Crida Nacional

"Les primàries tenen sentit si hi són tots els actors"

Gemma Geis va fer el salt del món acadèmic al parlamentari a les darreres eleccions, tot seguint la proposta del president Carles Puigdemont. Ara, és portaveu adjunta de Junts per Catalunya i s'ha erigit com una de les veus que lideren la incipient Crida Nacional per la República que impulsa qui fou el seu introductor al món de la política institucional. Parlem amb ella de la situació d'aquest nou espai polític i de la relació amb d'altres actors independentistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com valores la resposta que ha tingut fins ara la Crida?
Molt positiva. Hem incrementat en dues mil persones més les persones fundadores. Hem recaptat diners i hem presentat les ponències per tal que les persones fundadores puguin presentar esmenes pel congrés del 19 de gener.

Quines coses s'han de concretar el 19 de gener, al congrés de constitució?
A la ponència organitzativa hi ha els òrgans i la participació en aquests. A la ponència política quines són les línies estratègiques que els fundadors i fundadores entenen que hi ha d'haver. En el context en què estem, l'organització va lligada molt al moment en què estem i a la voluntat de ser un moviment transversal, unitari i puntual. No té voluntat de permanència. Mai l'organització havia estat tan lligada a la política.

Dins d'aquestes esmenes hi hauria la possibilitat que es tombés el caràcter temporal de la Crida?
Es podria plantejar, però crec que és una de les característiques bàsiques de la Crida i el manifest fundacional. No se censurarà res, però aniria en contra de l'essència i la voluntat dels impulsors.

Per què és tan important aquest punt?
És el compromís de moltíssima gent que fa el pas de sumar-se a la Crida, un moviment que vol fer efectiva la república a partir d'aquesta adhesió individual. És el compromís que, un cop s'aconsegueixi, automàticament deixa de tenir sentit. També és la manera de marcar-te un termini. És un dels trets identitaris que fa que molta gent s'hi apunti.

Us han preguntat molt si esdevindreu un partit...
No serem mai un partit. No tenim vocació de partit ni ho volem ser. És un moviment. Els partits tenen vocació de perllongament en el futur. Nosaltres no. La configuració de la doble, triple o quàdruple militància ja fa veure que no té vocació de partit.

De partit no, però de participar de les dinàmiques electorals?
Sí, això consta al document fundacional. Aquestes dinàmiques electorals seran els fundadors els qui podran decidir si s'hi participa.

Al Congrés del gener hi haurà una definició dels lideratges?
Ara hi ha una comissió impulsora. A partir del gener s'hauran d'escollir els òrgans de lideratge de la Crida que estaran regulats i establerts en funció de la ponència organitzativa. Sempre recordar que aquí hi ha un lideratge dels tres impulsors.

Entenc que aquests tres lideratges –Puigdemont, Torra i Jordi Sànchez- no són discutibles...
És indiscutible. Són el pal de paller pel qual tanta i tanta gent se suma a aquest projecte.

/JUNTS PER CATALUNYA



El president Artur Mas i ens explicava en una entrevista que encara no s'havia afiliat a la Crida. Ell deia que no ho havia fet a l'espera de veure si era un moviment eficaç. Vostè també reivindica aquest valor...
Plantegem uns òrgans de direcció molt comprensibles. El govern com a Govern, l'assemblea com a ciutadania i el Consell de representants com a Parlament. No té moltes complicacions perquè som un moviment i no un partit. A Manresa va venir molta gent a veure que després decidiran si s'apunta o no. La posició del president Mas és com la de molta altra gent, totalment respectable.

Seria un fracàs si tota la gent que està ara al PDeCAT no se sumés a la Crida Nacional?
No. Perquè la Crida és un moviment temporal amb adhesions individuals. Un projecte que proposem i no imposem. Màxim respecte a qualsevol de les decisions de qualsevol persona.

Entenc la posició de respecte. Però vostès diuen intentar aglutinar un independentisme ampli...
Està clar que hi ha un president Puigdemont que és del PDeCAT. Hi ha una sèrie de consellers que s'han sumat a la Crida... Com tanta i tanta gent del PDeCAT que a títol individual decidirà sumar-s'hi. No estem comptant quanta gent no s'ha apuntat, estem intentant oferir un moviment que pugui ser el màxim d'obert perquè tothom si pugui sentir còmode.

En quin punt es troba del diàleg amb el PDeCAT per trobar l'encaix?
Això d'encaixar sempre m'ha fet gràcia.

La convivència....
La convivència òbviament hi ha d'existir. Però encaixar un partit amb un moviment és complicat. Perquè són dues finalitats diferents. La Crida ha de tenir les portes obertes a tothom. Òbviament hi ha impulsors importants de la Crida que formen part del PDeCAT. Però la Crida mantindrà les seves senyes identitàries. Hi ha una adhesió individual. Molta gent del PDeCAT, sense renunciar a la seva trajectòria política formarà part de la Crida. Igual que gent d'altres formacions. Igual que molta gent que no hem tingut cap trajectòria política més enllà del nostre compromís cívic. De vegades és com voler encaixar dues persones diferents. Dos partits igual es poden encaixar. Però, això ha de ser un moviment temporal.

Ha de ser temporal, sí, però també vol ser un actor electoral. Aquí sí que comparteix categoria amb el PDeCAT.
Ja veurem. Això es decidirà. La Crida potser no participa de totes les conteses electorals. Els partits sí que ho fan. La Crida és un moviment i, com diu el manifest, prendrà part d'aquelles que siguin millors per aconseguir la República. Però, no vol dir que hagin de ser totes.

Però, des del moment en què hi ha una comissió formada pels tres presos polítics del PDeCAT i l'exconseller a l'exili, Lluís Puig, és que sí que se n'està parlant de com fer conviure els espais...
Són espais de debat, de parlar què n'és de la Crida, d'intercanviar punts de vista de com ha d'estar el PDeCAT, que ha d'estar fort i ha de ser un partit. L'independentisme no es pot permetre cap baixa. És bo que hi hagi cap baixa.

Si l'independentisme no es pot perdre cap baixa, això vol dir que sí que hi ha la voluntat que tota aquesta gent vagi cap a la Crida...
A veure, totes les persones que formen part del PDeCAT són adultes. Hi haurà moltes persones que ho veuran un vehicle positiu i d'altres que no. Però, amb la màxima normalitat.

Pot ser estrany un escenari de competència electoral entre la Crida i el PDeCAT...
Nosaltres som els de la unitat i el PDeCAT també ho ha fet moltes vegades. Per tant, des d'aquest punt de vista segur que ens entenem. A més, hi haurà el president Puigdemont que és del PDeCAT.

Gemma Geis / CRIDA NACIONAL



Per això li preguntava...
Clar, però tu pressuposes que la Crida es presentarà a totes les eleccions. Jo no ho pressuposo a hores d'ara. Un partit polític sí que ho ha de fer.

Però, suposo que es presentaran a les eleccions a la Generalitat...
Ja ho veurem, no ho sé. No t'ho puc respondre perquè no està plantejat encara.

Abans m'ha dit que la llista tenia voluntat electoral...
Però s'haurà de decidir pels impulsors i els òrgans de la Crida.

Tindria poc sentit que la Crida no es presentés a unes eleccions la Generalitat, no creu?
Depèn de quina configuració electoral hi ha, de quins pactes electorals, de si la Crida pot sumar presentant-se com a Crida o impulsant pactes republicans... No ho sé. Ara no és el moment. El moment és crear l'espai.

Altres dos espais que no s'han sumat a la Crida són ERC i la CUP. Quina relació mantenen amb ells en aquests moments?
La Crida és un espai respectuós. Entenem que ells formen part també de la democràcia. En aquest sentit, màxima cordialitat.

Una fórmula amb la qual la Crida es podria presentar és en coalició amb aquests partits?
Podria ser. Si a les ponències polítiques hi ha una esmena d'aquestes i s'aprova, sí.

És la idea dels impulsors?
La idea dels impulsors és la unitat i la transversalitat i la idea de fer efectiva la república. Qualsevol proposta que passi per aquí, per coherència, s'hi haurà de donar suport. El nostre paper és molt tècnic.

Com creieu que s'han de gestionar les diferents propostes de llistes que hi ha per aconseguir l'alcaldia de Barcelona –Primàries, Neus Munté, Ferran Mascarell-?
La Crida, de moment, no està capacitada per intervenir. Sí que podem ensenyar les nostres cartes, la de la unitat i la transversalitat, i a partir del dia 19 de gener, ja veurem.

Creu que seria bo que confluïssin aquests espais?
Sempre hem dit que si són primàries on es presenten tots els actors no ens semblen malament. Però tampoc puc dir molt, només sóc portaveu d'un procés que fa una feina tècnica. Les primàries tenen sentit si hi són tots els actors.

Vostès fan una llista amb voluntat unitària on no hi és tothom...
La llista unitària on hi fos tothom seria el nostre ideal.

Però no és el cas. Llavors, les primàries també podrien anar per aquesta via...
S'haurà de veure...

Aquest dimarts al Parlament començava la comissió d'investigació dels efectes del 155. Què n'esperen?
Ara hem de presentar el pla de treball. Crec que li hem de donar tota la importància, perquè el 155 és el Decret de Nova Planta del segle XXI. Intentarem aportar la màxima llum i transparència al dany que va causar el 155. Han suposat un cost a l'hora de continuar l'activitat política del Govern. Nosaltres demanarem explicacions i compareixences a totes les persones que van ser part implicada. No ens posarem cap límit.

Fins que no sigui el moment dels judicis, què creu que cal fer al Parlament?
Hem de continuar denunciant que no és un procés just. La nostra feina com a parlamentaris ha de ser continuar denunciant això i posar-nos a disposició del president Torra.

Gemma Geis i Toni Morral /CRIDA NACIONAL



I a banda d'això?
Nosaltres som un grup responsable. Intentem continuar la nostra activitat parlamentaria demostrant i denunciant que no estem en un moment de normalitat.

L'altre dia, des dels comuns s'obrí la possibilitat de no donar suport als pressupostos catalans si els partits independentistes no recolzaven els pressupostos de Madrid. Els suposa un problema? Seria una opció donar suport als pressupostos de Madrid a canvi dels catalans?
Els pressupostos van lligats a la dignitat. Tots aquells que demanen tants milions per Catalunya després ens demanen polítiques socials que nosaltres també volem fer. Però tenim el límit pressupostari. Doncs miri, que ens deixin fer un referèndum d'autodeterminació sense porres i fer una república catalana. Segur que tot això que ens demanen, tindríem pressupostos per poder-ho fer. No ens poden fer posar a la balança pressupostos i dignitat. Hem de fer compatibles les dues coses. El que no farem mai és comportar-nos com si fos un context de normalitat.

Però, vostès necessiten aprovar uns pressupostos...
Sí.

Necessiten els vots dels comuns per fer-ho...
Sí, i treballarem per aquests vots. Però que no ens demanin normalitat, perquè no n'hi ha. És així.

Per tant, abans no tenir pressupostos a Catalunya abans d'aprovar els de Madrid?
No sóc de fer la política de grans titulars. S'està treballant. Ara hi haurà uns judicis. El Govern, presentarà els pressupostos als grups parlamentaris i s'haurà de treballar. El que no podrem validar mai serà una situació de normalitat quan no hi estem. Van en contra del 21-D i de les persones que són a presó i a l'exili. I repeteixo, moltes de les polítiques socials que proposen hi estem obertament a favor. Però hi ha uns pressupostos que són finits amb uns recursos que són finits. Que ens deixin votar, com no ens van deixar fer l'1-O, la possibilitat de fer una república i segur que tindrem molts més milions i millors pressupostos socials No és tant pels comuns, però sí pel senyor Iceta. Els comuns tenen una certa sensibilitat perquè no van donar suport al 155 i ens han fet costat, i espero que ho segueixin fent, amb la repressió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.