del centre catòlic, tradicionalment gestionat pels Pares Carmelites, s'havia produït —d'acord amb les denúncies de 150 famílies, que havien contractat un advocat per revertir la mutació ideològica de l'escola— arran de l'entrada al comandament de persones vinculades a dos moviments ultraconservadors de l'Església catòlica, com són el Camí Neocatecumenal i Comunió i Alliberament. De fet, s'havia canviat bona part del professorat i l'antic director, amb una experiència de dues dècades, havia estat substituït a causa de la detecció de «diversos incompliments laborals», segons va defensar l'escola al seu web.
La polèmica es reforçava pel caràcter concertat de Col·legi, és a dir, per estar subvencionada de manera regular un curs rere un altre per l'Administració catalana. Segons els comptes generals de la Generalitat de Catalunya, consultats per EL TEMPS i disponibles fins a l'exercici 2023, el centre educatiu Mare de Déu del Carme de Terrassa va percebre 21,6 milions d'euros de l'erari públic a l'etapa 2019-2023. En el cas del 2023, la injecció fou de 4,6 milions d'euros, conformada per 3,1 milions d'import brut, 1,01 de seguretat social i 506.134,36 euros en concepte d'altres despeses.
El reg públic se situava en 4,5 milions d'euros en 2022, en 4,4 milions d'euros en 2021, en 4,1 milions d'euros en 2020 i en 3,8 milions d'euros en 2019. Ara bé, la infiltració d'aquests moviments ultraconservadors ja comptava amb precedents a l'Escola Santa Isabel de Sant Cugat (Vallès Occidental), gestionat per la Fundació Educat, o a l'antic Liceu Politècnic de Rubí, ubicat a la mateixa comarca. Traslladat també a Sant Cugat, va rebre en 2023 una aportació pública per la concertació de les seues aules de 449.736,37 milions d'euros.
Les escoles La Gleva, localitzada a les Masies de Voltregà (Osona), i Lissach, present a Santpedor (Bages), estaven sota la batuta d'un membre lligat a Comunió i Alliberament, segons va publicar la Cadena Ser. Si la primera va percebre en 2023 una subvenció pública que superava per poc el milió d'euros arran de la concertació de les seues aules, la segona va situar-se amb un reg públic per la contractació dels seus pupitres en el mateix exercici d'1,1 milions d'euros. Aquestes escoles van ser gestionades dècades enrere per Jordi Bosch, fill d'un conegut franquista a Santpedor i germà del fundador de Societat Civil Catalana, l'expopular Josep Ramon Bosch.
Pacte PSC-Comuns i la via d'internalitzar
Al marge de l'actualització pendent de la normativa que regula els concerts, la controvèrsia per aquestes expressions integristes al Col·legi Mare de Déu del Carme va provocar un pacte entre la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel socialista Salvador Illa, i els Comuns, amb l'objectiu d'activar les eines necessàries per a retirar els concerts educatius d'aquells centres que «vulnerin drets fonamentals o difonguin discursos d'odi, contraris als valors democràtics i constitucionals». Era una contrapartida que els socialdemòcrates van acceptar per a obtenir el suport de l'espai liderat per Jéssica Albiach al Parlament de Catalunya en l'aprovació dels crèdits que havien de salvar financerament el Govern.
«Es tracta d'un mecanisme perfectament viable jurídicament, perquè, en el fons, una escola concertada és una subrogació del servei, una externalització, i ha de complir amb una sèrie de criteris molt més amplis que una escola estrictament privada. Una escola concertada ha de complir amb unes obligacions fixades per l'Administració pública», assenyala Marc Santasusana, de La Intersindical. «Un país democràtic no pot destinar ni un euro públic a centres conduïts per ideologies d'extrema dreta», defensa. «En altres països d'Europa, aquestes concertacions no serien possibles», sosté.
La central sindical aposta perquè es retiren els concerts als centres que incomplisquen amb els valors democràtics i s'integre el col·legi a la xarxa pública, com ha ocorregut en determinats casos a Barcelona després que les congregacions catòliques que ostentaven la gestió no pogueren continuar fent-se càrrec de les seues escoles. «A diferència del País Valencià o de les illes Balears, Catalunya disposa d'un decret d'integració de centres concertats a la xarxa pública, el qual permet incorporar centres i treballadors perquè no es quedin sense feina. Se'ls assumeix al sistema públic mitjançant la figura de personal laboral», explica.
«L'escola concertada hauria d'estar sotmesa a un control més estricte dels fons que rep», demana, i alhora qualifica amb bona nota les experiències d'integració a la xarxa pública de centres concertats a Barcelona: «Ha estat positiu. S'ha conservat la feina a bona part dels professors i, fins i tot, se n'han contractat més. Els únics problemes s'han donat fora de Barcelona, on s'ha aprofitat la integració per a fusionar escoles i instituts». Tota una via a explorar arran d'una polèmica revifada per la contraofensiva mediàtica desenvolupada aquesta setmana per la direcció de l'escola.