Com si es tractara d'una cursa de fons, d'una prova dels Jocs Olímpics ancorada a exaltar la resistència i no tant la velocitat, el socialista Salvador Illa s'apropa a la seua meta desitjada: la presidència de la Generalitat de Catalunya. Illa va assolir dos acords per separat amb els comuns i ERC que hipotèticament lligaven els 68 sufragis necessaris per a accedir a la comandància del Principat. El líder socialista, però, no comptava amb un altre obstacle: havia de superar la votació interna de les joventuts republicanes, amb autonomia per escollir la direcció del vot de la seua diputada al Parlament de Catalunya, Mar Besses.
L'organització juvenil d'ERC no serà un impediment per a l'arribada del PSC a l'executiu de Catalunya. Les Joventuts d'Esquerra Republicana, amb l'objectiu d'evitar el trencament amb la seua germana major, s'han decantat aquest dilluns per un «sí» crític a la investidura del presidenciable del PSC. «Amb l'objectiu de mantenir la unitat del nostre espai polític, erigir-nos en la veritable garantia del compliment de l'acord amb el PSC, i fent valer l'oportunitat històrica de condicionar una majoria parlamentària, acordem emetre un vot afirmatiu en aquesta investidura», han indicat després d'una reunió que s'ha allargat més d'un parell d'hores.
Un «sí» desconfiat
A pesar d'assegurar un vot afirmatiu, l'argumentació de les Joventuts d'Esquerra Republicana estan carregades de crítiques i recels cap als socialistes catalans. «Després dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig, i al llarg d'aquestes setmanes, s'han produït negociacions polítiques amb Junts i el PSC per tal d'arribar a un acord d'investidura; en relació amb Junts, s'ha evidenciat que no han tingut la capacitat de generar consensos i liderar la situació, i que no existeix una majoria parlamentària a favor de la independència del nostre país, la qual pugui capitanejar el pròxim Govern de la Generalitat de Catalunya», han introduït.
El jovent de la força independentista destaca que havien fixat «els requisits mínims per tal d'entrar a valorar un possible acord d'investidura: avançar cap a l'autodeterminació amb propostes concretes, el compromís amb la construcció nacional i la llengua catalana, i la justícia social, condicions que són clau per a la millora de la qualitat de vida de les persones joves, i amb l'objectiu clar d'assolir l'alliberament social i nacional dels Països Catalans».
«L'acord d'investidura aprovat per les bases d'ERC, i acordat i assumit tant pel PSC com pel PSOE, conté alguns elements positius, per exemple: l'aposta per la resolució del conflicte polític a través de la votació de la ciutadania de Catalunya, i mitjançant una Convenció Nacional; l'avenç significatiu cap a la sobirania fiscal de Catalunya; la defensa i impuls del català; i, finalment, i entre altres qüestions, esmena algunes de les propostes més de dretes del PSC per mantenir les polítiques impulsades pel Govern republicà», han esgrimit com a la cara positiva del pacte signat amb la formació socialdemòcrata.
Ara bé, les Joventuts d'Esquerra Republicana han manifestat els seus dubtes envers el compliment de la paraula del PSC: «Volem, tanmateix, remarcar que tenim una clara desconfiança cap al compliment d'aquest acord, a causa de la falta de diligència en els compliments de pactes anteriors per part del PSOE i que, massa sovint, hem hagut d'obligar a executar. Així com per la poca credibilitat de Salvador Illa, qui sempre ha interposat els interessos de la Moncloa i de Pedro Sánchez a Catalunya».
«Les Joventuts d'Esquerra Republicana assumim una oposició dura, clara i contundent, i serem absolutament fiscalitzadors que aquest acord es desplegui des del primer ple d'aquesta nova legislatura al Parlament de Catalunya. Així mateix, assumim el compromís d'aturar qualsevol intent que el PSC implementi propostes que atempten, clarament, contra la nostra nació i desenvolupen un model de país de dretes i conservador», han expressat. I han avisat a Illa: «En cas d'incompliments de l'acord, ens conjurem a ser la veritable garantia davant de tots els dubtes que aquest genera. El Partit Socialista ha de tenir molt clar que no complir tindrà conseqüències immediates, com la pèrdua absoluta de confiança cap a les propostes del Govern i els grups que hi donin suport».
La incògnita del retorn
Amb la decisió de les joventuts dels republicans, Illa respira, la Moncloa fa més bona cara i els socialistes catalans aplanen la seua arribada a un govern en minoria a la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, i encara que la investidura del candidat del PSC no corre, d'entrada, cap mena de perill, l'única incertesa de la jornada serà l'impacte del retorn de l'expresident i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. El referent postconvergent escura la seua bala per condicionar el moment de l'elecció d'Illa amb la seua previsible detenció a causa del manteniment de l'ordre —només vigent a l'Estat espanyol— del magistrat conservador Pablo Llarena, del Tribunal Suprem.
Sense cap mena de pista sobre el full de ruta de la tornada a Catalunya de Puigdemont, ni tampoc sobre si aconseguirà o tractarà d'accedir al Parlament de Catalunya, la seua carta per confirmar les seues intencions de xafar territori català han provocat l'enèsim estira-i-arronsa amb ERC. «La decisió de la militància d'ERC d'investir al candidat socialista, Salvador Illa, com a president de la Generalitat, fa que la detenció siga una possibilitat real d'ací a molt pocs dies», va escriure el líder de l'espai de Junts per Catalunya a X, l'antiga Twitter, aquest cap de setmana.
«Sempre he sigut conscient d'aquest risc. Però he preferit esperar a publicar aquest text després de conèixer la decisió dels militants republicans perquè no se m'acusés de fer xantatge emocional —cosa que en els set anys d'exili he defugit sempre—, ni d'interferir en el procés intern d'una altra formació política», va raonar. I va assenyalar: «Les crítiques a l'acord s'han centrat sempre en l'impacte negatiu que tindrà per a Catalunya un govern de caràcter espanyolista».
Puigdemont, en carta duríssima contra ERC i el PSC, vaticinava el futur executiu d'Illa com a «un govern al·lèrgic a la plena normalització de la llengua catalana i que no tindrà capacitat de negociació real amb el govern espanyol per a resoldre un conflicte històric, que no és pas de fa set anys, sinó entre Catalunya i Espanya». «Crec que abans de donar els vots per a un govern del PSC a Catalunya, calia explorar altres alternatives, inclosa la repetició electoral en noves condicions».
L'acusació de l'expresident català a ERC com a «responsables» de la seua presumible detenció si torna a Catalunya ha encès la cúpula republicana. «Davant la carta publicada per part del president Carles Puigdemont en contra de la decisió presa per la militància d'Esquerra Republicana [...], l'executiva del nostre partit exigeix una rectificació i una disculpa», han replicat. I han remarcat: «Considerar que una hipotètica detenció del president Puigdemont seria culpa d'Esquerra Republicana és una ofensa».
«És obvi que el partit i l'entorn polític de Puigdemont consideren que la decisió [...] és perjudicial per als seus interessos electorals», han sostingut, així com han acusat la formació postconvergent d'emprar la repressió per «treure profit electoral». La direcció republicana, fins i tot, ha sol·licitat a «les organitzacions i entitats cíviques», en referència a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), respecte per a la decisió de la militància d'ERC, la qual es va produir en un procés «democràticament impecable». Era una contestació al dard que va llençar el passat cap de setmana l'ANC: «Els dirigents que han portat ERC a aquests contrasentits són culpables dels seus efectes fatals per a Catalunya, per a l'independentisme i per al seu partit. La història els jutjarà». La mostra de l'agitació política d'una setmana marcada per la investidura d'Illa i la tornada de Puigdemont.