Judici 1-O

Les contradiccions de Del Toro i la impossibilitat de provar la malversació en 19 frases

La jornada de dimecres 6 de març finalitzava a les sis de la vesprada. A diferència dels dies anteriors, en què les sessions s’allargaven fins les nou de la nit, aquesta era un dia de testimonis tècnics, a excepció dels dos primers: Diego Pérez de los Cobos, que no va acabar de declarar el dia anterior; i Montserrat del Toro, secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, instructora de la causa contra el procés i directora dels escorcolls del 20 de setembre. En recopilem les frases més destacades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

DIEGO PÉREZ DE LOS COBOS

1. «La frase que calia prevaldre l’ordre per damunt de la convivència no la vaig dir».

El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador policial de l’1 d’octubre negava el que havia dit tot just el dia anterior i també durant els dies dels fets, tal com demostrava l’advocat Andreu Van den Eynde amb un àudio.on es va convocar la manifestació de protesta que ha servit per encausar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

 

MONTSERRAT DEL TORO

2. «Vaig demanar que ens portessin fins als despatxos que havíem d’escorcollar i vam tardar pràcticament una hora a poder accedir-hi».

La secretària del jutjat número 13 de Barcelona ha exercit un dels testimonis més polèmics i contradictoris del judici. Del Toro, que ha demanat no ser enregistrada per les càmeres, assegurava haver patit por i entrebancs per realitzar la seua funció el 20 de setembre al Departament de Vicepresidència, .

3. «Vaig veure un incident desagradable amb un guàrdia civil: un jove es va aprovar a qui custodiava la porta d’accés [al Departament], li va col·locar una bandera a prop de la cara, li va cridar alguna cosa i em va fer la sensació que el va escopir».

De fet, moltes de les declaracions de Del Toro, que era interrogada pel fiscal Javier Zaragoza, es basaven en qüestions que no donava per segures.

4. «M’aconsellaven que no m’abocara perquè hi havia gent que volia prendre imatges dels qui érem a dins».

Del Toro se centrava molt a descriure un ambient d’hostilitat que l’impedia fer com calia la seua feina o fer qualsevol acte quotidià com mirar des de la balconada. També assegurava que «cap a les 21.50» d’aquell dia «vaig sentir un soroll molt fort de gent que impactava contra el vidre del Departament» i que un agent de la Guàrdia Civil «em va dir que era impossible demanar menjar ni eixir per comprar-ne».

5. «Em van oferir la possibilitat de marxar per la porta, però jo ho vaig descartar totalment. Era inadmissible. Després del que havia vist, no era una opció segura».

La secretària del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona insistia en les amenaces que sentia patir durant aquella jornada. De fet, textualment, deia que «vaig tindre preocupació tot el dia i por a partir de les 21.30 al veure el que hi havia fora». De fet, ella mateixa feia servir l’argument de la Fiscalia i del jutge instructor: «la manifestació va acabar sent tumultuària».

6. «Vaig trucar a l’única persona que podia fer alguna cosa per mi, el jutge, i li vaig dir que m’havia de traure d’aquí. I m’ho va garantir».

El jutge era Juan Antonio Ramírez Suñer, que va morir recentment.

7. «Em vaig plantejar demanar un helicòpter perquè vaig veure que no es podia sortir per la porta».

Segons Del Toro, la situació va arribar a aquell extrem.

8. «No vaig fer constar totes les incidències dels registres per l’envergadura d’aquest mateix registre».

Ha estat una de les frases més contradictòries. Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, li preguntava per què no constaven els registres en determinats despatxos a l’escrit d’incidències, atès que no tots en constaven. Aquesta qüestió la va denunciar l’equip de defensa del president d’Òmnium Cultural a les qüestions prèvies. Segons els advocats defensors, el registre al Departament d’Economia del 20 de setembre es va extralimitar a les instruccions de la interlocutòria d’entrada i registre. Només tenia ordenat el registre de quatre despatxos, tot i que en va registrar més, per la qual cosa la tasca judicial es va prolongar fins ben tard.

9. «Només se sentia, per la nit, el soroll típic d’un tumult. Em va semblar sentir la veu de la senyora Forcadell, però no ho puc assegurar».

Era l’altra gran contradicció. D’un costat, Del Toro deia que li semblava reconèixer-la «pel seu to de veu», amb la dificultat d’identificació que implica el fet de sentir-se una veu entre tanta gent. També deia la secretària judicial que tenien la finestra i la persiana tancada, el que entrebanca encara més el reconeixement d’una veu que se sent des de fora entre tantes persones. Però sobretot, la contradicció procedeix del fet que en la instrucció, Del Toro no va dir res similar en cap moment. Així li ho recordava Olga Arderiu, advocada de l’expresidenta del Parlament. «Vostè recorda moltes més dades un any i mig després». El motiu, segons la secretària del jutjat, que a l’inici de la instrucció i en les declaracions posteriors encara patia estat de xoc. Al darrere, Carme Forcadell, enregistrada per les càmeres del Suprem, es mostrava estupefacta.

10. «Ens van repartir una querella presentada per Vox contra persones com ara Santi Vidal, Josep Maria Jové i Carles Viver Pi-Sunyer per delictes de rebel·lió, sedició i malversació, entre més».

Era la resposta de Montserrat del Toro al lletrat Jordi Pina, qui li havia preguntat si la interlocutòria d’entrada de registre el 20 de setembre al Departament de Vicepresidència exposava que els delites que justificaven l’escorcoll eren, entre altres, el de rebel·lió. D’aquesta manera, la secretària judicial confirmava que el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona investigava la rebel·lió des d’abans de la jornada «tumultuària» del 20 de setembre.

 

ALBERTO FRAILE ESTEBAN

11. «No vaig rebre pressions per desallotjar els agents de l’hotel».

El director de l’Hotel Gaudí de Reus, que va acollir policies nacionals durant l’era dels fets, responia a les preguntes del fiscal Fidel Cadena negant que rebera pressions de la població del Baix Camp per fer fora els seus clients. Sí que les va rebre, però, el següent testimoni.

 

SERGI TRAVÉ

12. «Vam rebre insults i amenaces perquè marxaren de l’hotel per telèfon i ens amenaçaven amb boicot».

El propietari de l’hotel Travé de Figueres (pronunciat figeras per Fidel Cadena) sí que reconeixia haver rebut pressions. Fins i tot, deia, van haver de desconnectar el telèfon per deixar de rebre trucades. L’hotel va allotjar més d’un centenar de policies. En canvi, Travé també assegurava que no li va caldre demanar els agents que abandonaren l’hotel «perquè les manifestacions van ser pacífiques».

 

PEDRO BUIL ARMENGOL

13. «Era perfectament viable que el vaixell Moby Dada atraqués al port de Palamós».

Aquest testimoni ha carregat contra l’exconseller de Territori, Josep Rull. Pel que fa a la polèmica sobre el vaixell amb policies que havia d’atracar al port de Palamós al setembre, Buil, capità de la Marina Mercant d’aquest port, acusava Rull d’haver impedit l’entrada al port «perquè un funcionari no li havia permès fondejar, quan això es realitza en aigües exteriors tirant l’ancora». Buil es basava en declaracions de Rull a un mitjà que no ha citat i que Jordi Pina, advocat de l’exconseller, desmentia posteriorment. De fet, Buil reconeixia després que les declaracions posteriors de Rull en aquest sentit -distintes a les citades en el mitjà- «eren correctes».

 

VICENT NOS

14. «Mai no vam desenvolupar cap treball. Teníem molt poc de temps i si no facturàvem prèviament no faríem res. Vaig preguntar a qui havíem de facturar el servei i no en vam respondre. No ho vaig fer per temps ni per diners».

Aquest informàtic reconeixia haver-se reunit amb el Govern per desenvolupar el sistema informàtic de vot de l’1 d’octubre. Concretament el 16 d’agost al Palau de Pedralbes amb Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Marta Rovira «entre més persones». Unes quinze, deia. Vicent Nos confirmava que finalment no havien desenvolupat cap treball per les raons explicades en la frase esmentada. No era, com es podrà comprovar tot seguit, l’única persona que no va cobrar pels serveis prestats a la Generalitat de Catalunya relacionats amb l’1 d’octubre.

 

QUIM FRANQUESA

15. «No sabíem qui pagaria el projecte, la Generalitat segur que no».

L’altre informàtic negava que la Generalitat pagara el projecte explicat per Vicent Nos en l’anterior declaració. Franquesa confirmava, tal com havia fet Nos, que la persona de contacte entre els informàtics i la Generalitat de Catalunya era Xavier Vendrell.

 

TERESA GUIX

16. «No vaig voler cobrar després que em citara la Guàrdia Civil».

La dissenyadora web del portal del Pacte Nacional pel Referèndum no va voler cobrar aquest treball. La fiscal Consuelo Madrigal, qui l’interrogava, li feia de manera constant preguntes sobre el contingut polític del web i no del disseny, que era la seua funció.

 

OLGA SOLANAS

17. «Vam facturar aquesta campanya, però no la vam cobrar».

La directora de l’oficina de Focus Mèdia SL, agència de comunicació responsable de la participació en el referèndum, també negava haver cobrat per fer aquesta campanya.

 

FERRAN BURRIEL

18. «Jo no tinc 80.000 euros tots els dies, però si els perd...».

La frase és de Jaime Moreno, fiscal que interrogava Ferran Burriel, director de l’agència de comunicació Nothingad Comunicació SL, que també havia fet campanyes per a la Generalitat en aquest sentit. Segons la factura, exhibida a la sala, aquesta empresa havia de cobrar 80.000 euros de la màxima institució pública. El fet que no reclamara els diners ha despertat l’estranyesa del fiscal, a qui Manuel Marchena ha cridat l’atenció.

 

XEVI XIRGO

19. «No és habitual publicar anuncis de forma gratuïta, però en aquest cas ho vam fer i també en altres casos excepcionals quan els anuncis representen valors del nostre diari».

El director d’El Punt Avui era l’últim testimoni. Preguntat per què el seu diari havia publicat l’anunci del referèndum, responia d’aquesta manera, sempre negant que cobrara per dita publicació. La Fiscalia, per tant, no ha pogut provar la malversació, almenys en boca dels qui presumptament n’haurien eixit benficiats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.