No passaran a la història, ni serà una gala per recordar. L'edició 91 dels Oscars, els premis de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, ha estat grisa, anodina, insulsa com poques vegades, estranyament veloç i amb mala memòria –algú pot explicar l'indigne oblit de Stanley Donen a les imatges del tradicional In memòriam?–, amb la rèmora d'uns premis que no han volgut ser prou valents iagosarats, justament en un any en què hi havia obres per ser-ho, per deixar empremta i per testimoniar l'Acadèmia com a prescriptora d'allò que el bon cinèfil ha de veure i ha de pair.
Però no ha estat així, i el premi gros ha recaigut en una pel·lícula adorable i plaent, però de curt recorregut, Green book. Ha estat la tònica d'una gala de premis molt repartits i una de les cerimònies dels Oscar més ràpides que es recorden –no hi ha hagut presentador–, amb el triomf de la pel·lícula de Peter Farrelly com a Millor film, el d'Alfonso Cuarón com a Millor director perRoma, el d'Olivia Colman com a millor actriu per La favorita i el de Rami Malek com a Millor actor per Bohemian Rhapsody. Els quatre premis grossos, per a quatre produccions diferents.
Com a dada, assenyalar que, novament, el premi a Millor pel·lícula no ha coincidit amb el de Millor director. En aquesta ocasió, amb un Peter Farrelly que no estava ni tan sols nominat en la seva categoria. Amb tot, el film protagonitzat per Viggo Mortensen –que també s'ha quedat sense guardó– ha sumat 3 estatuetes: millor film, guió adaptat i actor secundari per a Mahershala Ali, que aconsegueix així el seu segon Oscar després del guanyat el 2016 per Moonlight.
L'altre gran triomfador ha estat Alfonso Cuarón i Roma, que ha aconseguit 3 guardons (direcció, fotografia i film en llengua no anglesa). Se li ha resistit el gran premi final de Millor pel·lícula, al qual el dirigien bona part de prediccions, però ha aconseguit coronar totalment Cuarón com un dels grans directors de l'actualitat, amb un segon Oscar que afegeix al guanyat amb Gravity.
La favorita, de Yorgos Lanthimos arribava amb l'aval de 10 nominacions, entre elles totes en categories grosses. Només ha pogut sumar al palmarès el guardó per l'actriu anglesa Olivia Colman, millor actriu de l'any per sorpresa. Era la seva primera nominació a l'Oscar i ha deixat Glenn Close sense estatueta. Un botí minso per la pel·lícula més apta per a tots els públics d'un geni com Lanthimos.
Convertida en el gran "hype" de l'any, carregada de bonrotllisme, nostàlgia, números musicals i reivindicació popular, Bohemian Rhapsody ha vist com sumava el premi de millor actor principal per l'actuació que Rami Malek fa de Freddie Mercury. Ha estat una de les quatre estatuetes aconseguides, en una bona nit per al film més convuls del defenestrat Bryan Singer.
► Crítica de 'Bohemian Rhapsody': "una hagiografia només per a delectació de fans"
El palmarès, en un dels pastissos més repartits de la història, també mostra l'èxit de Black Panther, amb 3 guardons i nominacions històriques. No ha pogut sumar-ne més, però ha s'ha posicionat com el gran film de superherois que el gènere necessitava, en una gala poc reivindicativa i anodina, només animada per Spike Lee, gran entre els grans, que només ha pogut sumar l'Oscar a millor guió per l'esplèndida Infiltrado en el KKKlan. Lee no ha decebut, amb un discurs punyent, posant deures a qui li pertoqui actuar per construir un món més digne. Unes reivindicacions que han estat subratllades per una xifra rècord en la història dels guardons: set nominats afroamericans han obtingut l'estatueta.
En la llista de pel·lícules que han aconseguit un Oscar també trobem El vicio del poder, El blues de Beale Street, First Man, Ha nacido una estrella (millor cançó, amb llàgrimes incloses de Lady Gaga, un dels "moments" de la nit) i Spider Man: un nuevo universo (millor pel·lícula d'animació).
