Com si es tractara d’uns frescos gòtics, una portalada barroca o una barana modernista, el grup de Vox a les Corts ha reclamat de protegir, “pel seu interès històric, artístic, cultural o monumental”, vora una trentena de vestigis de l’època franquista —mausoleus, creus dels caiguts, símbols de Falange...— que encara són vius —¡Presentes!— al País Valencià.
La iniciativa té les mateixes opcions de prosperar que Franco de ressuscitar, però denota quines serien les línies mestres d’un hipotètic govern de la Generalitat coparticipat per PP i aquesta formació ultradretana. I denota, també, lapoca laboriositat dels diputats valencians de Vox, atès que hi han inclòs nombroses relíquies retirades en virtut de la Llei de memòria democràtica estatal —com és popularment coneguda des de 2007, l’any de la seua aprovació— i de la Llei de memòria democràtica i per a la convivència, que va veure la llum al País Valencià en 2017.
La proposició no de llei que la síndica Ana Vega i el diputat David García Gomis van registrar el 21 d’octubre passat és un pastitx que, no obstant, va aconseguir concentrar l’atenció de tothom. Fins i tot les televisions estatals se’n van fer ressò.
No és gaire habitual que, a l’Europa occidental, una formació política inste una institució de govern a blindar una placa en record d’un aviador alemany de la legió Còndor, el jou i les fletxes que decoren la façana d’una almàssera abandonada o una inscripció a l’entrada d’una església que lloa la figura de José Antonio Primo de Rivera. Tampoc no és gaire habitual, certament, que l’inventari incloga elements que ja han desaparegut de l’escena pública i que, per tant, són impossibles de protegir.
El grup parlamentari de Vox a les Corts valencianes ha estat pioner a l’hora de presentar una iniciativa d’aquestes característiques, però la idea no ha sorgit dels nou membres que el conformen, sinó que prové de les més altes instàncies del partit a l’àmbit estatal.
“No podem permetre que, amb l’excusa del fanatisme ideològic, aquests vàndals destruisquen una part del nostre patrimoni nacional”, diu Vox
Girem per un moment la vista enrere. Al matí del 17 d’octubre d’enguany. Aquell dia, l’eurodiputat i portaveu estatal de Vox, Jorge Buxadé, compareixia davant la premsa com cada dilluns. Advocat de l’Estat nascut a Barcelona, candidat de Falange en 1995 i 1996, afiliat del PP entre 2004 i 2014 i un dels impulsors de la plataforma Societat Civil Catalana, Buxadé estrenava aquella setmana amb el seu to enèrgic tan particular. Amb un èmfasi paramilitar.
“No podem permetre que, amb l’excusa del fanatisme ideològic, aquests vàndals destruisquen una part del nostre patrimoni nacional”, asseverava Buxadé. Sota aquesta justificació anunciava la presentació —tant al Congrés com a totes les autonomies on Vox té escons— de diverses iniciatives parlamentàries per tal de “catalogar com a béns d’interès cultural els edificis, construccions, creus, plaques i insígnies” que recorden la dictadura franquista.
En aquest sentit, el grup valencià n’ha estat capdavanter. No havien transcorregut ni quatre dies des de l’anunci de Buxadé que la síndica Vega i el diputat García Gomis ja tenien a punt la seua proposició. Potser a conseqüència de les presses, la llista que van registrar el 21 d’octubre està plena d’incorreccions.
És, ras i curt, un simple extracte de les llistes —centenars de referències— de vestigis de l’època franquista que tenia identificats la Conselleria del ram, dirigida per la coordinadora general d’Esquerra Unida del País Valencià, Rosa Pérez Garijo. Hi abunden les plaques de l’Instituto Nacional de Vivienda, els carrers de nomenclatura predemocràtica o el nomenament de fills predilectes a personatges significats de la dictadura.
Vox ha deixat de banda aquestes referències i s’ha centrat en les relíquies més voluminoses i cridaneres, “davant els intents d’enderrocar-les, alterar-les greument o causar-les mal”, sense comprovar que moltes d’elles han sigut retirades —o resignificades, a fi d’eliminar les exaltacions— al llarg dels darrers anys.
Nou de 28
Fervents admiradors dels terços de Flandes, a Vox han detectat exactament aquesta quantitat de vestigis. Un terç d’encerts. De les 28 referències citades a les Corts, en romanen intactes nou. EL TEMPS ha pogut comprovar que la gran majoria d’aquests símbols ja no existeixen o han esborrat la seua petjada franquista. En la majoria dels casos, creus que recordaven els caiguts del bàndol insurrecte o escuts preconstitucionals.
De nord a sud del País Valencià és possible resseguir la pista dels vestigis que Vox ha inclòs en la seua proposició no de llei. Quins d’ells hi són encara i quins altres han passat a millor vida.
A Vallibona, a la comarca dels Ports, la “placa dedicada als caiguts amb el lema por Dios y por España” que Vox demana preservar no existeix. De fet, ningú no la recorda. Ni tan sols l’alcalde. A l’Alt Millars, encara és visible la inscripció “Gloria a los caídos” que acompanya una creu a la façana de l’església parroquial d’Aranyel, per bé que el pas del temps pràcticament l’ha desdibuixada bastant. Ben a prop, a Toga, l’escut de reminiscències franquistes que hi havia al carrer de la Puríssima sí que no hi és.
Més al sud, a Caudiel, la creu que decorava l’exterior de l’església local d’aquesta població de l’Alt Palància tampoc no es manté dreta. Només hi ha un buit que en permet entreveure la fesomia, que segurament serà cobert amb una altra creu que no incloga cap inscripció predemocràtica. L’anterior glorificava els “caídos por Dios y por España”. En el cas de Figueroles, a l’Alcalatén, la creu dels caiguts de la carretera de l’Alcora continua estable, tot i que força bruta. A penes s’hi llegeix el text.
A Vilafamés (Plana Alta) tampoc no podem llegir la placa que antigament ens donava la salutació a la cova Bolimini i que recordava la seua funció de refugi dels insurrectes davant els atacs del bàndol republicà.
Pel que fa a Castelló de la Plana, l’escut franquista que donava la benvinguda a l’hospital de la Magdalena ja no és de fa anys. En canvi, sí que es poden contemplar els gravats —que Vox demana protegir— presents a les façanes de les esglésies de la Trinitat i de Sant Agustí, amb el nom de José Antonio Primo de Rivera i el logotip de Falange ben visibles. La famosa creu del parc de Ribalta, no sense tibantors entre l’equip de govern municipal, es troba en procés de desmantellament. Després que s’eliminaren les referències al bàndol franquista i que es generalitzara “a les víctimes de la violència”, és a un pas de quedar eliminada per complet, amb l’oposició manifesta de grupuscles castellonencs.
A la Plana Baixa, l’església arxiprestal de Vila-real ja no compta amb les al·lusions que enaltien Primo de Rivera i els “caídos por España”, tot i que mantenen els noms dels veïns del bàndol insurrecte a què ret homenatge. A la Vilavella s’ha eliminat, igualment, qualsevol referència als caiguts a la creu que presideix el carrer del Barranc. I a Betxí, el govern local dirigit per Compromís ha esborrat les referències al soldat alemany de la legió Còndor mort en 1938, així com a la creu del Calvari de la població, que ara no inclou cap mena d’inscripció.
A Ademús, la creu dels caiguts de l’església de Sant Pere i Sant Pau també ha perdut qualsevol referència al passat i ara és una creu a seques. Als Serrans, les Alcubles sí que manté un mural ceràmic de Falange a l’antiga almàssera.
A la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), un mausoleu també ha estat reformulat sota el govern de Compromís i ara és un mausoleu “en memòria dels caiguts de la Guerra Civil espanyola”.
Ben a prop de València, a l’Horta Nord, Rafelbunyol ha tombat el monòlit que hi havia junt el Calvari de la població, on ara hi ha un solar abandonat, però de moment manté el mausoleu als “caídos por Dios y por España”.
A la Ribera Alta, els socialistes van desmuntar el monument als caiguts de Benifaió i la creu dels caiguts de Gavarda s’ha retirat recentment. Tampoc no existeix l’escut franquista que encapçalava l’antiga seu de Correus de Sueca (Ribera Baixa) ni se sap res d’una creu dels caiguts de Torrent, a l’Horta Sud.
Més al sud, el monument als caiguts de Banyeres (Alcoià) ha estat resignificat i ara fa esment, genèricament, “als nostres avantpassats”. La creu dels caiguts de Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà) ha estat desmuntada i es troba estesa a terra al cementeri. Tampoc no hi és la creu de Guardamar del Segura.
Sí que continuen amb vida la creu de la plaça de l’Ermita del Pinós, a Benissa (Marina Baixa) i la vidriera amb l’àguila de Sant Joan que corona el Banc d’Espanya a Alacant. L’alcalde Luis Barcala, del PP, se’n desentén, i Vox s’oposa de ple a la retirada... Un assaig del que podria ser un govern compartit a la Generalitat. •