La tempesta política pel finançament singular a Catalunya havia experimentat una treva. El soroll de la dreta espanyola i de l'esquerra més jacobina s'havia rebaixat envers un assoliment històric per al Principat en cas de materialitzar-se. El PSC i ERC, de fet, han rubricat sense rebombori el seu pacte perquè la Generalitat de Catalunya obtinga un concert fiscal solidari, així com el futur executiu socialista blinde les polítiques socials republicanes i conserve el compromís amb la llengua catalana. El focus s'ha centrat en els prolegòmens del retorn de Carles Puigdemont, expresident català i líder moral de Junts per Catalunya, després de set anys d'exili de la justícia espanyola.
En un missatge institucional en català i subtitulat en anglès, Puigdemont ha assenyalat quan el rellotge ha marcat les 10:30 del matí: «En condicions de normalitat democràtica, l'anunci de la presència d'un diputat com jo al ple del parlament seria irrellevant, però les nostres condicions no ho són. Hi ha dos diputats, el conseller Lluís Puig i jo mateix, que no hi podem assistir lliurement». «No ho podem fer, en primer lloc, perquè portem al damunt una llarga persecució per haver permès que els catalans votessin en referèndum; i, en segon lloc, perquè el Tribunal Suprem es nega a obeir una llei d'amnistia aprovada, en vigor i que es d'obligada aplicació», ha denunciat.
«Aquest desafiament s'ha de contestar i confrontar. I per això, he emprès el viatge de retorn des de l'exili convençut que no hi ha cap altre camí per a la normalitat democràtica que la fi de la repressió, una fi que està contemplada en la lletra i l'esperit de la llei d'amnistia», ha recordat. «Si ens la creiem, si volem que sigui una llei que abasti a tothom», ha incidit, «no podem callar davant de l'actitud de rebel·lió, de la bunquerització d'alguns jutges del Tribunal Suprem».
Com a missatge als socialistes, tant al PSOE com al PSC, ha manifestat: «Sembla que al Govern espanyol no li inquieta massa, i temo que al futur govern de Catalunya li resultarà igual d'indiferent». «Ara bé, hi ha molts catalans que volem viure en un sistema democràtic ple i volem gaudir del mateix que a altres països i societats democràtiques del món, és a dir, entre altres coses, d'una justícia imparcial, que no tingui agenda política i no interfereixi per impedir la voluntat popular que s'expressa sempre en els parlaments», ha exposat.
«Que jo pugui assistir al parlament hauria de ser normal; que per a fer-ho m'arrisqui a una detenció que seria arbitrària i il·legal és l'evidència de l'anomalia democràtica que tenim el deure de denunciar i de combatre. I no pas perquè siguem independentistes, sinó perquè som demòcrates», ha conclòs la seua darrera aparició abans de xafar territori de Catalunya. De fet, la seua última intervenció des de l'exili europeu ha estat el tret de sortida per restar incertesa a la seua tornada amb la convocatòria per part del Consell de la República i de Junts per Catalunya d'un acte al passeig Lluís Companys de Barcelona, una ubicació simbòlica i gens escollida a l'atzar.
Clam per Puigdemont
Arran de la citació per mostrar suport a Puigdemont en la seua tornada a Catalunya per part de la seua formació i del Consell de la República, el conjunt de l'independentisme català ha proclamat que acompanyarà l'excap del Govern principatí. «President Puigdemont, hem estat al teu costat en aquest llarg i injust exili, i estarem al teu costat en la teva tornada, lliure, a casa. Demà, serem amb tu a Barcelona, amb la força i la determinació de sempre», ha anunciat Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural. «Hi serem pel que representeu com a president i per continuar el camí cap a la independència. I tant que hi serem! Visca Catalunya», ha coincidit Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional de Catalunya.
«Hi ha una llei d'amnistia aprovada i cal que els tribunals l'apliquin. Tota la solidaritat i ganes per tornar-te a tenir a casa, president Carles Puigdemont. Som al teu costat. Et volem a casa i en llibertat», ha expressat Esquerra Republicana de Catalunya, que ha corroborat a través d'un comunicat que estarà amb l'expresident de la Generalitat de Catalunya. «Demà serem donant la benvinguda a Carles Puigdemont en la seua tornada de l'exili», ha informat la CUP, així com l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha confirmat la seua presència: «Demà, com a alcalde de Girona —la ciutat natal de Puigdemont—, aniré a Barcelona, per rebre un president que ha estat a l'exili».
La intenció de Junts per Catalunya i del Consell de la República —com a organitzadors de l'esdeveniment— és muntar un escenari des del qual Puigdemont puga fer un discurs a la massa independentista present, i en acabar la seua intervenció, que una comitiva l'acompanye fins a accedir al Parlament de Catalunya per a seguir la sessió d'investidura d'Illa. Tanmateix, i més enllà de la incertesa de com apareixerà el dirigent independentista als annexos del parc de la Ciutadella de Barcelona, el més probable és que les forces de seguretat arresten Puigdemont només el visualitzen.
Llarena i una investidura suspesa
Amb el parc de la Ciutadella de la capital catalana, pulmó verd i enclavament que acull al seu interior el Parlament de Catalunya, absolutament blindat pels Mossos d'Esquadra i tancat per complir amb l'ordre del magistrat conservador Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, el retorn de Puigdemont segurament acabarà amb una detenció. La seua privació de llibertat empentaria la sessió d'investidura a una més que possible suspensió.
Si Junts per Catalunya ha avisat que ho sol·licitaria, ERC i els comuns ho consideren com a l'escenari més plausible. Fins i tot, el president de la cambra catalana, el juntaire Josep Rull, ja ha indicat —en una entrevista a Vilaweb— que si aquest fet es produeix, «no podria acceptar que el ple es desenvolupi amb normalitat». L'aturada de la sessió parlamentària deixaria en guaret l'elecció del socialista Illa, qui comptaria fins al dia 26 d'agost per accedir a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
En cas que s'arriba a aquesta data sense cap investidura materialitzada, s'activaria la repetició electoral. Ara bé, es tracta d'un escenari quasi utòpic: a pesar de la suspensió del ple, l'ajornament —en principi— seria una qüestió d'hores o de dies. Els republicans, de fet, ja van dir que s'hauria de reprendre «com més aviat millor». El reinici del ple, però, podria coincidir amb les estretors del procés d'empresonament de l'expresident de la Generalitat de Catalunya.
Atès que Puigdemont va marxar a l'exili quan la justícia espanyola va cercar els dirigents civils i polítics de l'independentisme per enllestir el referèndum de l'1 d'octubre, el Tribunal Suprem encara manté viva la seua causa penal. El procediment judicial hauria pogut ensorrar-se amb l'aprovació de l'amnistia, però Llarena va decidir que la mesura de gràcia no era aplicable per al delicte de malversació. Aquesta interpretació singular —i polèmica per a molts experts en dret— ha comportat que l'expresident català continue assetjat per la justícia espanyola —a la seua motxilla judicial, a més, hi ha el cas de la denominada trama russa del procés.
El full de ruta processal amb més paperetes per a Puigdemont seria un viatge a Madrid només haja estat arrestat per part de les forces de seguretat. Els cossos d'ordre el traslladarien a la capital espanyola perquè compareguera al Tribunal Suprem. Un dels escenaris possibles és que l'alt tribunal espanyol considere que hi ha risc de fuga —arran de la pena elevada de presó que se l'exigeix— i es propose un ingrés provisional en la garjola fins a la celebració del judici. Aquest pas hauria de comptar, almenys, amb el suport d'una de les acusacions, però amb l'extrema dreta Vox dintre del procediment, l'oposició de la Fiscalia seria insuficient.
Si el dirigent de Junts per Catalunya ingressara a presó, tindria l'oportunitat de sol·licitar el trasllat a una instal·lació penitenciària catalana i l'as a la mànega de reclamar al Tribunal Constitucional la revocació de la interlocutòria que haja acordat el seu internament carcerari com a mesura cautelar mentre els membres d'aquest òrgan judicial diluciden sobre la constitucionalitat de la mesura de gràcia als represaliats pel procés català. Un laberint judicial que es prolongaria durant les pròximes setmanes, però que tindrà com a tret de sortida la primera jornada d'investidura d'Illa.