Castelló fa un pas decisiu aquest dimecres a favor de la reparació de les víctimes del franquisme. Aquest matí és previst que s'inicien les obres de retirada de la creu dels caiguts situada al Parc Ribalta, un espai emblemàtic de la ciutat declarat Bé d'Interès Cultural. Amb el començament de les obres, què es perllongaran, previsiblement, durant sis setmanes, es donarà compliment a la Llei de la Memòria Històrica, què insta als organismes públics a retirar dels carrers tots els vestigis del franquisme. A més, s'entra en la recta final d'un intens estira-i-arronsa entre l'Ajuntament i les entitats memorialístiques, d'una banda, i Abogados Cristianos, de l'altra. Aquesta entitat, de fet, ha convocat aquest matí els seus seguidors a través de les xarxes per tal de concentrar-se davant la Creu.
L'inici de la retirada és una gran victòria per al govern progressista de Castelló, del qual participen PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem-EUPV. I ho és, encara més, per a Verònica Ruiz, la regidora de Memòria Democràtica, qui batalla des de la legislatura passada per superar els entrebancs administratius i judicials que han sorgit pel camí i que han provocat que la mesura es dilatara en el temps. Ruiz, de fet, va assumir les competències en matèria de memòria democràtica l'any 2018 a la vista de la posició dubitativa que, sobre la retirada, manifestava de portes endins l'alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco. Els primers passos en l'àmbit administratiu per a la retirada es van donar el 2018, però l'entitat ultracatòlica Abogados Cristianos, ha interposat recursos davant cada iniciativa per part de l'administració local amb l'objectiu de torpedinar la retirada. L'eliminació del monòlit, de fet, està pendent des de la legislatura passada, quan s'iniciaren els tràmits administratius pertinents. Ja el març de 2019, el jutjat Contenció-Administratiu número 1 de Castelló va decretar la suspensió cautelar de la retirada. Aleshores, l'Ajuntament va recórrer al Tribunal Superior de Justícia, què el juliol de 2020 va manifestar-se a favor de les pretensions de l'Ajuntament.
En tot cas, l'Ajuntament inicià el juliol de 2021 un nou expedient que no només contemplava la retirada del vestigi sinó també la recuperació del jardí que hi havia a la dècada dels 20 del segle passat. A instàncies d'Abogados Cristianos, el setembre d'aquell mateix any el Jutjat Contenciós Administratiu va decretar la suspensió cautelar de l'inici de les obres. Només tres mesos després la justícia va alçar la dita suspensió. Amb tot, però, encara queda per resoldre la demanda presentada per Vox contra el decret de retirada, una circumstància que el Fadrell ha decidit passar per alt per no dilatar més el procediment, amb la confiança que la justícia acabe donant-los la raó. El principal argument tant de Vox com d'Abogados Cristianos és que la Creu dels Caiguts es va resignificar el 1979 i que, per tant, ja no és un vestigi franquista.
Història d'un vestigi
La Creu dels Caiguts de Castelló de la Plana es va alçar a la dècada dels 40 amb l'objectiu de retre homenatge a les persones del bàndol franquista que havien mort durant la guerra civil. Era, també -i sobretot-, un monument d'enaltiment del franquisme, on donar cabuda a la multitud quan s'organitzaven actes d'homenatge. El grup de Recerca de la Memòria Història de Castelló ha deixat constància que, en aquest indret, es van fer, tot al llarg del franquisme -però també durant els primers anys de la transició-, ofrenes de corones, celebració de misses, desfilades del Frente de Juventudes o commemoracions de la mort de José Antonio Primo de Rivera.
Amb el final de franquisme, Esquerra Independent de Castelló, un xicotet grup polític vinculat al valencianisme, va demanar-ne la retirada, però PSOE i comunistes van optar per una solució intermèdia. Així, es retirà la llegenda de "Muertos por Dios y por España" i la creu passà a dedicar-se a la memòria de totes les víctimes de la violència. Aquesta resignificació és la que addueixen tant Abogados Cristianos com Vox, com també el Partit Popular, per oposar-se a la retirada. Tanmateix, el Comitè Tècnic d'Expert per a la valoració de la retirada dels vestigis vinculats a la Guerra Civil i la Dictadura va determinar que la creu "continua sent en l'actualitat un signe d'exaltació de la Guerra Civil i la dictadura i passa per ser un punt de concentració per a l'exaltació del franquisme en dates concretes". La Direcció General de Cultura i Patrimoni va dir, a més, que "és, en l'actualitat, un monument contrari a la democràcia i que cal aplicar les lleis".
La retirada de la creu no significarà la seua destrucció. Els plans de l'Ajuntament passen per traslladar-lo a la parròquia de Sant Tomàs de Vilanova, al barri de Rafalafena. On ara hi ha el monument es restaurarà el jardí que hi havia 1926.
Amb les obres que s'inicien aquesta setmana, Castelló s'uneix als altres municipis que, els darrers anys, han retirat aquests vestigis franquistes. El primer va ser Callosa del Segura (Baix Segura), a principi de 2018. Cinc mesos després li va arribar el torn al monument de les mateixes característiques situat a la Vall d'Uixò (Plana Baixa). Abogados Cristianos, tal com ha fet a Castelló, va litigar contra l'alcaldessa, la socialista Tania Baños, qui ha estat imputada per aquests fets. Aquesta associació s'ha caracteritzat la darrera dècada per iniciar campanyes judicials contra qualsevol manifestació pública o privada que, al seu parer, atempta contra la sensibilitat religiosa. En aquesta croada s'ha trobat, en molts casos, amb la complicitat de la judicatura.