Política

Castelló no fa creu i ratlla amb la història

Castelló encara el final de la legislatura amb dos temes sensibles damunt la taula: la normalització del topònim i la retirada de la creu dels caiguts, dos qüestions que desperten l’oposició visceral de PP i Ciutadans. Mentrestant, Castelló en Moviment i els col·lectius per la memòria històrica i en defensa de la llengua insten l’equip de govern a no dilatar més aquestes decisions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qualsevol que conega mínimament Castelló sap que el parc Ribalta fou, durant anys, el pulmó verd de la ciutat. Ideat com un jardí botànic, amb mil i un camins interiors, figura com un indret emblemàtic en l’imaginari col·lectiu dels castellonencs. Des de 1981, a més a més, forma part del catàleg de Béns d’Interès Cultural (BIC). A pesar d’uns anys de certa deixadesa, és un lloc agradable per al passeig i l’esbargiment infantil. A la vora est, però, roman erecta una anomalia històrica. Es tracta de la cruz de los caídos, una enorme peça que el franquisme va erigir l’any 1944 per honrar la memòria dels nacionals morts durant la Guerra Civil. L’Ajuntament ha iniciat ara, a un any de les eleccions locals, els tràmits per procedir a la seua retirada. Entitats memorialístiques, associacions cíviques i el grup municipal de Castelló en Moviment exigeixen a l’Ajuntament celeritat per enretirar el conjunt abans que acabe la legislatura. En la ment dels uns i dels altres hi ha el rebombori mediàtic per l’eliminació de la cruz de los caídos a Callosa de Segura. Abogados Cristianos amenaça de plantejar batalla judicial si el procediment tira endavant, com ja va fer en el municipi del Baix Segura. “Farem complir la llei de Memòria Històrica”, replica la portaveu del govern, Vero Ruíz, quan se li demana. 

Com tantes altres creus arreu del país, aquesta fou alçada a la dècada dels 40 per ordre de la dictadura per retre homenatge a les persones del bàndol franquista mortes durant la Guerra Civil. Res, però, no es deixava a la improvisació. Calia institucionalitzar l’incipient règim franquista. I també crear llocs de culte per als vencedors. Així, l’Estat franquista va crear una comissió que depenia del Ministeri de la Governació —dirigit en aquell temps per Serrano Suñer— per controlar l’estil arquitectònic d’aquestes creus erigides en centenars de pobles i ciutats. “Del que es tractava era que tingueren certa homogeneïtat quant a materials i la suficient amplitud per poder acollir multitudinaris actes patriòtics: es dissenyaven construccions de gran senzillesa, sobrietat, classicisme, realitzades amb materials duradors com el granit i, en la majoria dels casos, inserides en un entorn urbà, monuments coronats, per descomptat, amb la creu com a element principal i amb altres elements com a frontons de pedra, peveters, corones de llorer”, explica Juan Luis Porcar, membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló

A Castelló fou el mateix Ajuntament qui es va fer càrrec de finançar l’obra. El monument, d’uns 15 metres d’amplària i amb la inscripció ben visible de “Muertos por Dios y por España” esdevingué un lloc de referència per als addictes al règim. Allí es celebraren, durant anys, tot d’actes d’exaltació al franquisme: ofrenes de corones i ingrés de les Flechas Azules de la Secció Femenina; aniversaris de l’Alzamiento; celebració de misses; desfilades del Frente de Juventudes; o commemoracions de la mort de José Antonio Primo de Rivera. El Grup de Recerca de Memòria Històrica té documentats actes d’aquest tipus fins als anys immediatament posteriors a la Transició. 

De fet, és precisament durant la Transició que algunes veus qüestionen la presència d’una creu la pervivència de la qual havia estat normalitzada en l’imaginari col·lectiu del veïns de Castelló. Així, ja a l’any 1979, l’Ajuntament, amb els vots favorables de PSOE, comunistes i Esquerra Independent de Castelló (EIC) i l’abstenció d’UCD decideix eliminar la llegenda de “Muertos por Dios y por España” i passa a dedicar-se a totes les víctimes de la violència. La petició d’EIC, un partit comandat pel lingüista Vicent Pitarch, de llevar la creu va caure en sac foradat. 

Material sensible

Ara el futur de la creu ha tornat a situar-se en l’agenda mediàtica de la capital de la Plana, després que l’any passat transcendira que el govern municipal havia reclamat a la direcció general de reformes democràtiques de la Conselleria de Justícia un informe sobre la seua eventual retirada. En l’informe, els experts consideren que, a pesar de la resignificació atribuïda l’any 1979, el monument continua sent “un signe d’exaltació de la Guerra Civil i de la dictadura” a més de no constituir “un lloc d’història” i no tenir valor artístic. És a dir, la Conselleria de Justícia dóna via lliure a l’Ajuntament. Ara la regidoria de sostenibilitat ambiental està redactant un projecte per a la substitució del monument. Com que està situat al parc i el parc és un BIC, cal que la conselleria done el seu vistiplau. “La redacció del projecte està molt avançada. Consistirà en una memòria de recuperació del parc Ribalta, tal com es va plantejar el 1926. Els terminis dependran de si la conselleria ens dóna resposta ràpidament”, explica la regidora socialista Sara Usó. Al consistori tothom és conscient que obrir aquest debat en el tram final de la legislatura resulta perillós, pel cost electoral que puga comportar. 

“La retirada podria haver-se fet molt abans”, assegura Xavi del Senyor, de Castelló en Moviment. La formació, signant del Pacte del Grau, s’ha convertit en el principal fiscalitzador del bipartit que formen PSPV-PSOE i Compromís. Recorda, Del Senyor, que l’eliminació dels símbols franquistes figurava en el pacte de la legislatura. “No s’entén que un partit que presumeix de passat republicà no s’haja donat més pressa”, assegura, alhora que critica “la manca de contundència i iniciativa política” de l’alcaldessa, Amparo Marco. “Aquestes són qüestions que has de fer a l’inici de la legislatura. En política hi ha coses urgents i altres que són importants. I aquesta és de les importants”, argumenta Del Señor. El neguit pels temps polítics és compartit per una part de Compromís, si bé des de la formació valencianista estan determinats a seguir els passos de l’alcalde de Callosa de Segura

De fet, al marge de la creu, el bipartit ha posat en marxa diferents mesures de reparació històrica. La regidoria de Cultura, que comanda Verónica Ruiz ha creat una comissió de memòria històrica, en què participen el Grup de Recerca de la Memòria i el Centre Documental de la Memòria Històrica de la Universitat Jaume I. En aquesta comissió s’han impulsat actuacions i projectes com la celebració d’unes jornades municipals de memòria anuals, la convocatòria de subvencions per a projectes com les exposicions “Més de 10 anys de memòria” o una altra a propòsit dels bombardejos sobre la ciutat de Castelló; la rehabilitació i museïtzació del refugi antiaeri de la plaça de Tetuan; l’organització d’itineraris i audioguies culturals com “Castelló republicà”; la inauguració de la primera fase del Memorial Democràtic al cementiri de Castelló i el projecte d’exhumació de víctimes del franquisme al cementiri civil actualment en estudi. A més a més, la llista de carrers també ha experimentat canvis: els barris Francisco Franco, José Antonio i 14 de Juliol han desaparegut o estan en procés de fer-ho. 

Heretgia

Totes aquestes mesures, fins ara, han comptat amb l’aquiescència dels partits de l’oposició. No així la retirada de la creu dels caiguts, una opció abominada pel PP. “A aquella creu ja se li va llevar el sentit franquista quan l’any 79 se’n va canviar el lema perquè representara a totes les víctimes —argumenta Begoña Carrasco, regidora popular—. Volem que siga un homenatge a tots. No sé per què els molesta si ha deixat de ser un monument d’exaltació franquista. És un problema que ja havien resolt els nostres predecessors i no calia reobrir aquest debat”. En aquesta matèria els populars s’alineen amb Abogados Cristianos, una associació d’advocats vinculats a la ultradreta que va aconseguir paralitzar la retirada de la cruz a Callosa de Segura. “Es tracta d’una creu sense inscripció, perquè així es va decidir en el seu moment amb l’acord de tots —subratlla Polonia Castellanos, representant d’aquesta entitat—. Ara és una creu democràtica. Per tant, el que es vol fer és eliminar la creu amb l’excusa del franquisme. Farien el mateix si es tractara d’un símbol musulmà?”. Per als Abogados Cristianos, en última instància, es tracta d’un cas de “persecució religiosa”. 

Des del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló neguen la major. “Els monuments als caiguts representen la plasmació artística d’una idea, la de l’exaltació dels vencedors de la Guerra Civil. Entorn d’ells es crea una iconografia pròpia que combina l’element civil i el religiós, defineix la ideologia d’una Espanya triomfant i excloent que no representa a tots els seus ciutadans”, exposa Juan Luis Porcar, per a qui l’únic final possible és l’eliminació de la creu. De la mateixa opinió és Juan de la Torre, membre d’Amics del Ribalta, un col·lectiu nascut per vetllar pel parc Ribalta. “Com a defensors de la democràcia considerem que tot allò que simbolitze el franquisme i la dictadura ha de desaparèixer”, explica. “El problema —diu— és que hi ha moltes persones que han naturalitzat la presència de la creu en el parc i ho prenen com una cosa innòcua. Però cal prendre consciència de la càrrega simbòlica que duu darrere”. No es pot perdre de vista que fins 2015 Castelló va tenir una escola amb el nom de Serrano Suñer. “De cap manera hauria d’acabar la legislatura sense haver resolt la retirada de la creu”, afegeix De la Torre. 

Inquisició versió 3.0

Tanmateix, Amics del Ribalta no és l’únic col·lectiu ciutadà que s’ha manifestat en aquest sentit. Tan bon punt es van fer públiques les intencions del consistori, va sorgir la Plataforma en Defensa de la Cruz, un col·lectiu que batalla pel manteniment del monòlit. “El que motiva l’eliminació és l’odi cap a tot allò que faça olor de religió”, asseguren en la seua pàgina web. Aquest setmanari ha tractat, sense èxit, de contactar amb aquesta plataforma veïnal per obtenir la seua opinió. La seua existència, en tot cas, posa de manifest fins a quin punt aquesta qüestió pot enfangar el final de la legislatura per a una alcaldessa, Amparo Marco, no massa amiga de les polèmiques. 

Es prolonguen o no els terminis administratius, el que és segur és que Abogados Cristianos plantarà batalla. Aquesta associació acumula un llarg currículum de demandes i denúncies: a l’Ajuntament de Barcelona pel parenostre de Dolors Miquel; a Borja Casillas, conegut com Drag Sethlas, per haver-se disfressat de Mare de Déu en els carnavals de Las Palmas de Gran Canaria; o al còmic italià Leo Bassi. A més, té demandes interposades per la retirada de les creus a Castelló, Callosa del Segura i Cuevas del Becerro, a Màlaga. “Si finalment el plenari municipal decideix retirar la creu demanarem mesures cautelars. I si es duu endavant la retirada, potser presentarem una querella per incitació a l’odi”, explica Polonia Castellanos, qui critica que un dels signants de l’informe de la conselleria en què s’empara l’Ajuntament “és una persona vinculada al PSOE”. “No ens fan por aquestes pressions —respon Verónica Ruíz—. La llei de Memòria Històrica cal complir-la i així ho farem”. “La permanència del monument és una metàfora del que està passant a Espanya amb la impunitat del franquisme —esgrimeix Juan Luis Porcar— i significa un afront per als milers de víctimes i familiars de represaliats que tenen ben present el que simbolitza la cruz de los caidos”. Les eleccions locals de 2019 són a tocar. En menys d’any i mig el bipartit de Castelló haurà de demostrar si és capaç o no d’afrontar aquest problema. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.