PAÍS VALENCIÀ

Josep Barberà i Domènec Garcia, dos aspirants a dirigir una ERPV en plena mala maror

Després de tres intents fallits, aquest diumenge, 20 dʼoctubre, és previst de celebrar el novè congrés dʼEsquerra Republicana del País Valencià (ERPV). Els dos aspirants a la presidència del partit, lʼexsecretari general Josep Barberà i qui era el seu responsable dʼorganització, Domènec Garcia, mesuraran les seues forces en un conclave anòmal, envoltat de mala maror. Nʼhi ha gairebé tanta com al dʼERC, però en aquest cas els focus no se centren tant en lʼestratègia política. En aquest sentit, els dos candidats convenen que cal estrényer lligams amb el sector sobiranista de Compromís i recuperar la sintonia amb Esquerra Unida.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després dʼhaver estat programat en tres dates diferents —11 de novembre de 2023, el 21 dʼabril de 2024 i el 6 de juliol de 2024—, sembla que a la quarta serà la bona. Tret dʼalguna altra sorpresa, aquest diumenge, 20 dʼoctubre, se celebrarà el IX congrés dʼEsquerra Republicana del País Valencià (ERPV). Una cita que arriba amb gairebé tanta mala maror com la dʼERC, però per raons ben diferents. De fet, ja fa un any que el partit és regit per una gestora.

Qui va ser-ne el secretari general entre 2016 i 2023, Josep Barberà, exregidor a Benicarló (Baix Maestrat), opta a recuperar el càrrec amb la seua candidatura —“Construïm lʼesquerra valenciana”— davant Domènec Garcia, edil de Faura (Camp de Morvedre) qui fou secretari dʼorganització amb Barberà, però que ara encapçala la llista “Dignitat republicana”.

Lʼambient que es respira, força enrarit, té a veure amb la denúncia que lʼantiga secretària general dʼERPV, Maria Pérez Company, va presentar contra Barberà per delictes contra la llibertat sexual. El partit va obrir una investigació a escala interna que va prolongar-se quatre mesos —entre octubre de 2023 i gener de 2024— sense que es trobaren indicis suficients contra Barberà. Més endavant, el 8 de març dʼenguany, la presumpta víctima va presentar una denúncia davant la justícia. El procediment es troba en la fase de les diligències prèvies, però ni la jutgessa dʼinstrucció ni lʼAudiència Provincial no han adoptar cap mesura cautelar contra Barberà.

Ell sosté que tot plegat forma part dʼuna estratègia personal en contra seua. “Es tracta dʼun xantatge, volen que no em presente a la Secretaria General”, afirma. “El dia abans de presentar la denúncia en contra meua, alguna gent va insinuar-me que no havia de patir pel meu jornal, perquè hi trobarien una alternativa”, continua. “Lʼendemà de negar-me això és quan van presentar la denúncia”, precisa.

“Igual com vaig poder demostrar la meua innocència en la investigació interna oberta per Esquerra, confio que el cas quedarà arxivat”, expressa Barberà, que, és clar, ha viscut “el pitjor any de la meua vida política”. “Si he pogut tirar endavant ha estat gràcies al suport dels companys, de la meua parella i de la família”, conclou, “sempre van insistir-me que havia dʼaguantar i que ja disposava dʼun paper [el de la investigació oberta pel canal intern] que mʼatorgava la raó”.

Josep Barberà, en la seua etapa com a regidor de Benicarló. / Miguel Lorenzo

El seu contrincant en la contesa congressual pensa que el conclave no arriba en les circumstàncies oportunes. “Si al juliol no hi havia les condicions necessàries, ara tampoc”, assevera, “la situació no ha millorat gens dʼaleshores ençà”. Amb tot, sʼestima més no parlar del procediment judicial en marxa. Es limita a mostrar la seua estupefacció per la persistència de Barberà a recuperar el càrrec que ja va ocupar durant set anys. “Les persones que passen per un episodi dʼaquesta mena acostumen a fer un pas al costat”, diu. Al seu parer, la investigació que va obrir-se internament va ser del tot insuficient. “Ja hem vist què ha succeït amb unes altres investigacions dutes a terme pel mateix òrgan, com per exemple la relacionada amb els cartells de Maragall”.

Mentrestant, la querellant guarda silenci. Després de sol·licitar la baixa com a militant ja fa uns mesos, es manté al marge del devenir orgànic de la formació i concentra els seus moviments en la justícia ordinària. Prova de girar full després de lʼexperiència tan traumàtica que assegura haver viscut. A diferència de la investigació interna, en aquest cas la justícia sí que ha decidit prosseguir amb les investigacions, tot acordant lʼobertura de la fase testifical.

La futura ERPV

Entre la maregassa de fons, el futur del partit ha quedat en un segon plànol. Però tant Barberà, que hi ha presentat 59 avals, com Garcia, que nʼha presentats 72, coincideixen en algunes qüestions medul·lars. Una de les més importants passa per la interlocució que cal mantenir amb formacions properes ideològicament, com ara la coalició Compromís.

En aquest punt, Barberà subratlla que sota el seu mandat va preocupar-se dʼacostar-hi posicions. “Fou una tasca complexa, de moltes reunions més o menys discretes amb actors socials i polítics del país”, emfasitza. “Vam concloure que calia anar més enllà, el recorregut nacionalista de Compromís ja està esgotat i el de Podem, al País Valencià, sembla que igualment”, afegeix.

“És el moment de trobar-nos amb els sectors sobiranistes de Compromís”, remarca Barberà en referència explícita al “corrent Bloc i País”, que en paral·lel al congrés dels republicans, diumenge vinent, haurà mesurat les seues forces en el congrés de Més Compromís, lʼantic Bloc. “A lʼúltim Aplec del Puig com a secretari general dʼERPV vam compartir diada amb el teixit polític i associatiu més important del País Valencià, incloent-hi ells”, recorda.

Per això, amb vista al futur, Josep Barberà desitja una Esquerra que siga “pal de paller” de “tothom que se sent orfe”. Perquè, en efecte, és probable que després del congrés de Més nʼhi haja molts, dʼòrfens pel camí. “Hem de fer pinya amb les persones que de debò són sobiranistes, deleroses dʼoferir un projecte netament valencianista i dʼesquerres”, sentencia. “Ens agradaria que aquest canvi de rumb provinguera de tot Compromís, o almenys de tot Més, però sabem que no és un escenari realista, la coalició ja és un portaavions impossible de redreçar... Per tant, hem de fer via amb aquells que sʼhi vulguen afegir. Només demano que, qui marxe, no ho faça cap a casa, sinó que pensen en nosaltres i que cada vegada en siguem més”.

Domènec Garcia també anhela un Compromís més agosarat, amb el qual es puga fer vida en parella. “La relació humana és bona, sobretot als pobles on cohabitem, però la política cal millorar-la prou”, explica. I assenyala la sintonia que han travat a Estrasburg els eurodiputats Vicent Marzà, de Compromís, i Diana Riba, en representació dʼEsquerra, com a paradigma. “Ha quedat clar que hi pot haver una relació fructífera, de la mateixa manera que hi havia en els temps de Jordi Sebastià, aquesta és una lliçó que hem dʼaprendre.”

A escala interna, Garcia detecta “mancances” en lʼàrea de municipalisme, que pensa que cal enfortir. “És evident que disposem dels recursos que disposem, però cal obrir el partit i fer-ho, en primera instància, des dels municipis on som presents”, considera ell. “També resulta urgent reconnectar amb els sindicats i les associacions culturals que defensen el país i la nostra llengua, hem dʼoptimitzar al màxim els nostres recursos”, rebla, “és una feina de formigueta, de fer coses de mica en mica, sense aturar-nos-en”.

A lʼesquerra, al seu poble, on és regidor de la coalició Junts per Faura, el regidor Domènec Garcia.

“És clar que no hem de renunciar al municipalisme”, convé Barberà, “però atorgant normalitat a la nostra marca, perquè hi ha ben pocs regidors que sʼhan presentat amb ella”. Amb lʼexperiència acumulada, Barberà proposa de refer els llaços amb Esquerra Unida, “els únics que durant tants anys van defensar la llengua i les quatre barres a les Corts, a més de votar en contra de lʼEstatut que tenim”. En canvi, aplaudeix la literalitat de la ponència política de la formació, segons la qual Compromís “ha convertit lʼobediència valenciana en una submissió espanyola”. Troba que hi ha “militants intercanviables” però que la relació de tu a tu és “complicada”. Lʼabsència de la coalició en actes en defensa dels polítics catalans presos encara cou, i molt, a Esquerra.

“Hem de parlar amb tot el veïnat”, conclou el seu oponent, Domènec Garcia. “Hem de tenir relacions normalitzades amb tots els nostres veïns del mapa polític, amb la dreta extrema i lʼextrema dreta governant el País Valencià, com no hem de tenir-la, aquesta relació normalitzada?”, interroga. “En qualsevol, tots ells també han de fer un pensament i preguntar-se per què són on són”, diu en referència, sobretot, a Compromís, EUPV i Podem.

Per acabar-ho dʼadobar, ERC té el seu congrés a la cantonada, amb quatre candidatures en disputa. Mentre Garcia sʼha alineat obertament del costat dʼOriol Junqueras —qui va assistir a un acte celebrat al juliol a Polinyà de Xúquer (Ribera Baixa), tot just després del tercer ajornament del congrés dels republicans valencians—, Barberà no se nʼha significat.

“LʼOriol és la millor opció que tenim, el seu és un projecte engrescador, ha possibilitat lʼembranzida dʼEsquerra, és qui millor encarna la nostra essència”, sosté, entusiasmat, García. Per contra, Barberà no amaga la seua afinitat “a persones com Agustí Cerdà, Xavier Vendrell o Joan Puigcercós”, del criteri dels quals, diu, seʼn refia bastant.

Però això són figues dʼun altre paner. En primer lloc, caldrà que ERPV esclarisca el seu panorama, que no és poca cosa. I que Més Compromís, a pocs quilòmetres de distància, faça igual. Lʼendemà del valencianisme polític és en joc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.