Judici 1-O

El Fairy i la «passivitat» dels Mossos: les 30 frases de Millo i de los Cobos

Diego Pérez de los Cobos no ha conclòs el seu testimoni, atès que l'interrogatori s'ha fet llarg. La seua ha estat, fins ara, de les declaracions més sucoses. També la d'Enric Millo, el primer a respondre el dimarts 5 de març. Amb ells han testificat també Neus Munté i Juan Antonio Puigserver. Aquestes han estat les intervencions més destacades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

ENRIC MILLO

1. «Sense que fos públic, em vaig trobar amb Oriol Junqueras i em va confessar que ell voldria que les coses anessin més a poc a poc, però que tenien un compromís».

L’exdelegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, responia a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza com a testimoni. Les seues respostes, polèmiques en molts casos, s’adequaven perfectament al relat de la instrucció i de les acusacions. Abans, però, contestava a preguntes sobre les seues relacions amb els polítics promotors de l’1 d’octubre.

2. «Joaquim Forn em va dir que garantirien que la jornada electoral es desenvolupara amb total normalitat».

Enric Millo, que reconeixia haver lamentat la dimissió de l’anterior conseller d’Interior, Jordi Jané, especificava que Forn mai no li va concretar res més sobre la jornada de l’1 d’octubre.

3. «Vaig arribar a comptar més de 100 accions d’assetjament a diferents institucions, casernes, hotels on s’allotjaven policies, etc.».

L’actual vicesecretari d’Acció Política del Partit Popular a Catalunya insistia que l’independentisme havia practicat violència durant la tardor de 2017.

4. «Òmnium Cultural va començar sent una entitat cultural i ha acabat sent un instrument polític».

En la línia de les acusacions als encausats també queien crítiques contra les entitats assenyalades, com ara Òmnium Cultural, que té el seu president Jordi Cuixart empresonat des de fa més de 500 dies.

5. «En la jornada del 20 de setembre no es pot qualificar la concentració de festiva, perquè hi va haver destrosses violentes».

Més enllà dels vehicles policials fets malbé, Millo tampoc no ha sabut precisar molt més sobre la «violència» d’aquell dia. El seu testimoni, finalment, se li ha girat en contra.

6. «El Major Trapero va dir que la seva obligació era complir amb el mandat judicial, però no va dir com. Va dir que no faria ús de la força».

Josep Lluís Trapero també ha estat qüestionat per l’exdelegat del Govern. De fet, també ha assegurat que «no revelo cap secret si dic que els Mossos no van impedir el referèndum».

7. «La gent estava moguda per un engany. Els hi feien creure que tot era legal i que tot es podia fer».

Segons Millo, el Govern va enganyar la població perquè participara en el referèndum.

8. «A través de les xarxes vaig veure imatges de gent agredint policies, colpejant-los al cap, que no van eixir per la televisió».

Sobta aquesta declaració de Millo en resposta al fiscal, atès que el relat violent emès des de les acusacions -i que serveix per mantenir empresonades nou persones- està mirant de ser constatat amb proves un tant inversemblants. És curiós, per tant, que si Millo va veure imatges d’agressions a policies a les xarxes, aquestes no hagen estat aprofitades pels mitjans ni per la Fiscalia.

9. «Em van explicar la trampa del Fairy: escampar detergent al terra perquè, quan entraren els policies, patinaren i després els colpejaren al cap».

Ha estat el comentari més criticat. Tant que deixava perplexos els presents i Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Suprem, cridava l’atenció als que, segons ell, havien fet gestos de desaprovació.

10. «Els agents em van explicar que fins i tot els havien colpejat al clatell utilitzant claus marcials».

Aquest ha estat, també, un dels arguments amb què Millo justificava l’existència de violència durant l’1 d’octubre. Millo també assegurava que el 3 d’octubre hi hagueren episodis de violència.

11. «Vaig demanar disculpes per la bona fe de les persones que havien estat enganyades pel seu Govern. Res més lluny de la meva voluntat que disculpar-me per l’actuació policial».

Millo va ser l’únic membre del Govern espanyol que va demanar disculpes per l’actuació policial el mateix 1 d’octubre. Als jutjats, però, matisava les seues paraules que, fins i tot, van provocar que els sindicats policials demanaren la seua dimissió com a delegat del Govern espanyol.

12. «Si no hi va haver detencions el 20 de setembre caldrà preguntar perquè als Mossos d’Esquadra».

Un cop arribat el torn de les defenses, els advocats qüestionaven Millo sobre per què en una jornada violenta -segons ell- com la del 20S no hi va haver detencions.

13. «Si els artefactes incendiaris no formen part del procés em quedo molt tranquil, senyoria».

Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, responia així a Manuel Marchena quan el jutge li deia que els artefactes no eren objecte de pregunta. La pregunta, de fet, es realitzava pel fet que Millo havia assegurat que es van llançar artefactes des de grupuscles independentistes. A la resposta de Marchena, Salellas es mostrava irònic. Marchena acostumava a argumentar que les intervencions de la defensa «no són jurídicament rellevants».

14. «Davant la situació de conflictivitat, violència, setge i intimidació que vostè descriu, no va demanar l’estat de setge al Govern espanyol?».

Era la pregunta de l’advocat Francesc Homs a Enric Millo per posar en evidència la contradicció del seu relat.

15. «El 20 de setembre no existien els CDR? Doncs serien les associacions o persones que posteriorment van crear els CDR les que farien les proclames».

Era la contradicció més flagrant. Millo havia assegurat que el 20S els CDR, que encara no s’havien constituït, havien fet proclames perquè la gent es concentrara a les portes del Departament de Vicepresidència. Preguntat per aquesta afirmació, Millo s’ha refet dient que llavors les proclames haurien estat fetes pels mateixos que després constituirien els CDR. Un fet del qual fins ara ningú no havia tingut coneixement.

 

NEUS MUNTÉ

16. «No hi havia cap desacord en el camí que volíem emprendre. Compartia la via del referèndum».

L’exconsellera de Presidència també feia de testimoni, tot i que la seua intervenció era molt més curta. Era preguntada, especialment, pel motiu de la seua marxa del Departament -va ser substituïda per Jordi Turull. Tal com segurament esperava la Fiscalia, no s’ha excusat en discrepàncies amb la línia política del Govern Puigdemont.

 

JUAN ANTONIO PUIGSERVER

17. «De los Cobos va dir que la preservació de la convivència no era excusa per no complir amb la interlocutòria del 27 de setembre».

El secretari tècnic del Ministeri d’Interior feia arguments tècnics que després el coronel Diego Pérez de los Cobos reiteraria amb més passió. En aquest sentit, després diria que «la Generalitat volia preservar la convivència ciutadana mentre que nosaltres miràvem d’impedir la celebració del referèndum».

18. «No vaig tenir notícia directa de l’existència de muralles humanes, només a través de la premsa».

Lluny dels arguments acusadors d’alguns testimonis vinculats al Govern Rajoy, Puigserver ha testificat amb més cautela.

19. «Recordo que el Major Trapero vinculava l’ús de la força l’1 d’octubre a impedir agressions a ciutadans o a les forces de seguretat».

Aquest era, també, l’argument de la interlocutòria del TSJC, que donava prioritat a la seguretat ciutadana per davant de complir l’objectiu d’impedir el referèndum. Una premissa en què s’emparen els encausats.

 

DIEGO PÉREZ DE LOS COBOS

20. «Trapero va expressar la seva disconformitat sobre la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de designar-me coordinador de l’operatiu de l’1 d’octubre».

El testimoni del coordinador del dispositiu policial del dia del referèndum, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, ha servit per carregar contra el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, qui serà jutjat a l’Audiència Nacional. De manera reiterada ha qüestionat la seua tasca.

21. «El pla del Major Trapero s’aproximava més a un pla de desenvolupament d’una jornada electoral que no pas a impedir un referèndum il·legal».

L’assenyalament de Pérez de los Cobos sobre Josep Lluís Trapero es basava en aquest argument reiterat.

22. «Puigdemont va dir que la seguretat ciutadana era un bé superior i que s’havia de garantir. Jo li vaig dir que no es podia confondre allò adjectiu amb allò substantiu. Allò substantiu era impedir el referèndum».

Aquesta ha estat la divergència constant entre els cossos i forces de seguretat de l’Estat i la policia catalana pel que fa a l’1 d’octubre.

23. «A la vista que la convivència ciutadana s’anava a convertir en l’excusa per impedir l’actuació policial, nosaltres vam avisar que havíem d’actuar».

Una vegada més, Pérez de los Cobos reitera que era més important impedir el referèndum que preservar la convivència i la seguretat ciutadana. De manera repetida, el coronel també insistia que «els Mossos no estaven impedint el referèndum».

24. «El president de la Generalitat va arribar a dir que una ordre d’un jutge no podia trepitjar els drets dels ciutadans, o alguna cosa així».

Pérez de los Cobos també té retrets contra Carles Puigdemont.

25. «Quan vam començar a actuar ens vam trobar amb la inacció dels Mossos i un elevat grau de virulència quan els nostres agents arribaven als locals».

El coronel denunciava de manera constant el paper dels Mossos durant l’1 d’octubre, tot acusant-los de contribuir a que se celebrara la jornada del referèndum. La següent frase n’és un altre exemple.

26. «La major part de les actituds dels Mossos va ser de passivitat absoluta. I en una desena de casos, els Mossos d’Esquadra van mirar d’obstruir la feina dels cossos de seguretat de l’Estat».

Fins i tot, Pérez de los Cobos diu tindre constància de l’existència de vehicles camuflats en accions de vigilància. «Vam comprovar que la matrícula era dels Mossos». També assegurava que es va arribar a substituir els Mossos per part de les forces policials estatals «després de comprovar la seua ineficàcia i inacció».

27. «Recorde un guàrdia civil al terra rebent una puntada al cap».

El coronel també assegura que hi va haver violència l’1 d’octubre. Pérez de los Cobos també negava que hi haguera càrregues, atès que és un concepte, segons deia, que estaria «encaminat a la dissolució o al desallotjament». També negava els enfrontaments amb ciutadans. «No n’hi va haver, en cap cas. Eren grups organitzats que agredien agents i vam haver d’actuar per mandat judicial».

28. «No hi va haver cap intervenció contra gent gran ni nens llevat de les persones que impedien l’entrada al local per evitar complir amb el mandat judicial».

Pérez de los Cobos també assegurava que «es va detectar la utilització de nens i gent gran per fer d’escut». Tant que «Un guàrdia civil es va veure obligat a protegir un nen».

29. «En cap moment hi va haver cap ordre de parar l’actuació policial».

En canvi, Juan Fernández, portaveu de l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil, declarava hores abans a TV3 que «l’ordre d’actuar o replegar-se l’1 d’octubre procedia d’un càrrec polític». Una tesi que el dia anterior també havia descartat José Antonio Nieto secretari d’Estat de Seguretat en el moment dels fets.

30. «Li vaig arribar a dir: José Luis, si estamos todos en el mismo barco!»

Amb to fraternal, Diego Pérez de los Cobos s’autocitava per recordar el que li deia a Josep Lluís Trapero quan percebia les discrepàncies del major.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.