No és nou dels darrers dos segles. La crisi de l’habitatge està indefectiblement lligada a l’entorn urbà, perquè les ciutats han funcionat històricament com a atractores de població. Traslladem-nos a l’antiguitat. A Roma, la construcció vertical reflectia ja el problema del sòl i el parc d’habitatges. Les insulae, o blocs de pisos, allotjaven els ciutadans en edificis que arribaven a assolir les set plantes en època d’August, rebaixades a sis en temps de Trajà. Entre finals del segle III i començaments del II aC, aquesta estructura d’habitatge era habitual a Roma. Els seus amos eren aristòcrates que consideraven els lloguers ...
Dossier
El dret a l’habitatge, una assignatura pendent
La crisi de l’habitatge està associada a la ciutat. Aquest espai densificat, de sòl limitat i generador d’oportunitats ha comportat històricament un dèficit del parc habitacional. Una mirada retrospectiva permetrà copsar l’evolució d’aquesta problemàtica fins als nostres dies. Donada la densitat del tema, molts casos han quedat al tinter.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Ja ets subscriptor? Accedeix-hi