Una crisi ben verda

Terrabastall ecologista a Compromís

La destitució del secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Àlvaro, ha mostrat les diferents sensibilitats al si de l'ecologisme valencià, representat per Verds-Equo (integrat a la coalició Compromís). També fa dubtar de la continuïtat de certs sectors del partit verd a la UTE electoral per les seues relacions amb Podem, tot i que la seua marxa a les files morades és complicada. El terratrèmol polític registrat a la cooperativa política, amb tot, ha sigut, de moment, de menor intensitat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El termòmetre encara marcava temperatures elevades. L'estiu estava sent calorós i els aires condicionats de la ciutat administrativa 9 d'Octubre de València treballaven a plena intensitat. Tot i la refrigeració, a les dues torres en les quals s'ubica la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, el mercuri indicava més graus. Fins i tot, més que a l'exterior. La destitució del director de Vaersa, Vicent Garcia, havia revifat l'enfrontament entre la consellera Elena Cebrián i el secretari autonòmic, Julià Àlvaro.

Cebrián, una alta funcionària de l'Estat, havia arribat a la màxima responsabilitat de la Conselleria a causa dels jocs paritaris del Consell, després que Vicent Marzà fóra escollit conseller d'Educació. Amb el departament d'Agricultura i Medi Ambient reservat per a Verds-Equo -una de les tres formacions que integren la coalició Compromís-, l'arquitecte de l'organigrama d'aquella Conselleria, l'històric ecologista Carles Arnal, va pensar en Cebrián. Sense experiència política, la consellera va trobar-se amb un equip dissenyat per la cúpula de Verds-Equo, en la qual Àlvaro ocupa la posició de coportaveu. D'aquest grup de persones, Cebrián va distanciar-se progressivament fins que a principis de 2016 va acordar substituir-les. Amb el suport de la resta de la coalició i amb la col·laboració de la vicepresidenta i líder de Compromís, Mónica Oltra, va elaborar un gabinet d'assessors que, ara sí, serien de la seua confiança.

Els xocs dels tempos per aplicar les polítiques i per les diferències en qüestions com ara el sistema de reciclatge SDDR van comportar una ferida que no cicatritzava. Després de la destitució de Garcia, diferents membres de la coalició valencianista van intentar que les relacions entre Cebrián i Àlvaro es desgelaren. «S'està intentant reorientar els objectius polítics de la Conselleria, és a dir, intentant que les postures d'ambdós s'apropen», van afirmar a EL TEMPS fonts governamentals.

Des de la represa del curs polític, van succeir-se les reunions entre Cebrián, Àlvaro i Oltra, i de la vicepresidenta amb cada alt càrrec per separat. Mentre a Compromís s'intentava que la Conselleria verda no descolorira el color intens que té l'Acord del Botànic, l'entorn d'Àlvaro va començar a buscar alternatives per impulsar, siga com siga, els seus propòsits polítics. Tot i ser coportaveu d'un partit que forma part de la UTE valencianista, va iniciar contactes amb Podem, dels quals Equo és soci a l'Estat espanyol.

Amb els morats fixant les seues prioritats a Medi Ambient i, especialment, en defensar l'SDDR durant les negociacions dels pressupostos amb el Govern valencià, l'equip del secretari autonòmic va pactar esmenes amb la formació que encapçala Antonio Estañ. La proposta per crear una Agència Valenciana del Canvi Climàtic va presentar-la Podem, però el seu contingut havia estat elaborat a quatre mans entre la secretaria autonòmica de Compromís i els morats. «A Compromís, no teníem cap constància d'això. Ni els diputats de Verds-Equo de les Corts Valencianes», afirmen a aquest setmanari fonts valencianistes.

La consellera de d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, una independent adscrita com a quota de Compromís al Consell| Miguel Lorenzo. 

Aquestes «deslleialtats», com adjectivaven a la coalició, van redoblar l'esforç per apaivagar l'incendi que consumia la Conselleria verda. Oltra, Àlvaro i Cebrián van reunir-se fa tres setmanes a la vesprada. A la trobada, va plantejar-se la pèrdua de confiança que hi havia amb els directors generals propers a Àlvaro, és a dir, Joan Piquer (residus) i Dèlia Àlvarez (prevenció d'incendis forestals). Toni Marzo, responsable de Medi Natural i Avaluació Ambiental, quedava al marge, tot i ser de la corda d'Àlvaro. Poques hores després d'aquell intercanvi de paraules, Valencia Plaza publicava la intenció de Cebrián per substituir Piquer i Àlvarez.

La notícia va generar un fort enrenou a Compromís, Podem i a la resta del moviment ecologista valencià. L'alcalde de Pedreguer (Marina Alta), Sergi Ferrús, de Compromís i, concretament, del Bloc; la diputada morada Beatriz Gascó; el parlamentari socialista Manuel Pineda; l'alcalde verd de Villena (Alt Vinalopó), Javier Esquembre, i el diputat d'Equo al Congrés integrat al grup d'Units Podem, Juan López d'Uralde, entre altres, van manifestar-se a favor d'aquests dos directors generals a les xarxes socials. Fins i tot, i en una decisió insòlita, membres d'un govern rebien el suport dels grups ecologistes. També dels seus homòlegs catalans (Francesc Giró) i balear (Sebastià Sanso). La pressió va obligar a desfer el pla a Compromís, i més amb el seminari de Vinaròs i Benicarló (Baix Maestrat) a tocar.

El mateix Àlvaro, de fet, va amenaçar a l'executiva de Compromís celebrada durant aquelles setmanes de «conseqüències irreversibles» en cas de decretar-se la marxa dels seus alts càrrecs. Advertia que aquesta decisió podia provocar que Verds-Equo replantejara la seua permanència a Compromís, tot i ser «un tret al peu», tal com reconeixien des del seu cercle.

Amb la destitució dels directors generals congelada per evitar un problema intern al si de la cooperativa política, Àlvaro va anunciar al seu bloc -«un exercici d'exhibicionisme i no de transparència», com critiquen diversos dirigents valencianistes en privat- una inversió estratègica de la taulellera Keraben. La publicació d'aquesta bona nova empresarial va fer-se sense consultar ningú. El malestar d'aquella entrada al seu blog va arribar, fins i tot, a Presidència. Fou el «punt d'inflexió» per decidir que calia rellevar-lo. 

Sense solució per reconduir les relacions entre Àlvaro i Cebrián, des de Compromís va optar-se per substituir-lo. Determinats dirigents de la coalició valencianista van contactar amb representants dels verds a les Corts Valencianes, a l'Ajuntament de València i a altres consistoris d'arreu del País Valencià. La intenció era trobar la persona idònia per rellevar Àlvaro. Entre les qualitats que es buscaven, destacaven la seua experiència de gestió i que estiguera afiliat a Verds-Equo per mantenir la quota verda al Consell i evitar que tota la formació ecologista es posicionara en contra del seu cessament. La persona ideal va trobar-se a Ontinyent (Vall d'Albaida). Fran Quesada, regidor de Compromís a la ciutat, històric de l'ecologisme sent fundador de la colla l'Arrel l'any 1991, premi per la seua gestió i membre de l'executiva del partit verd, fou l'escollit. Tot i ser de Verds-Equo, és proper a l'actual coportaveu de la coalició i coordinadora nacional del Bloc, Àgueda Micó.

Mónica Oltra, vicepresidenta, junt amb el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, durant la roda de premsa en la qual s'ha confirmat la destitució de Julià Àlvaro com a secretari autonòmic. 

Després d'una nit de whatsapps constants i d'una reunió sobre residus que va tensar encara més la corda, aquest divendres s'ha consumat el cessament d'Àlvaro i el nomenament de Quesada. Oltra, en roda de premsa, ha atribuït la substitució a «la finalització d'una nova etapa i l'inici d'una nova». Però l'historial de friccions acumulades amb la consellera han sigut clau perquè fóra destituït.

La decisió ha causat un gran enrenou a Compromís. Al Facebook, Rubén Tello, exassessor de Cebrián, de Verds-Equo i afí a Àlvaro, ha censurat que «per molt que la premsa ho diga, Verds-Equo no ha proposat cap secretari autonòmic en substitució d'Àlvaro». La publicació ha generat simpaties en els sectors més crítics del Bloc, com ara Bloc i País, a causa del malestar d'aquesta facció amb la direcció actual de Compromís. També per part d'alguns destacats militants dels adherits -afiliats directament a la coalició sense ser de cap dels tres partits-, per la seua situació d'estar als llimbs dintre de la UTE electoral, i de la qual culpen, especialment, Iniciativa -el partit d'Oltra-. 

Les mostres de solidaritat de Verds-Equo han arribat de la mà del secretari d'organització, Josep Ruiz, que ha repiulat diversos missatges de Twitter de càrrecs estatals d'Equo denunciant la destitució. Beatriz del Hoyo, responsable de l'Àrea de Política de la Comissió Executiva Federal d'Equo i parlamentària al Congrés amb Units Podem, i Alejandro Sánchez, fundador d'Equo i diputat a l'Assemblea de Madrid per Podem, han criticat la mesura del Consell. El més dur, amb tot, ha sigut López de Uralde. «És una bufetada a l'ecologisme polític», «s'ha cedit a les pressions empresarials contra les polítiques ambientals valentes d'Àlvaro», ha escrit l'exdirigent de Greenpeace.

Ara bé, també hi han hagut reaccions de Podem. I no poques. Estañ ha repiulat el missatge a Twitter de Gascó. «Greu errada destituir a @JuliaAlvaroPrat que ha mostrat molta valentia a l'hora d'afrontar reptes tan difícils de resoldre com la gestió de residus. Esperem que això no signifique un trencament en les polítiques de canvi que urgeixen fer des del Consell», ha teclejat. Fernando Navarro, responsable de comunicació a Podem Castelló, ha enllaçat la notícia de la destitució amb el missatge «Botànic Macron 1, Botànic transformador 0».

Els lligams entre Podem i certs sectors de Verds-Equo han generat tot tipus d'especulacions sobre la marxa d'aquesta facció dels ecologistes a les files morades. Fonts del partit verd, de fet, indiquen que s'està debatent si celebrar una Assemblea de País -un congrés extraordinari en l'argot polític tradicional- en la qual es reflexione sobre el paper de Verds-Equo dintre de Compromís. La decisió, ajornada la setmana passada, s'ha reprès durant les darreres hores arran del cessament. Tanmateix, dirigents ecologistes apunten que «el nomenament d'una persona de Verds-Equo i el respecte de la quota verda» pot evitar mesures més dràstiques.

Beatriz Nadal i Julià Álvaro, coportaveus de Verds-Equo, una formació integrada a Compromís.

En cas d'abordar-se aquest debat, es mostrarien les dues ànimes de la formació verda. D'una banda, hi ha aquells que provenen de la vella Els Verds-Esquerra Ecologista, que aposten sense cap discussió pel projecte de Compromís i que busquen centrar-se a desenvolupar les seues polítiques, com ara el regidor a l'Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi. D'altra, però, hi ha aquells que van donar suport de manera clara pel projecte d'Equo, i entre els quals està enquadrat Àlvaro i el seu cercle de confiança. La caixa de pandora de l'ecologisme polític valencià s'ha obert de bat a bat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.