L'elecció de Marciano Gómez com a conseller de Sanitat per part del president valencià Carlos Mazón semblava mostrar les cartes d'un executiu a favor de la denominada col·laboració pública-privada a la sanitat. Gómez havia estat, precisament, un dels arquitectes del batejat com a model Alzira, és a dir, el sistema de concessions mèdiques que va idear l'expresident de la Generalitat Valenciana i actualment processat per l'Operació Erial, Eduardo Zaplana, i posteriorment va exportar-se a altres territoris governats per la formació de la gavina.
El passat del responsable del departament de Sanitat, tanmateix, va xocar amb les seues actuacions. És cert que va avalar la continuïtat de la gestió privatitzada a l'hospital d'Elx-Crevillent, al Baix Vinalopó, però també va mantenir el full de ruta botànic d'internalitzar les àrees mèdiques de Dénia (Marina Alta) i Manises (Horta). Aquesta decisió va sobtar a l'oposició progressista i va mostrar un rumb i una carta nàutica diferenciada a la prevista en les polítiques sanitàries.
Compromís mai va refiar-se de la voluntat desprivatitzadora que va materialitzar el Consell de Mazón i a través de Carles Esteve, diputat dels valencianistes a les Corts Valencianes, ha fiscalitzat les relacions de l'executiu valencià del PP amb les concessionàries sanitàries, com ara Ribera Salud i Sanitas. De fet, la força d'estricta d'obediència valenciana va denunciar als populars per «perdonar 47,6 milions d'euros del deute que manté Sanitas amb la Generalitat Valenciana» arran de l'anterior gestió de l'hospital de Manises. El PP va negar-ho.
En un moment d'activitat parlamentària quasi nul·la per l'estiu, Compromís ha revifat la batalla dels deutes que ostenten els gegants de la sanitat privada amb l'administració valenciana. Els progressistes acusen el gabinet valencià de Mazón de «regalar 122 milions d'euros a les empreses de gestió sanitària en el seu primer any de govern». «Les màximes beneficiàries d'aquestes prebendes són Ribera Salud i Sanitas, que han gestionat o encara gestionen departaments de salut», indica Esteve, encarregat d'afers sanitaris de la força esquerrana i valencianista.
En el cas de Ribera Salud, una companyia lligada en la seua estructura directiva al PP, la denúncia de Compromís recull «els 15 milions perdonats a la firma per la no construcció dels nous centres de salut de Dénia i Calp a què els obligava el contracte de concessió del departament de la Marina». «A la mateixa àrea sanitària, cal sumar el TAC de Dénia amb un valor de 400.000 euros que va desaparèixer de l'hospital després de la reversió i la inversió de dos milions que ara ha de fer la conselleria en equipament radiològic perquè Ribera Salut va deixar el material restant en tan males condicions que ja no es podia utilitzar», agrega.
«El Consell hagué de desemborsar tres milions d'euros extra només realitzar-se la reversió per garantir l'assistència a l'hospital. De demanar-li a Ribera Salud que pague tot això a què està obligat, el govern del PP no en vol ni parlar», critica. L'altre focus d'incompliments milionaris de les grans concessionàries sanitàries és el departament de Torrevella (Baix Segura), antigament en mans de Ribera Salud i revertit pel Govern del Botànic. «Ribera Salud ha incomplert el compromís d'assumir el desdoblament de la carretera de l'Hospital de Torrevella CV-95, que suposa una inversió de 19,5 milions, així com no ha assumit la renovació dels aparells de diagnòstic i tecnològics per un import de tres milions d'euros», apunten.
La mirada fiscalitzadora dels valencianistes també s'ha situat en l'herència llegada per Sanitas al departament de Manises. A la «condonació» de 47,6 milions d'euros que va efectuar el Consell del PP, s'agreguen uns altres 11 milions d'euros «en inversions d'infraestructures que no ha fet aquesta empresa en aquest departament sanitari, a les quals estava obligat». «El Consell de Mazón ha passat per alt aquests diners quan s'han de recordar els 12 milions d'euros que va haver-hi d'invertir el govern només produir-se la reversió per poder garantir la qualitat assistencial», assegura el diputat de la coalició d'estricta obediència valenciana.
«El pitjor de tot és pensar que amb tots aquests diners, que fan moltíssima falta, quines coses es podrien fer. Amb aquests 112 milions, per exemple, es podria construir tres o quatre hospitals comarcals perfectament dotats o contractar 2.000 psicòlogues en els centres de salut», opina. I remata: «La por que tenim és que el govern del PP continue perdonant el deute que aquestes empreses mantenen encara amb la Generalitat Valenciana. Sense comptar els últims anys, és a dir, del 2021 al 2024, les empresses concessionàries de la sanitat li deuen a l'erari públic valencià 411,1 milions d'euros. Temem que el perdó del deute que farà Mazón als seus amics de la sanitat privada anirà creixent». La batalla política a la sanitat, roent en ple estiu.
Un nou model Alzira?
L'acusació al Consell de Mazón d'haver perdonat 112 milions d'euros que devien les concessionàries sanitàries no ha estat l'única denúncia que ha llençat aquesta setmana Compromís envers la gestió del conseller de Sanitat, Marciano Gómez. «La licitació de 36 hospitals de dia de salut mental que prepara el govern del PP des del passat mes de maig amaga un regal: hem sigut coneixedors que, recentment, en un curs de formació oferit per la Generalitat Valenciana, el director de l'Oficina Autonòmica de Salud Mental i Addiccions de la Comunitat Valenciana, Bartolomé Pérez, va anunciar als assistents que els hospitals de dia de salut mental que pròximament eixiran a licitació seran públics de gestió privada, un calc del fallit model Alzira», van censurar.
El departament de Sanitat que lidera Gómez, però, va negar la denúncia de Compromís i va sostenir que la licitació seguirà fil per randa el model que va adoptar el Govern del Botànic l'any 2018. Encara més, va assenyalar que s'havien autoritzat la contractació de 450 places assistencials en 18 hospitals de dia de salut mental per a adults. En l'actualitat, el País Valencià solament compta amb onze centres hospitalaris per a adults i altres dos reservats per a menors.