Els crítics

‘Roma’, el bé comú de la memòria

Alfonso Cuarón torna a Mèxic per fer la seva obra més essencial i franca, una pel·lícula multipremiada que retorna a la figura de les dones, àvies, mares, serventes, educadores i treballadores tot l’escalf, bondat i amor que mereixen i gairebé mai han tingut.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després d’uns quants anys giravoltant per universos i escenaris —de Gravity (2013) a Harry Potter i el presoner d’Azkaban (2004), amb parada obligatòria Hijos de los hombres (2006)— Alfonso Cuarón torna a Mèxic per fer la seva obra més essencial, la més franca. No pot ser d’altra manera: allà hi té els records d’infantesa, els estralls de joventut, els aprenentatges i tot un món de descobertes i embolcalls íntims. Roma és tot això, sempre des d’un respecte fílmic reverencial, amb el tacte i la mestria que dona el domini de l’ofici de compartir la memòria, de donar-li veu i gestos, i d’aconseguir que sigui un bé comú.

Al llarg de dues hores, la pel·lícula ens convida a ser un agent emocional més de tot allò que veiem, i amb la certesa, com a espectadors, que hem estat partícips d’una d’aquelles experiències cinematogràfiques que passen molt de tant en tant, ja sigui en la trajectòria d’un autor o en el decurs del cinema que ve a proposar-nos alguna cosa més que fanfàrria, cops d’efecte o aclaparaments psicològics. Veure Roma —ja sigui des de qualsevol dels formats que permet Netflix o bé al cinema, decisió altament recomanable per textura, ambicions i per un extraordinari espai sonor— és entomar la commoció. La del mateix director, la dels fets i rutines d’un barri de Mèxic —és la Colònia Roma, però podria ser un altre espai—, la d’una família que es desfà i reneix, la d’una burgesia i la de les ferides de l’abandó, la d’un país que viu l’agitació de la revolta i els halconazos, i la de Cleo (interpretada per la no actriu Yalitza Aparicio), una jove serventa que és la plasmació d’aquella intel·ligència ancestral que ha sostingut cases, raons i famílies, i que sempre ha restat invisibilitzada.

Roma i Cuarón retornen a aquestes figures —dones, àvies, mares, serventes, educadores, treballadores— tot l’escalf, bondat i amor que mereixen i no sempre —gairebé mai— han tingut. Des de la primera escena a la darrera, convertint cada pla en un viatge que furga en la materialitat dels nostres propis records. De l’aigua que llisca pel terra —l’aigua, sempre l’aigua, per netejar, per apagar un incendi, per avisar-nos d’un part, la de l’agressivitat del mar que pot empassar-s’ho tot— fins a una darrera mirada aturada al terrat i al cel —un convit de llum—, mentre no deixem de sentir els lladrucs i el so de l’afilador. Roma és, essencialment, una pel·lícula de sons, dels silencis que no ho són, de com dringa al nostre cap una música de vida, de com el record ens deixa petja en la configuració capriciosa d’una memòria, però també de com la tornem a convertir en realitat a través d’imatges i moviment, sempre venerant el sentit de l’espai i del temps.

Poderosament vinclat al blanc i negre com a eina de suggestió —i d’irresistible composició visual—, Cuarón ens atrapa per la manera com mou la càmera, amb desplaçaments plàcidament laterals que ens fan ser a dins de cada escena. I ens corglaça quan les ones amenacen amb la mort, la mateixa mort que és capaç de retratar en un part que deixa sense alè o en una manifestació tan rutinària com el mateix paisatge urbà d’un país convuls, el d’abans —principi de la dècada dels 70— i el d’ara. Unint cada personatge —i cadascun dels necessaris primers plans— amb el seu indestriable background.

Un cinema que talla, honest fins al final, agre com ho és la vida i, alhora, tan lluminós com per ser un cant a la meravella d’haver viscut. No la deixeu escapar.


Roma
Guió i direcció: Alfonso Cuarón

Mèxic, 2018
Durada: 135 minuts
Fotografia: Alfonso Cuarón (BiN)
Repartiment: Yalitza Aparicio, Marina de Tavira, Marco Graf, Diego Cortina Autrey, Carlos Peralta, Daniela Demesa, Nancy García García, Verónica García
Gènere: Drama


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.