Setmana Guillem Agulló

Jordi Sebastià: "El València CF mai ha condemnat els càntics contra Guillem Agulló"

Jordi Sebastià (Burjassot, Horta, 1966) va cobrir durant els anys 90 l'assassinat i el judici per a EL TEMPS, a banda d'investigar les connexions del crim amb la ultradreta i el món del futbol. Exdiputat europeu i ara assessor a la cambra europra per Compromís, va sofrir com alcalde de Burjassot, la localitat natal de Guillem Agulló, la virulència de l'extrema dreta. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Perquè va convertir-se Guillem Agulló en un símbol de l’antifeixisme?

Primer, és una víctima mortal d’un grup feixista. I tot i que els atacs de l’extrema dreta no són estranys, víctimes mortals tampoc hi ha tantes. En aquell moment, si fas memòria, hi ha Lucrecia Pérez a Madrid. Al País Valencià, el crim de Guillem es produeix molts anys després de la primera mort a la transició, que va ser la de Miquel Grau a Alacant. A banda que és una víctima mortal, que és jove, crec que també va influir molt el desenvolupament, el resultat, les irregularitats i les coses estranyes del judici. I també la lliçó que s’extrau de tot plegat: la impunitat en la qual operen aquests grupuscles feixistes al País Valencià.

-L’assassinat fou un revulsiu perquè partits de l’esquerra, sindicats i col·lectius s’uniren contra el feixisme? De fet, va haver-hi unitat d’acció a l’acusació popular.

És cert que va haver-hi més unitat, però des del meu punt de vista fou bastant esporàdic. Cal tenir en compte que tot i que el PP va condemnar aquell crim, va fer-ho tard i mal. A més, PP i PSOE no s’ho van prendre pres mai seriosament. Els populars per qüestions ideològiques i els socialistes pel seu tacticisme habitual.

-Sí, tot i que feia referència a la unió que després va mostrar-se, de nou, per part de determinats partits, entitats i sindicats en l’acusació popular de l’Operació Panzer.

La iniciativa de l’Acció Popular contra la Impunitat va estar molt bé, ja que va haver-hi un moviment unitari. Però insistisc: els dos partits més votats al País Valencià mai s’han compromès en aquestes qüestions amb la força de la resta de forces de l’esquerra. I això provoca que l’antifeixisme en repetides ocasions es presente a l’opinió pública com un grup perillós i violent com el feixisme. Quan, en realitat, només intenta que no hi haja aquests grupuscles neonazis, que són els realment perillosos.

-Com a periodista d’EL TEMPS que, en aquell moment, va cobrir el crim i el judici posterior, quina sensació tens 25 anys després dels fets?

La sensació és trista. I més, després de veure com va quedar l’Operació Panzer amb l’absolució dels acusats. De fet, va ser una de les meues primeres intervencions al Parlament Europeu. En ella, vaig avisar que un altre grup feixista quedaria impune i que estava involucrat l’assassí de Guillem, Pedro Cuevas. Per tant, i com he dit, la sensació és de trista perquè no hem avançat i continua havent-hi molta impunitat per als feixistes. Una impunitat que relacione en les misèries de la transició. La transició espanyola va escollir entre un model A i un model B, i va quedar-se amb el B. És a dir, l’Estat espanyol no és una dictadura, però tampoc és una democràcia plena. I entre les restes del franquisme, en aquesta mena de transició constant cap a la democràcia plena en la qual ens hem quedat estancats, es troben aquests grupuscles feixistes que gaudeixen d’una gran impunitat, que són tolerats per la justícia i també per part de les forces de seguretat.

-Ha canviat el substrat de l’entramat ultra al País Valencià des del crim a Guillem Agulló?

Pel que he llegit, no massa. Hi ha grups amb connexions amb el futbol, altres camuflats en una estètica antisistema de poblacions humils i que utilitzen el tema de la immigració com a boc expiatori... És bàsicament el mateix. Al context valencià, però, tenim la marca particular de l’anticatalanisme, que és un racisme antivalencianista. Sí que és veritat que no hi ha exaltacions a Franco, que es considera com una reminiscència massa nostàlgica. Hi ha més cura en la posada en escena, amb només banderes espanyoles i no amb la franquista de l’àguila. Amb tot, la desaparició de la parafernàlia franquista no vol indicar que no s’estiga reivindicant un model semblant.

-Vostè va néixer a Burjassot (Horta), la població de Guillem Agulló, i, fins i tot, ha estat alcalde del municipi. Què queda a la memòria de la localitat dels fets ocorreguts?

Va modificant-se... A veure, a Burjassot es van viure moments molt tensos. Van utilitzar-se per part de determinats sectors els arguments i l’estratègia de Las Provincias i dels grups ultraconservadors per presentar Guillem com una persona perillosa, com que ell mateix havia provocat el crim. La tesi oficial de la baralla de joves, de grups extremistes, és compartida per bona part de la població, i més quan va ser acceptada pel mateix jutge. Fixa’t que vaig tenir una experiència molt negativa amb un regidor del PP que després de l’assassinat de Guillem, i que no tenia gaire idea del que va ocórrer. Cada any, a Burjassot, es fa un record de la mort de Guillem en la plaça de l’Ajuntament. Aleshores, aquest regidor va fer una piulada dient que «quan hi ha dos grups violents, aquestes coses poden passar». És un poc la idea oficial que es volia transmetre i que ha calat en bona part de la població. D’altra banda, és cert que hi ha gent que ha canviat la seua opinió, que Guillem té una plaça al seu nom... Però quan es realitza l’acte en homenatge només, de vegades, apareix algun regidor del PSOE. I el PP només acudeix per realitzar fotografies i després penjar-les al Facebook per dir «mira que estan fent aquests catalanistes». No sóc especialment optimista en el canvi de mentalitat de la gent.

-La figura de Guillem Agulló transcendeix més enllà de l’Estat espanyol?

A mi, m’han convidat a parlar a unes jornades de lluita contra el feixisme, que, al final, no vaig poder anar. I en van convidar, entre altres coses, perquè sabien que havia escrit coses sobre Guillem. Ara bé, es limita als grups antifeixistes que estan involucrats en aquestes qüestions.

-Que els mateixos grups ultres que cantaven als estadis contra Agulló hagen estat els protagonistes dels aldarulls del 9 d’Octubre mostra la pervivència de la impunitat del feixisme al País Valencià?

Sí, sí. El València CF, de fet, mai ha condemnat aquests fets. El club, en aquell moment, va passar de costat per una qüestió gravíssima. Durant la transició, i encara, aquests grupets tingueren molta impunitat. A més, hi havia certa connivència de la policia que no feia absolutament més. En tot cas, fins i tot, es protegia. Alguns d’ells encara continuen, no hi ha hagut condemnes, i sempre s’han beneficiat d’alguns detalls judicials per no ser condemnats. La paraula que ho resumeix és impunitat. Aquests grupuscles han actuat sempre sense que els passara absolutament res.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.