Després de la negativa dels socialistes, Compromís ha aconseguit aglutinar els cinquanta diputats necessaris al Congrés per a poder presentar a través d’aquesta cambra un recurs d’inconstitucionalitat.
Ho ha fet amb la complicitat dels diputats de Sumar –que comparteix grup parlamentari amb Compromís–, de Podem i dels partits independentistes: Junts, Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG. Prèviament, els socialistes havien sigut interpel·lats per a prestar escons a la coalició valencianista en la seua iniciativa, però el síndic del PSPV, José Muñoz, va argumentar que no ho farien justificant que, si participaven en alguna iniciativa d’aquest tipus contra la Llei de “llibertat educativa”, la liderarien ells mateixos.
Els diputats que han permès la interposició del recurs s’han fotografiat a les portes del Congrés.
La “llibertat educativa”
Aquesta llei va ser proposada i aprovada per PP i per Vox a les Corts Valencianes i ha d’entrar en vigor, presumiblement, durant el pròxim curs acadèmic. La normativa ha sigut fortament criticada tant pel conjunt de la comunitat educativa com per les entitats que defensen el català al País Valencià.
Principalment perquè, tal com indiquen els partits signants, la llei obliga les famílies del País Valencià a matricular els seus fills abans de saber en quina llengua rebran les classes. Alhora, els alumnes de les comarques castellanoparlants del País Valencià no es podran matricular en valencià, fet que els impedirà conèixer una de les llengües cooficials del país. D’altra banda, la llei també garanteix el títol C1 per als qui superen l’assignatura de valencià en Batxillerat amb més d’una nota de 7 sobre 10.
A nivell educatiu, la comunitat docent va criticar que la llei no incorpora ni es basa en cap criteri pedagògic, a més d’implantar mesures com el districte únic en favor de l’escola privada i concertada i en detriment de la pública. Tot se suma a les últimes iniciatives del PP valencià en matèria educativa, com ara la d’anul·lar l’acord que el Botànic i els sindicats van segellar per a la incorporació de 1.900 docents nous aquest curs. Una decisió parcialment tombada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ).
Aquest mateix tribunal, a més, ja va rebutjar una de les mesures incloses en aquesta llei educativa, concretament la que permet als alumnes triar la llengua en la qual fer els exàmens, fet que segons Compromís “atempta contra l’objectiu d’adquisició de coneixements vinculats a la llengua oficial en la qual es vehicula l’assignatura”. També en matèria lingüística, la llei esmentada permet que el professorat no tinga la capacitació per a fer classes en català d’assignatures no lingüístiques.
Ara el Tribunal Constitucional rebrà aquest recurs i haurà de decidir què fa amb la Llei valenciana de “llibertat educativa”. Des de Compromís ja van presentar un informe jurídic assegurant que la normativa incompleix 28 articles de lleis superiors, i a més recorden que hi ha set sentències amb què Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia han fixat precedents que demostrarien la irregularitat de l’articulat de la llei valenciana.