La repressió franquista va ser indiscriminada i sanguinària. El règim del general colpista Francisco Franco va afusellar en períodes de pau, quan la guerra engegada pel bàndol feixista i contrari a la legalitat constitucional va derrotar els demòcrates amb l'ajuda del nazisme alemany i dels recursos militars de les camises negres italianes, a 40.000 persones, segons els càlculs de José Álvarez Junco, catedràtic d'Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics de la Universitat Complutense de Madrid. O dit d'una altra manera: el franquisme va signar 10 condemnes de mort al dia durant els seus primers deu anys d'obscuritat.
La caça política de la dictadura contra tota persona amb idees a favor d'un sistema polític de drets i llibertats va tenir diferents cares: des del reclutament als camps de concentració per a després ser assassinats de maneta arbitrària a la seua detenció per executar treballs forçats sota la por de la mort a mans de les autoritats falangistes. Aquest darrer càstig va ser l'experimentat per fins a 15.000 presoners republicans a Navarra, un dels feus de les tropes colpistes contra la democràcia republicana.
Entre juliol de 1939 i juny de 1941, en plena postguerra franquista, marcada per la misèria i la repressió, per la fam, el garrot i la delació dels espietes del règim franquista, 2.300 emmanillats per motivacions polítiques van estar sotmesos a un règim d'esclavatge a terres navarreses. Els represaliats pel franquisme van ser forçats a construir una carretera de muntanya entre les valls pirenaiques de Roncal i Salazar. La intenció era unir a municipis d'aquelles contrades com ara la mateixa Roncal, Vidángoz o Igal.
Sense haver comptat amb imputacions de delictes greus per part de la justícia manipulada del franquisme, van ser condemnats a llargues jornades de treball en condicions absolutament precàries. Solament tenien com a eines de feina pics, martells i pales mentre dormien amuntegats, maltractats pel fred i amb els estómacs descaradament buits per la minsa ingesta d'aliments. La dalla de la mort va vindre a visitar-los de diferents formes: podia ser a través de l'execució indiscriminada dels franquistes per intentar escapar d'aquell infern en vida o per les nombroses malalties que assetjaven aquells cossos de salut precària. La tuberculosi fou un dels rostres de la inevitable.
Mentre la frontera navarresa de l'Estat espanyola i l'Estat francès es fortificava amb búnquers i altres estructures defensives pel temor dels governants antidemocràtics de la dictadura a una invasió, les defenses dels esclaus que van aixecar aquestes infraestructures eren desgastades per la seua nutrició deficient i unes condicions laborals pròpies de l'etapa feudal. Aquest divendres dotze familiars d'aquests presos polítics del franquisme han anunciat la presentació d'una querella per crims de lesa humanitat als jutjats espanyols.
L'escrit, fet públic a Pamplona per part de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina i per l'Associació Memoriaren Bideak, encarregada de recopilar aquests casos d'esclavisme franquista i d'homenatjar a les víctimes a parir del 2004, és la primera denuncia per treball esclau a l'Estat espanyol. «Demanem que els fets que el dret internacional reconeix com a un crim contra la humanitat siguen també reconeguts per la justícia de l'Estat espanyol», han proclamat, tot i que la justícia espanyola compta amb un llarg historial d'arxivar qualsevol denúncia per tortures o crims franquistes que ha presentat reiteradament la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina.
«Els familiars impulsem aquesta querella per una necessitat que sentim des de fa dècades per proclamar la dignitat dels quals no es van voler sotmetre. El franquisme va pretendre reformar als nostres familiars, i per això els va qualificar de desafectes al règim. És un orgull aquesta acusació que va fer el franquisme», ha manifestat Belen Esteban, portaveu dels denunciants i filla de Juan Manuel Esteban Rico, un dels presoners, en la presentació física a la llibreria Katakrak de Pamplona i en línia per a la resta de l'Estat espanyol.
L'objectiu d'aquesta querella, a més de buscar judicialment la fi contra la impunitat d'aquests crims franquistes, és destapar el mant de silenci que hi havia sobre aquestes pràctiques comeses per la dictadura. «Dins de tots els crims comesos pel franquisme, el del treball esclau és dels més silenciats i, per això, és molt important la presentació de la querella. Aquesta és la primera querella que s'interposa en tot l'Estat espanyol en relació amb aquest tema i s'està treballant en pròximes a Euskal Herria i la resta d'Espanya», ha exposat Sabino Quadra, exdiputat de l'esquerra abertzale al Congrés dels Diputats i representant de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina.
«La querella es dirigeix contra tots aquells responsables de l'estructura militar franquista que exercien en aquests espais concentracionaris», ha precisat Jacinto Lara Bonilla, coordinador de l'equip jurídic que ha confeccionat la querella davant de la justícia espanyola. L'estratègia dels moviments memorialistes depèn de l'admissió a tràmit de la querella. En cas que es done, començarà la tasca d'identificació als càrrecs franquistes implicats.
El recorregut de la querella, de fet, «és incert i l'experiència ens fa ser prudents», ha indicat l'advocat. «Esperem que s'admeta a tràmit perquè ací no es tracta només d'un assumpte judicial, sinó també polític, el qual ha estat tractat a l'Estat espanyol de la mateixa manera», ha assegurat en un acte que ha coincidit amb el primer aniversari de l'entrada en vigor de la llei de memòria democràtica espanyola. «La nostra societat té un deute pendent amb aquests presos i amb els valors democràtics que diu defensar. No és admissible que continue la impunitat actual. Les filles, fills i familiars volem veritat, justícia i reparació, perquè aquests crims de lesa humanitat no puguen tornar a repetir-se», ha reivindicat Ana Barrena, portaveu Memoriaren Bideak.
La veu de l'associació memoralista ha explicat que «es té constància de l'assassinat de tres presoners acusats d'intent de fugida, de la mort d'altres 9 a l'Hospital Militar Disciplinari de Pamplona, a conseqüència de diferents malalties o accidents i d'una mort més en circumstàncies no aclarides». La recerca per detallar els fets amb precisió no ha estat una tasca fàcil. Les víctimes, no debades, «no parlaven massa del passat», ha precisat la representant del col·lectiu per la memòria democràtica.
«Era massa dolorós. Tampoc ens van parlar d'odi, però sí que ens van educar en la defensa de la llibertat, de la justícia, de la igualtat i del dret de les persones i dels pobles a decidir el seu futur. Ens van explicar amb el seu exemple diari el que significa aquesta paraula, dignitat, perquè van viure i van lluitar per ella», ha relatat Esteban. La querella erigida en un símbol contra la impunitat dels treballs forçats que va promocionar el franquisme durant la seua llarg nit de quaranta anys.