Ultradreta

Un viatge (acadèmic) per l'extrema dreta valenciana

El col·lectiu Comarca Científica ha intentat a través del documental «Viatge a l'extrema dreta» fer una aproximació acadèmica de la ultradreta, singularment de les seues particularitats al País Valencià. De la mà del sociòleg Alexis Lara, s'entrevista a la professora de Ciència Política de la Universitat de València Rosa Roig, al doctor en comunicació Fran García, a l'historiador Juan Carlos Colomer i al sociòleg Vicent Flor. Una anàlisi interessant que busca radiografiar el moviment, però amb tendència a unificar fenòmens amb matisos ideològics diferents.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El minuter del rellotge no havia superat encara les cinc i mitja de la vesprada. La plaça Sant Agustí, ubicada a València, acollia com de costum els prolegòmens de la tradicional manifestació de l'esquerra valenciana durant la diada del País Valencià. Però aquella vesprada fou tot diferent. Els carrers estaven farcits de banderes de partits d'extrema dreta. I un grup d'ultres, entre els quals hi havia un sector nombrós que procedia dels hooligans filonazis del València CF, havien dissenyat un pla: realitzar una contramanifestació sense cap autorització. La marxa valencianista de sindicats, forces i entitats progressistes acabaria amb cops de puny, puntades de peu i agressions amb llances per part de la ultradreta autòctona.

Aquest episodi, tot i l'historial de violència de l'extrema dreta valenciana, situa el fenomen al focus mediàtic del País Valencià. Ara bé, és la irrupció de la versió ultraconservadora de l'extrema dreta als comicis andalusos la causa per la qual aquest moviment agita el debat periodístic i polític a l'Estat espanyol. Un autèntic terratrèmol que ha despertat l'interès sobre la ultradreta i que des del col·lectiu la Comarca Científica han volgut analitzar amb un prisma acadèmic.

Amb aquest objectiu, s'ha elaborat el documental Viatge a l'extrema dreta. Dirigit pel sociòleg Alexis Lara, el propòsit de la peça audiovisual elaborada per estudiants de la Universitat de València és examinar el moviment a partir de quatre acadèmics que aporten els seus coneixements des de diferents ciències socials. D'aquesta manera, i amb uns recursos audiovisuals limitats, la professora de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de València, Rosa Roig, afirma que «l'extrema dreta viu un moment dolç». «La gent ja no necessita mostrar-se correcta, no hi ha vergonya», assenyala al documental.

Al reportatge audiovisual, Roig explica que «el llenguatge natural de l'extrema dreta és el populisme». I que basen el seu èxit a través d'un instrument força poderós al segle XXI: les xarxes socials. Això sí, l'anàlisi que ofereix la politòloga no distingeix entre els matisos, els orígens i les influències diferents -també coincidents, és clar- que conformen els fenòmens d'extrema dreta a Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units que irrompen amb força a les urnes. Ho tracta d'unificar, sense analitzar com el Front Nacional o l'ascens de Jair Bolsonaro en Brasil fins a obtenir la presidència del país engloben trets diferents.

Doctor en Comunicació per la Universitat de València i membre del grup d'investigació MediaFlows, Fran García explica les dades de la seua recerca sobre Vox a Twitter, la xarxa social de l'ocell blau. Apunta que els punts neuràlgics de la formació ultradretana a l'Estat espanyol són Andalusia, Madrid, Barcelona i, en menor mesura, les comarques meridionals del País Valencià. De fet, indica que a la zona sud del territori és on més recerques van realitzar-se sobre el partit ultraconservador, amb un 38,8%. La xifra supera el 31,8% de les comarques de València i el 29,5% de les de Castelló. Encara més, entre les qüestions més buscades pels valencians a la xarxa apareix Vox. És l'octava, només superada per la plataforma Megadede o productes televisius com ara Gran Hermano o Operación Triunfo. «Aquestes formacions, gràcies a la seua habilitat a les xarxes, poden condicionar l'agenda mediàtica, fins i tot a través de fake news», afirma García al documental.

Imatge del documental en la qual Juan Carlos Colomer, historiador, conversa amb Alexis Lara, director del reportatge audiovisual

Des del vessant historiogràfic, Juan Carlos Colomer, autor del llibre Governar la ciutat. Alcaldes i poder local a València [1958-1979] (Publicacions de la Universitat de València, 2018), relata com va forjar-se el blaverisme al País Valencià, i com aquest moviment encarnava les pulsions més reaccionàries durant la transició valenciana. «Va haver-hi una reacció davant del canvi que s'estava donant als temps incerts de la transició, una reacció que era de búnquer, d'autoafirmació de les essències del règim», expressa Colomer al reportatge de la Comarca Científica. I continua: «Les eleccions de 1977 van atorgar un resultat destacable a l'esquerra valenciana, un fet que va generar una reacció del nacionalisme espanyol extrem». «La contestació va fer-se de manera violenta amb grups quasi filomiltars i pel que fa al seu discurs. Per no perdre el poder, aquesta elit franquista s'organitza políticament i pràctica un missatge exclusiu, amb el qual tipifica què és valencià i què no ho és», remata.

Per a Colomer, «la identificació d'un sentiment nacionalista espanyol d'una pàtria xicoteta que és la regió i una gran que és Espanya constitueix el fonament ideològic de la reacció de l'extrema dreta espanyolista». Atribuint a l'exalcalde franquista de València, Miguel Ramon Izquierdo, un paper clau dintre de l'emergència ultra del blaverisme durant els primers anys de la transició cap a la democràcia, l'historiador qualifica «d'homeopàtic» el missatge anticatalanista «de considerar els símbols valencians des de l'origen dels temps». I apunta com molts dels dirigents blavers d'aleshores «estan còmodes amb Vox», connectant l'extrema dreta blavera d'aleshores amb el fenomen ultradretà que ha agitat el tauler polític valencià pels seus resultats electorals a Andalusia.

Un altre expert en el discurs del blaverisme, el sociòleg Vicent Flor, analitza al documental si l'extrema dreta valenciana pot ingressar a les Corts Valencianes. «Als països escandinaus, se situen en una forqueta d'entre el 15 i el 25% dels vots. Per què el País Valencià seria diferent?», pregunta Flor, que traça també una radiografia sobre qui ha captat electoralment el vot blaver al territori valencià, especialment des de la desaparició d'Unió Valenciana. «A banda del PP, també ha pogut virar cap a Ciutadans, que representa un unionisme, de vegades, antiregionalista, i a Vox, amb un missatge clarament unitarista i contrari, fins i tot, a l'Estat de les autonomies», apunta. Tota una pluralitat de veus que aporta visions des de camps diferents, però que manquen d'un relat que unifique les diferents qüestions que apunten els experts. Un viatge d'arrels acadèmiques per l'extrema dreta valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.