Embat judicial

El magistrat que «intenta escapçar l'independentisme» català

El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, instructor de la causa contra el referèndum de l'1 d'octubre, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigue l'actual vicepresident de l'executiu català, Pere Aragonès, i els diputats d'ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové. Una petició criticada des de la formació republicana com el darrer intent «d'escapçar l'independentisme» i que prové d'un togat amb diverses taques al seu historial judicial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La maquinària judicial contra l'independentisme català no s'atura. Al contrari. Amb les diverses causes que investiguen el procés català esperant magistrats al Tribunal Suprem, aquest dimecres s'ha produït el darrer intent per «escapçar» el sobiranisme al Principat, tal com ha criticat ERC. El jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha instat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a imputar el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i els diputats republicans al Parlament de Catalunya, Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, per la seua participació en els preparatius de l'1 d'Octubre.

En la seua interlocutòria per demanar que el TSJC investigue els tres diputats per la seua condició d'aforats, el jutge fa seues les afirmacions dels darrers informes que ha rebut de la Guàrdia Civil. Uns documents policials que inclouen com a principal motiu d'acusació contra els actuals dirigents d'ERC la realització de sis viatges a l'estranger per reunir-se amb polítics rellevants d'altres estats, directius de fons d'inversió especialitzats en l'adquisició de deute sobirà, agències de qualificació de deute públic i alts càrrecs d'entitats bancàries internacionals.

«S'ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a principal objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d'una Catalunya independent», recull l'informe elaborat pels agents de la benemèrita. Una institució tacada al Principat pels suposats insults del tinent coronel Daniel Baena, cap a la policia judicial de la Guàrdia Civil, contra diversos polítics i agents dels Mossos d'Esquadra a través d'un suposat compte fals a Twitter, segons va destapar Público.es. Tots els informes del cos armat sobre el procés naixen de la unitat que dirigeix aquest comandament judicial.

El jutge encarregat d'analitzar tots aquests documents policials al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona tampoc escapa de les actuacions polèmiques. Instructor de la causa que investiga la realització del referèndum català, Juan Antonio Ramírez Sunyer va ser l'encarregat d'ordenar l'entrada de la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya. Una actuació que va ser durament contestada per diversos dirigents independentistes i, fins i tot, per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va qualificar -la de «barbaritat».

Ramírez Sunyer, tanmateix, ha adoptat decisions que, a parer dels advocats que defensen els dirigents sobiranistes en les causes que instrueix, s'han situat al límit de l'Estat de Dret. Com a responsable de sol·licitar els escorcolls a la consellera d'Economia el 20 de setembre de 2017, va engegar aquella macrooperació judicial després d'admetre una querella presentada pel partit ultradretà Vox, que es fonamentava en les suposades revelacions de l'exjutge i exsenador Santiago Vidal sobre les suposades dades fiscals dels catalans en mans de l'executiu del Principat. Les detencions que van produir-se aquell dia, segons van afirmar els advocats, comptaven amb algunes irregularitats, com ara comportaments que contradirien el dret de gaudir d'un jutge predeterminat per llei. Encara més, alguns dels lletrats van recusar al magistrat, ja que es pretenia que Ramírez Sunyer decidira sobre si les detencions realitzades el 20-S, eren legals o no, quan ell mateix va ser qui va ordenar-les.

Manifestants contra les detencions del 20-S juguen a cartes| EL TEMPS

De l'operació realitzada aquell dia contra la cúpula de la conselleria d'Economia, hi ha més ombres. Els advocats que assistien als alts càrrecs apressats per la benemèrita van censurar les dificultats per assessorar jurídicament els dirigents independentistes. També van retraure que els agents no van comunicar al Col·legi d'Advocats de Barcelona les detencions i que els membres del cos armat van accedir als mòbils dels detinguts sense presència dels lletrats. Fins i tot, el Consell de l'Advocacia Catalana va criticar «les entrades i escorcolls als despatxos d'advocats, fets que violen el dret al secret professional dels advocats i afecten la protecció de les dades personals de qualsevol ciutadà».

Més enllà de les seues mesures judicials sobre el procés català, Ramírez Sunyer acumula taques a la seua toga en procediments contra militants anarquistes. L'any 2005 va condemnar a presó dos joves per estar relacionats presumptament amb l'atac amb còctels Molotov a una comissaria del barri de Sants, Barcelona. Aquests dos activistes, però, foren exculpats mesos després per l'Audiència de Barcelona. A causa de la seua estada en la garjola, foren indemnitzats per l'Estat. Una situació quasi calcada va repetir-se nou anys més tard. El magistrat va empresonar preventivament una persona que havia participat en les protestes pel desallotjament i l'enderrocament de Can Vies. L'acusat per Ramírez Sunyer durant la instrucció fou absolt al judici oral.

Aquest magistrat, però, també va tractar d'investigar l'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Albert Batller, i al mateix expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per no impedir que al Camp Nou es realitzara una xiulada durant la final de la Copa del Rei del 2015. La querella fou presentada per l'Associació Pro-Justícia Segle XXI, encapçalada per l'habitual de la premsa rosa i advocat Emiliano Rodríguez Menéndez. Condemnat per frau fiscal l'any 2005, va aprofitar un permís penitenciari per fugar-se a Argentina. Com que no hi havia conveni d'extradició entre el país sud-americà i l'Estat espanyol, el lletrat va quedar-se allí fins que prescriviren els delictes.

Enginyer de vocació, no va enfundar-se la toga fins als 44 anys. A partir d'aquesta edat, va superar les oposicions i va engegar una carrera judicial que ha transcorregut pels jutjats de Terrassa (Vallès Occidental), Sant Boi (Baix Llobregat) i Badalona (Barcelonès) fins a quedar-se a la ciutat comtal. Sense cap afiliació a les associacions de la judicatura espanyola, Ramírez Sunyer continuarà en exercici dos anys més després d'aconseguir una pròrroga del Consell General del Poder Judicial per a no jubilar-se.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.