Catalunya

Una Crida per l'independentisme transversal

L'espai postconvergent es redefineix. A Manresa, una ciutat que ostenta la condició d'haver-hi albergat el naixement del catalanisme polític, especialment, aquell de tall més conservador, ha sigut testimoni de la presentació del nou projecte polític de Carles Puigdemont. Un moviment que es reivindica transversal per aixoplugar a tot l'independentisme amb l'objectiu de convertir-se en el pal de paller dels partidaris de la República Catalana. La jugada crea recels als fidels de David Bonvehí al PDeCAT perquè soterraria el partit i a ERC, que observa aquesta tàctica com un pla electoral per frenar la visió de centralitat que han adquirit els republicans ideològicament els darrers temps i que podria frustrar les seues opcions d'encapçalar l'independentisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ciutat de Manresa, capital la comarca del Bages, ocupa un lloc preferencial a la història del catalanisme modern. Ostenta el privilegi d'haver-hi albergat el naixement del catalanisme polític. O, si més no, d'aquell amb una inclinació ideològica més conservadora. No debades, fou allí on van presentar-se les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegudes com a Bases de Manresa. Una proclamació catalanista realitzada pels alguns dels futurs dirigents nacionalistes com ara Enric Prat de la Riba, referent polític de finals del XIX i inicis del segle XX.

Aquella herència de catalanisme, però, va recollir-la a les beceroles de la restitució democràtica a l'Estat espanyol Jordi Pujol. El dirigent nacionalista, fins i tot, va anar-hi més lluny. Va dissenyar un artefacte polític, Convergència, que aixoplugaria bona part del catalanisme polític. Tot i ubicar-se al centredreta, va traçar un discurs transversal que acolliria en les seues files a liberals, conservadors i socialdemòcrates. Una jugada que va convertir a Pujol durant més de dues dècades en president de la Generalitat de Catalunya i a Convergència i Unió, per extensió, en el pal de paller del catalanisme polític.

Amb aquell nacionalisme català havent mutat a l'independentisme per l'evolució del procés sobiranista a Catalunya, l'espai postconvergent busca una nova marca política que aixoplugue transversalment tot l'independentisme. No es tracta, però, de crear un altre partit polític. L'objectiu és impulsar una plataforma que siga capaç, dintre de les coordenades de com es mou actualment la política amb institucions com els partits erosionant-se, de convertir-se en pal de paller de l'independentisme català. Una jugada estratègica, tanmateix, del cercle de Carles Puigdemont per convertir l'experiment exitós de Junts per Catalunya en el projecte polític referència dels partidaris de la República Catalana. I amb dos objectius: impedir l'ascens d'ERC com un partit catch-all del sobiranisme i fer-se amb les regnes de l'espai postconvergent, encara representant pel PdeCAT, amb el seu líder, David Bonvehí, oposant-se a l'estratègia. La formació, tanmateix, va validar aquest full de ruta en el darrer conclave intern en una victòria de la tesi de Puigdemont sobre l'exdirigent demòcrata Marta Pascal.

D'aquesta manera, i escollint Manresa pel seu pes com a mite fundacional d'aquest catalanisme que integra l'espai de l'antic nacionalisme moderat transformat en independentisme, aquest dissabte ha nascut oficialment la Crida, un moviment polític apadrinat per Puigdemont, pel president Quim Torra o per l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana, l'empresonat per convocar una manifestació durant els registres per la causa del referèndum Jordi Sánchez. Ho ha fet, a més, en una data simbòlica: l'aniversari de la declaració d'independència de Catalunya posteriorment derogada per l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol de Mariano Rajoy. «Tornar enrere no és cap opció», ha afirmat aquest dissabte Torra després d'un any d'aquella proclamació. Una posició estratègia diferenciada d'ERC, que aposta per ampliar la base sobiranista per aconseguir la República Catalana.

Si al matí l'Aliança dels Demòcrates i Reformistes per Europa, el grup parlamentari liberal al parlament comunitari, ha expulsat el PDeCAT «després d'una campanya de Ciutadans», a parer dels postconvergents, a la vesprada ha començat la presentació de la Crida Nacional amb crits de «llibertat presos polítics» i una repassada a tots els dirigents civils i polítics independentistes presos. Xavier Sala-i-Martí, economista independentista de l'entorn convergent i exdirectiu del Futbol Club Barcelona, ha intervingut a l'acte mostrant la contraposició entre els plantejaments de la Crida Nacional i els d'ERC. «No volem ampliar la base cap al Madrid», ha dit, emprant el símil futbolístic. «Al Barcelona, hi ha gent d'esquerres i de dretes», ha etzibat per ressaltar l'esperit transversal de la Crida Nacional, tot i impulsar-se per l'espai de centredreta de l'independentisme.

Crits de llibertat per als presos independentistes a l'acte realitzat aquest dissabre a Manresa| Crida Nacional

Tanmateix, la presència de figures provinents del progressisme com ara l'exconsellera de Salut i exdirigent del PSC Marina Geli, Ramon Cotarelo, Catedràtic de Ciència Política lligat en el seu moment al PSOE, o Ferran Mascarell, exsocialista fitxat per Convergència durant l'etapa d'Artur Mas, buscava reforçar aquest missatge del moviment encapçalat per Puigdemont. «Caminar construir República des de la unitat, des del carrer, des de l'exili i des de la presó», ha afirmat el mateix Mascarell a l'acte. Que exmembres d'Iniciativa per Catalunya Verds com ara l'exbatlle de Cerdanyola del Vallès (Vallés Occidental), Toni Morral, siguen dels impulsors de la Crida Nacional és un argument per destacar, a parer dels seus promotors, la transversalitat del projecte.

«Quan hàgem pogut implementar la República, la Crida es dissoldrà», ha assenyalat la consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat Catalana i una de les persones de més estricta confiança de Puigdemont, Elsa Artadi, remarcant el missatge de la Crida com a instrument per aconseguir la independència de Catalunya, i no com a un projecte polític impulsat per un sector de l'independentisme. «La Crida neix per sumar. Ideològicament som plurals», ha assegurat Sánchez. «Plegats, amb generositat, unint les nostres energies farem més via», ha insistit en la idea capital de Crida Nacional: la unitat de tot l'independentisme sota un mateix moviment. «Us encoratjo a superar diferències. Venim a unir persones i sumar voluntats. Hem de fer de la Crida el moviment ciutadà per la República», ha rematat, seguint el fil conductor iniciat per Artadi i distanciant el projecte d'una jugada política.

El president Torra ha recordat la «repressió del 3 d'Octubre» i a la declaració d'independència d'ara fa un any, ressaltant el discurs de «no podem fer ni un pas enrere». «S'ha acabat el crèdit polític del president [Pedro] Sánchez», ha expressat com avís al president del Govern espanyol sobre el suport als Pressupostos Generals de l'Estat i com a mostra del camí pel qual opta l'espai postconvergent. Amb crits «d'independència» després de pronunciar aquestes paraules, ha reivindicat: «La llibertat de Catalunya no us la deu ningú, us l'heu guanyat vosaltres. No renuncieu mai». «Guanyem per Catalunya i per la vida. No deixeu de collar-mos», ha demanat com a tancament de la seua intervenció.

Puigdemont, que ha fet el seu discurs des de Bèlgica, ha clausurat l'acte de presentació de la Crida Nacional, del moviment polític que encapçala. «No sabeu la ràbia que em fa no estar aquí amb vosaltres», ha lamentat. «Avui fa un any començàvem un camí. Volem una República Catalana independent», ha proclamat, mentre recordava la declaració de l'any passat. «La Crida és una eina nova per compartir el compromís polític sense demanar a ningú que renuncií a res», ha expressat, com a missatge per captar als recelosos del PDeCAT, però també per a la resta de l'independentisme que no combrega amb la Crida Nacional, especialment ERC. «Sentim-nos cridats a sumar i unir. Cridem a la mobilització política, perquè no ens hem rendit, ni ens rendirem. Més que mai, avui, visca Catalunya lliure, visca la República Catalana», ha finalitzat Puigdemont mostrant l'objectiu amb el qual naix la Crida Nacional: com a projecte independentista per intentar aixoplugar l'independentisme com Convergència ho buscava amb el nacionalisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.