Catalunya

Guia de l’acte de constitució de la Crida Nacional

Després de mesos de rodatge, el partit impulsat per Carles Puigdemont s'acosta a la culminació del seu procés de constitució. Expliquem quins seran els punts d'atenció del congrés que se celebrarà aquest dissabte.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

S’acosta l’hora de les concrecions per al nou partit impulsat per Carles Puigdemont. Aquest dissabte 26 de gener, el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona acollirà el Congrés Constituent de la Crida Nacional. El mateix lloc on es va celebrar el renyit -per dir-ho suau- Congrés Fundacional del PDeCAT. Un partit que, en tot just tres anys, ha vist com a conseqüència del procés independentista, el seu principal actiu polític, Puigdemont, organitza una nova formació que vol copar el seu espai i ara es debat en com s’hi ha de relacionar. Això, però són figues d’un altre paner.

De moment, l’objectiu més proper és la conclusió del procés de constitució de la Crida iniciat amb la convenció fundacional celebrada el 27 d’octubre a Manresa. Així doncs, s’espera que aquest cap de setmana s’aprovin la ponència organitzativa i la ponència política per la qual s’haurà de regir la formació. També que s’escullin les persones que hauran de formar part dels òrgans de direcció, de l’associació.

L’associació, sí. Malgrat que la Crida Nacional s’hagi registrat com a partit “per si mai cal presentar-se a les eleccions”, la formació basa la seva estructura en una associació. És sobre aquesta que regiran els documents i la direcció portats a debat aquest cap de setmana. També les setze mil persones inscrites com a fundadores (quatre mil de les quals participaran al Congrés) estaran inscrites i han fet o faran la seva aportació econòmica com a tals a aquesta associació. Tanmateix, tot i els esforços comunicatius per deixar clara la idea que es tracta més d’un moviment que finirà amb una futurible independència que no d’un partit habitual, de facto les similituds són moltes.

Amb tots aquests condicionants, les portes del Centre de Convencions s’obriran a dos quarts de deu del matí i, després de l’acte de benvinguda, està previst que es porti a votació la ponència organitzativa, que serà presentada per Gemma Geis. També durant el matí es votarà la ponència política, la presentació de la qual anirà a càrrec de Toni Morral.
 

Oficial vs instrumental

Entre mig de les dues votacions, hi haurà la presentació de les dues candidatures presentades. L’oficialista tindrà Jordi Sànchez com a candidat a president i el mateix Morral com a candidat a secretari general. D’altra banda, la llista que encapçalen l’advocat Jordi Ferrés i l’exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes Oriol izquierdo, tindria només una funció instrumental, tal com reconeix Ferrés que, en declaracions a EL TEMPS, ha demanat “el vot per a Jordi Sànchez”.

Aquesta instrumentalitat cal entendre-la en vista de les votacions previstes cap a finals del matí per escollir els 21 membres del Govern de Direcció Política. Els dos primers, sortiran de l’urna on es podrà votar l’equip de president i secretari general. Els dinou restants, sortiran d’una segona urna on, per sistema de llistes obertes, es podrà votar els candidats que es vulgui de les dues llistes presentades. Així, la candidatura de Ferrés i Izquierdo tindria només aquesta voluntat.

Quines persones entraran, doncs, en les votacions d’aquesta segona urna? Per part de la llista A, la de Sànchez, hi haurà, entre d’altres, els consellers Elsa Artadi, Damià Calvet i Laura Borràs; els diputats de Junts per Catalunya Gemma Geis i Albert Batet; l’exconsellera Marina Geli o l’alcalde de Montblanc (Conca de Barberà) i militant d’Esquerra Republicana Pep Andreu. Aquest últim, ja fa temps que s’ha desmarcat de la línia oficial del seu partit i, fins i tot, ha impulsat un manifest promovent que el partit republicà s’integrés a la Crida. La llista, doncs, agrupa gent provinent de l’antic espai de Convergència, però també de l’Assemblea Nacional Catalana, d’ERC, Iniciativa o Esquerra Unida i Alternativa.

La llista B, segons va avançar l’Ara i ha pogut confirmar EL TEMPS, està impulsada per Agustí Colomines, un dels impulsors de la Crida i antic director de la fundació CatDem. Tanmateix, no forma part de la candidatura. El perfil de les persones que hi apareixen és menys conegut. Hi ha però, l’exsubdirector general de Trànsit, Francesc Xavier Almirall, el politòleg Xavier Altadill o l’exdiputada de JxCat Isabel Ferrer i l’ecosocialista Santiago Vilanova, els dos impulsors de Junts per la República.

El congrés tindrà el seu punt final a les quatre de la tarda. Serà llavors quan es proclamin els candidats guanyadors. També està previst que intervinguin Jordi Sànchez, que previsiblement ja serà president de la Crida Nacional, amb un missatge des de presó, el president Quim Torra i el president Carles Puigdemont per videoconferència a banda d’altres candidats.

Amb uns resultats més que previsibles entorn qui encapçalarà la formació, hi haurà dues claus que permetran valorar l’èxit intern del Congrés Constituent. La primera, el percentatge de vots a favor que rebrà la candidatura de Sànchez i els candidats de la seva llista, així com les persones de la llista impulsada per Colomines que accedeixen al Govern de Direcció Política. La segona, la participació a l’acte dels quadres dirigents del PDeCAT més allunyats de l’aposta presidencialista. David Bonvehí ja ha anunciat que només serà a l’acte de clausura i, a d’altres dirigents de la formació, no els fa por dir en cercles privats que no hi seran per desavinences amb l’aposta política de Carles Puigdemont.

Dissabte doncs, més que el final d’un procés de fundació, és l’inici d’un tortuós camí per l’hegemonia dins -i qui sap si també fora- de l’espai postconvergent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.