El soroll dels cotxes, la contaminació del trànsit i l'estrès de la ciutat s'esmorteixen al parc de Ribalta. Els arbres, l'estanc d'aigua i els camins de terra d'aquest espai verd trenquen amb la monotonia de ciment de Castelló de la Plana. Una illa enmig de l'urbs que durant molts i molts anys va acollir una creu franquista, un símbol construït en plena dictadura i dedicat a exaltar el tarannà nacionalcatòlic que atresorava el règim comandat pel sanguinari Francisco Franco.
Aquesta creu va ser incorporada per l'anterior Govern del Botànic al seu catàleg de vestigis franquistes, és a dir, d'elements que constituïen una exaltació dels valors antidemocràtics que van dominar aquella llarga i tenebrosa nit autocràtica. Aquest monument va ser inclòs en el llistat junt altres creus presents a Morella (els Ports), Elx (Baix Vinalopó), Herbers (els Ports) i Alacant. En aquest darrer cas, atresora la inscripció «1936-1940, a tots els homes i les dones que van morir en defensa els seus ideals».
El lobby vinculat a l'estructura sectària El Yunque —segons l'historiador Santiago Mata— i membre de la galàxia ultracatòlica espanyola, Abogados Cristianos, va emprendre una croada judicial contra la decisió de l'antiga conselleria de Transparència i Memòria Democràtica, llavors encapçalada per Rosa Pérez, d'Esquerra Unida. Un recurs que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha acceptat parcialment.
L'òrgan judicial distingeix entre les diferents creus integrades al catàleg i sosté que n'hi ha algunes que han estat resignificades, en referència a les mencionades de Castelló de la Plana, Elx o Alacant. Atesa aquesta resignificació, la sala afirma que haurien d'estar excloses d'aquesta enumeració i, en conseqüència, considera que la seua incorporació al llistat de vestigis franquistes «no s'ajusta a dret». Es tractaria de les creus que manquen de text o de cap expressió «alienada amb la commemoració, l'exaltació o enaltiment de referència».
Els monuments de la croada
La sentència ha provocat estupor als grups memorialistes del País Valencià. «Aquestes creus tenen una essència 100% franquista. No debades, s'aixequen amb uns fins polítics molt concrets d'honrar a les persones que van donar suport al franquisme. A l'etapa de la República, es dedicaven honors a escriptors i exponents de la cultura amb diferents pensaments, però amb l'adveniment del franquisme, la memòria queda reservada per a ells mateixos. Hi ha un assalt generalitzat a la memòria, el qual es mostra, per exemple, amb creus catòliques o als murs de les esglésies», assenyala Matías Alonso, president del Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica.
«Aquests monuments van sorgir per iniciativa del poder franquista per a dominar, diguem-ne, el pensament de la població. S'ha de recordar que es va crear una comissió d'estil per a si fa no fa unificar la fisonomia d'aquests símbols», explica aquest activista per la memòria democràtica, que remata: «En moltes d'aquestes construccions per honrar els franquistes i la dictadura, hi havia una creu perquè la guerra contra la legalitat democràtica de la Segona República va ser concebuda pels colpistes i per l'Església catòlica com a una croada. La creu simbolitza la croada». «Les creus signifiquen divisió i aixafament polític», remarca.
Des de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià, que aixopluga a 55 associacions, coincideixen en la «impossibilitat de la resignificació» d'aquestes creus franquistes. «Aquests monuments representen una exaltació del feixisme, d'una victòria contra la democràcia de la Segona República. La memòria del poble existeix i tothom sap que aquestes creus va edificar-se amb una determinada finalitat i per uns motius molt concrets, que, insistim, són l'exaltació del franquisme contra la legalitat republicana», reflexiona Àngel González, president d'aquesta xarxa associativa a favor de la memòria democràtica al territori valencià.
Encara que només fa «una valoració política» de la interlocutòria, mostra el seu rebuig: «Aquesta sentència és una vergonya perquè empara uns monuments que glossen un règim antidemocràtic com va ser-ho el franquisme. I malgrat que se'ls haja llevat una frase o un símbol, no es poden resignificar perquè aquestes creus són filles d'un context molt concret i van ser creades amb una intencionalitat evident d'honorar el franquisme».
«Una resignificació d'elements laudatoris de la dictadura hauria d'implicar, com a mínim, una nova lectura d'aquest. L'eliminació d'alguns rètols no comporta la supressió del conjunt de la simbologia que hi ha al darrere d'exaltació del feixisme», reforça Lucila Aragó, portaveu de la plataforma de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme. «Parlar d'una resignificació d'aquestes creus és blanquejar el franquisme, ja que són monuments que mantenen la seua essència franquista», indica.
«Normalitzar simbologia franquista»
L'activista per la memòria democràtica i víctima de la dictadura assenyala que aquestes creus «no són símbols neutres». «El franquisme va presentar-se a si mateixa com a una croada i tant el colp d'estat com la Guerra Civil van estar coronades per la creu. La creu va ser el símbol contra els vençuts», raona. I accentua: «Quan entraven les tropes franquistes a València, es van col·locar noves creus. Les creus eren símbols no exempts d'ideologia, sinó que representaven el franquisme». «Què tornem a ser un estat confessional per parlar de resignificació d'aquests monuments?», es pregunta Alonso per qüestionar la interlocutòria.
«L'actuació de la justícia a l'Estat espanyol és increïble. Si, per una banda, atén la realitat des d'una perspectiva diferent dels plantejaments del dret internacional en matèria de drets humans sobre la persecució dels crims de lesa humanitat, d'una altra banda, emet sentències com aquesta darrera, la qual és una vergonya democràtica», opina Aragó. «Aquesta decisió judicial és molt preocupant perquè contribueix a normalitzar simbologia franquista i a fomentar el desconeixement de la realitat de la dictadura», adverteix Alonso. És l'empipament des de l'àmbit per la memòria democràtica de la decisió de l'alt tribunal valencià.