A Més-Compromís, és temps de didal i agulla, d'obertura del discurs valencianista. El congrés nacional de la setmana passada va deixar dues carpetes a sobre de la direcció encapçalada per Amparo Piquer: unir un partit per l'ajustada victòria assolida per l'oficialisme i emprendre un rumb d'obertura que eixample l'espai de la formació d'obediència valenciana. Una mirada àmplia marcada per un accent municipalista, una de les fortaleses històriques del nacionalisme valencià.
L'Aplec del Puig d'aquest diumenge ha estat el primer test discursiu de la nova etapa de Més-Compromís amb Piquer com a màxima comandant. Amb una cita nacional disminuïda logísticament per l'amenaça de la pluja, la secretària general ha bastit la seua intervenció política a partir de dos conceptes: "arrelament", en referència a la necessitat de cuidar els col·lectius locals, i "utilitat", per definir el valencianisme d'obertura que abandera i va refrendar-se per majoria àmplia amb l'aprovació de la ponència política.
"L'Aplec al Puig és un símbol de la nostra persistència. Fins i tot en l'adversitat, el valencianisme persisteix. Amb perill d'una DANA, una dictadura o un intent de boicot de l'extrema dreta, ací estem i ací estarem", ha assegurat Piquer mentre recordava els quaranta-set anys d'història d'aquesta cita de reclam nacional. De fet, ha agraït "el treball constant de la militància a cada poble i ciutat enfortint el valencianisme per evitar la desaparició de la identitat pròpia".
La seua defensa de la identitat nacional del País Valencià ha estat marcada per una advertència: els perills d'una globalització desbocada "que no respecta la diversitat cultural": "Si el futur no és valencianista, no hi haurà futur valencià", ha expressat per proclamar-se com a garant dels interessos valencians.
"Necessitem un valencianisme útil per a la societat, que siga capaç de plantar cara als atacs contra el valencià, defensar un finançament just i garantir el dret civil valencià", ha assenyalat com a preludi per insistir en el compromís de la formació nacionalista "amb el dret a l'habitatge, una educació pública de qualitat i la protecció del territori davant l'especulació". "Som útils quan treballem perquè el futur valencianista siga sinònim de justícia, igualtat, solidaritat i diversitat", ha manifestat.
"Valencianisme feminista"
L'Aplec del Puig de Més-Compromís ha estat marcat per les rèpliques de l'escàndol que ha obert en canal els seus socis a Madrid de Sumar: la dimissió d'Íñigo Errejón, acusat en una dura denúncia d'abusos sexuals i assenyalat per una àmplia trajectòria d'actituds masclistes incompatibles amb la militància a una organització que enarbora el feminisme. "El futur valencianista serà feminista o no serà", ha proclamat Piquer, qui ha volgut ressaltar "el seu compromís perquè la lluita contra el masclisme siga una realitat palpable dins de l'organització"

"Com a secretària general, el meu compromís és que el feminisme no siga una consigna, sinó una realitat que treballem entre totes i tots", ha afirmat en al·lusió indirecta a un cas que ha agitat el conjunt de les formacions aixoplugades al Congrés dels Diputats sota el paraigua de la plataforma de la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
Nacionalisme de pedra picada
La cita nacional del darrer diumenge d'octubre de Més-Compromís ha estat marcada internament pel reconeixement de la formació d'obediència valenciana a dos nacionalistes de pedra picada: Pepa Chesa, d'Oliva (Safor), i Voro Signes, que treballa tant en el col·lectiu de València com en el del Real de Gandia, a la mateixa comarca.
Chesa és una de les figures històriques del partit nacionalista. Fundadora del Bloc Nacionalista Valencià i antiga secretària d'organització de la formació valencianista, va ser la impulsora del Partit Valencià Nacionalista. Signes, un altre veterà de la lluita nacional del País Valencià, va militar al Partit Nacionalista del País Valencià. Mestre i pedagog amb més de quatre dècades dedicat a la docència, va patir represàlies per ensenyar valencià, amb atacs al seu cotxe i insults durant la mal denominada Batalla de València.
"Pepa Chesa i Voro Signes són dues figures imprescindibles en la història recent del valencianisme polític. El seu treball ha ajudat a construir un projecte que reivindica la justícia social, la igualtat i la defensa del nostre poble", ha agraït Piquer. "Tinc molt clar que sense el treball col·lectiu de persones com ells el valencianisme polític ara mateix no tindria 7.138 militants i simpatitzants, 690 regidors, 60 alcaldes i representants en totes les institucions del País Valencià", ha subratllat.
Estélles i la causa palestina
El partit valencianista també ha premiat la plataforma Cent d'Estellés "després del boicot del PP i Vox a la celebració, i per la seua labor constant en la difusió i preservació del llegat del poeta valencià Vicent Andrés Estellés". L'altre guardó als moviments socials i cívics del País Valencià ha estat per a València amb Palestina "per la seua incansable tasca en defensa dels drets humans i per promoure la solidaritat internacional en el genocidi que està fent l'estat d'Israel".

"El valencianisme és protegir allò que és nostre i recordar i prestigiar figures claus per a la nostra cultura com Vicent Andrés Estellés, però també és prendre partit i ser un poble solidari en les injustícies que ocorren a qualsevol poble del món", ha argumentat. "Aquestes dues plataformes són exemples de la força de la societat civil valenciana i de la seua capacitat per a construir un món més just, solidari i respectuós amb la nostra identitat i amb els drets humans", ha emfatitzat.
Sense aplec alternatiu
L'Aplec del Puig que es convoca al marge del que els darrers anys ha protagonitzat el Bloc Nacionalista Valencià i ara Més-Compromís, a l'adjacent muntanyeta de la Patà, no s'ha celebrat enguany a causa de les diferències entre les parts que integren la comissió. La diferència és, fonamentalment, amb un dels actors participants:Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV). El seu president, Josep Barberà, reelegit la setmana passada com a dirigent de la formació per un marge estret de vots al congrés celebrat a València, té un assumpte pendent amb la justícia: una acusació de delictes contra la llibertat sexual interposada per qui fora la secretària general del partit amb ell com a president durant l'anterior etapa, Maria Pérez, a hores d'ara desvinculada d'ERPV.
Aquesta denúncia va ser, en primer lloc, registrada pels canals interns del partit, que la van acabar arxivant per manca de proves. Ara tot resta en mans de la justícia ordinària, concretament en el jutjat d'Alzira (Ribera Alta) dedicat a resoldre casos de violència contra les dones. A l'espera que la qüestió es resolga, part dels integrants de la comissió que convoca aquest acte independentista s'han desmarcat de la celebració per no voler participar en un esdeveniment que compta, entre els seus protagonistes, amb Barberà, atesa la situació judicial que plana sobre ell. El Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA) ho va explicitar públicament, com també ho va fer Decidim, la coordinadora pel dret a decidir del País Valencià.
Arran d'aquesta suspensió, la candidatura que es va enfrontar a Barberà en el congrés d'ERPV i que va perdre, liderada per Domènec Garcia –qui va ser secretari d'organització del partit amb Barberà com a president–, ha responsabilitzat la direcció del partit de la situació generada a través d'un comunicat. Pel seu compte, la direcció d'ERPV va adduir públicament "problemes organitzatius". Les altres entitats que figuraven en la comissió de l'Aplec del Puig que finalment no se celebrarà són Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Intersindical, Poble Lliure, el Jovent Republicà i Bloc i País, corrent sobiranista i crític del partit Més-Compromís.
Malgrat la suspensió, militants d'ERPV han pujat en solitari a la Muntanyeta de la Patà desplegant consignes del Jovent Republicà. Entre els presents hi eren Hèctor Peralta, Raül Castanyer o Pau Sadurní, tots ells implicats en la candidatura de Barberà en l'últim congrés d'ERPV.