Les cares eren d'alleujament a les seus de l'esquerra valenciana. Les enquestes havien dibuixat un vendaval de paperetes del PP i l'extrema dreta Vox que va quedar-se en una simple tempesta. Les forces progressistes del País Valencià havien resistit la mobilització conservadora i reaccionària. Si els socialistes incrementaven un diputat envers l'anterior convocatòria electoral i recollien més sufragis que als comicis valencians del 28-M, Compromís-Sumar superava les expectatives amb l'obtenció de tres parlamentaris per la demarcació de València i un per la circumscripció d'Alacant.
A pesar de les sensacions positives per haver evitat, en principi, la conformació d'un executiu de dreta i ultradreta a l'Estat espanyol el 23-J, l'entesa entre la coalició valencianista, l'espai de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz, Esquerra Unida del País Valencià i Podem havia perdut vots en comparació a la suma d'aquestes sigles polítiques en 2019 i s'havia quedat sense opcions d'assolir el seu principal objectiu: un grup propi valencià al Congrés dels Diputats. Els valencianistes tampoc tenien la possibilitat de constituir-lo amb els socis aragonesistes de la Chunta Aragonesista i els mallorquinistes de Més per Mallorca.
Allunyats de la idea de trencar llaços amb Sumar, Compromís ha aconseguit un dels càrrecs de portaveu adjunt d'un grup parlamentari de visió plurinacional. L'encarregada d'assumir aquesta responsabilitat serà l'exsecretària general de Més i veu rellevant de la cooperativa política valencianista, Àgueda Micó. Amb l'ostentació d'una de les sindicatures adjuntes, Compromís buscarà el seu espai i la visibilitat de la seua marca dintre d'una suma de forces polítiques que sovint són identificades des de l'òptica madrilenya com a Sumar sense cap mena de més distincions.
«En política, necessites exposició als mitjans de comunicació. En principi, és una idea positiva per a Compromís tenir aquest càrrec. És cert que des d'una mirada orgànica es poden fer altres consideracions no tan positives, però sempre és beneficiós tenir un cert espai per col·locar els temes amb els quals busca donar la batalla la coalició valencianista», assenyala Aida Vizcaíno, sociòloga i professora de Ciències Polítiques de la Universitat de València. «És una oportunitat per situar els teus missatges en un moment que s'han quedat sense plataformes institucionals, com ara la Generalitat Valenciana», agrega.
A pesar de ser una finestra de visibilitat per a Compromís, la cooperativa política d'arrel valencianista compta amb el repte «de substituir a Joan Baldoví, qui s'havia convertit en un autèntic referent i una mena de veu valenciana al Congrés dels Diputats». «La capacitat d'Àgueda Micó per substituir-lo també afectarà la imatge i a la visibilitat de Compromís. En una legislatura que, en cas d'iniciar-se, s'albira dura i amb un context de debat més accentuat sobre la qüestió territorial, Micó haurà de construir el seu lideratge polític. Té una oportunitat no sols parlant de temes valencians, sinó d'altres assumptes transversals de l'esquerra per intentar destacar dintre del grup parlamentari de Sumar», reflexiona.
«Veig més ombres que llums en l'estratègia de Compromís amb Sumar», observa la politòloga Anna López. «La marca de Sumar, malgrat la seua joventut, està molt consolidada i la realitat és que les sigles de Yolanda Díaz s'imposen a la resta. La part positiva és que Micó compta amb l'oportunitat de fer intervencions públiques i aquest fet ben segur que li atorga projecció mediàtica. El problema, tanmateix, serà que Compromís haurà d'intentar guanyar-se un espai com a marca dintre del grup de Sumar, la qual cosa no s'albira gens fàcil», apunta.
Si la investidura del socialista Pedro Sánchez es produeix, la legislatura estarà marcada per un escenari de discussió sobre la qüestió territorial. En aquest marc, segons aquesta analista política, «Compromís té el repte de crear un relat per al País Valencià des de Madrid». «És un desafiament complicat, però Baldoví va assolir-ho durant la seua etapa al Congrés dels Diputats», indica, per ampliar: «Amb el debat territorial com a previsible fil conductor de la futura legislatura, Compromís té l'oportunitat de ressituar les demandes valencianes, amb una agenda pròpia».
La coalició valencianista, però, comptaria amb un competidor en aquest camp de batalla polític per defensar els interessos del País Valencià. «El PSPV també vol imposar l'agenda valenciana a Madrid amb la figura de l'expresident de la Generalitat Valenciana i actual senador, Ximo Puig. Compromís tindrà amb Puig un rival dur, ja que és conegut al conjunt de l'Estat espanyol i des del primer minut ha assegurat que buscarà situar al centre la qüestió valenciana des de la seua tribuna parlamentària de la Cambra Alta», analitza la politòloga.
En aquesta batalla per la visibilitat i per col·locar l'agenda valenciana a Madrid en un escenari de superposició d'altres demandes territorials, «Micó compta amb un repte molt gran per intentar des de Madrid reforçar la marca de Compromís». «No serà fàcil dintre d'un grup amb tantes forces com ho és Sumar. La primera prova de foc per saber si la coalició valencianista és capaç de visibilitzar la seua marca dintre de Sumar serà veure com la defineixen els mitjans estatals en la seua primera intervenció», pronostica. I agrega: «Micó, de moment, no és un animal polític com sí que ho són altres polítics amb més trajectòria, com ara Gabriel Rufián. Haurà de treballar molt per crear-se un espai propi dintre de Sumar i amb una cambra conformada per 350 diputats i diputades».
«Compromís té moltes paperetes de quedar-se diluït al Congrés dels Diputats dintre del maremàgnum de forces polítiques que estan a Sumar. Els avantatges del pacte eren evidents: aconseguir més representació i consolidar Compromís com a la referència i l'estructura territorial de Sumar al territori valencià. Ara bé, hi havia també desavantatges en aquesta jugada: Compromís ha deixat d'existir per als mitjans estatals, els quals perceben el conjunt del grup com a Sumar», considera Guillermo López, analista polític, qui opina: «El càrrec de portaveu adjunt no visibilitzarà la marca Compromís. Micó serà identificada com a Sumar i no com a Compromís».
Encara que la coalició valencianista centre els seus discursos en la defensa dels interessos valencians, l'opinador de l'actualitat política valenciana sosté que «acabaran diluïts dintre de Sumar i la visibilització de la marca de Compromís serà molt complicada». «Haurà de fer una tasca molt important Micó perquè es diferencie les sigles de Compromís dintre de Sumar», preveu. «És cert que Compromís ha expressat que negociarà dur perquè es complisca l'agenda valenciana si Sánchez vol comptar amb el seu suport, però és difícil que la investidura es trenque per aquest costat. I més quan la tornada de Sánchez a la Moncloa sembla un exercici d'orfebreria», expressa.
«L'aliança amb Sumar, al marge de l'interès electoral per doblar la representació a Madrid, també busca reforçar Compromís com a l'única força a l'esquerra del PSPV al territori valencià. I, de fet, pot ser molt profitosa si la coalició valencianista aconsegueix algun càrrec dintre d'un futur executiu conformat entre el PSOE i Sumar», incorpora, per desenvolupar: «Formar part del govern estatal els beneficiaria, ja que els atorgara, d'entrada, visibilitat i capacitat de vendre el treball de la seua marca des d'una plataforma institucional. Encara que atresoren alguna direcció general o una secretaria d'estat, és una bona maniobra de projecció en un context de pèrdua de l'Ajuntament de València, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València».
L'entrada de Compromís a un hipotètic Govern espanyol integrat per socialistes i el conjunt de les forces que van pactar amb Sumar, a parer d'aquest observador del tauler polític estatal i valencià, «no penalitzaria electoralment als valencianistes, per exemple en cas d'una perpetuació de la negativa a reformar el sistema de finançament autonòmic». «Són coses que preocupen només a unes elits i una part del públic que està molt informat. A la resta de gent, no els condiciona el vot. Crec que gaudir de presència a l'executiu estatal els donarà una visibilitat que crec que no tindran amb el càrrec de portaveu adjunt al grup parlamentari al Congrés dels Diputats de Sumar», tanca. La lluita de Compromís per projectar la seua marca al camp polític estatal.