Si la política espanyola s'ha convertit en els darrers temps en un serial protagonitzat pel socialista Pedro Sánchez i el seu manual de resistència i metamorfosi, el tauler català ha estat marcat per la pulsió nacional dels seus dirigents, l'acció de les togues i les jugades d'impacte absolutament imprevist. Encara que el socialista Salvador Illa compta amb els vots del PSC, els comuns i ERC per erigir-se en president de la Generalitat de Catalunya, hi ha un enigma que atorga incertesa a la seua sessió: el retorn de l'expresident i líder moral de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont.
Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, havia convocat aquest dimarts als diferents grups parlamentaris per establir una ronda de contactes i proposar una data per a la celebració del pròxim ple d'investidura. L'autoritat parlamentària ha fixat per aquest dijous la sessió —si no hi haguera cap obstacle, Illa seria investit el dijous de vesprada— , però els focus s'han centrat en les reaccions a la tornada de Puigdemont i, especialment, a la seua detenció en virtut de l'ordre que sosté —només vàlida a l'Estat espanyol— el magistrat conservador Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, quan va denegar-li l'amnistia pel delicte de malversació de fons públics.
Al plató de TV3, Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, ja ha avisat que si l'expresident de la Generalitat de Catalunya era arrestat de camí a la cambra catalana, sol·licitaria l'aturada de la sessió. «No s'estaria celebrant en condicions de normalitat», ha argumentat, així com ha acusat Llarena de «prevaricar» amb la denegació de l'amnistia per al referent de l'espai postconvergent. De fet, ha denunciat la voluntat de «venjança» i «d'escarni» del togat de l'alt tribunal espanyol contra Puigdemont.
Sense cap mena d'indici del full de ruta del retorn del dirigent independentista a Catalunya — «seria una ingenuïtat salvatge donar detalls», ha manifestat Turull—, el president del grup parlamentari dels juntaires, Albert Batet, ha corroborat la intenció de demanar la suspensió del ple en cas d'emmanillar l'expresident. «Crec que ho ha deixat molt clar el nostre secretari general», ha expressat en sortir de la reunió per fixar la data del ple d'investidura.
Batet, tanmateix, no ha volgut avançar esdeveniments sobre quan hauria de reprendre's la jornada parlamentària en cas d'aturar-se per l'acció judicial de Llarena. «No volem anticipar escenaris, ni farem especulacions, encara que som conscients del que pot comportar el retorn de Puigdemont. Donarem suport a les institucions del nostre país», ha esgrimit quan la data màxima per evitar la reedició electoral és el 26 d'agost. Els comuns —amb matisos— han expressat que també veurien amb bons ulls una suspensió temporal de la investidura d'Illa en aquestes circumstàncies judicials i polítiques.
«Segurament és necessari», ha incorporat Marta Vilalta, secretària general d'ERC i portaveu adjunta dels republicans, sobre la decisió de posar en guaret el ple d'investidura si Puigdemont és enxampat per les forces de seguretat i la justícia espanyola. «Una opció que agafa molt de pes és suspendre o ajornar al ple», ha agregat, encara que ha avisat que no s'hi pot «estar lligats» als ritmes de l'alt tribunal espanyol i de Llarena. No debades, ha expressat que el ple tampoc hauria de trigar massa a reactivar-se després d'aquesta suspensió per les circumstàncies judicials del líder moral juntaire, així com que la tornada i detenció de Puigdemont no canviaria l'orientació del seu vot.
Salt endavant en sobirana fiscal
Paral·lelament al debat sobre com actuar si el referent dels postconvergents és privat de llibertat, el president de la Generalitat de Catalunya, el republicà Pere Aragonès, ha protagonitzat la seua darrera intervenció com a cap de l'executiu principatí. «Haver presidit el país, Catalunya, ha estat l'honor més gran de la meua vida. He treballat, amb la complicitat de moltíssima gent, per deixar un país millor, més just, més pròsper, més feminista i amb majors quotes de llibertat política», ha afirmat com a comiat. «Espero que el seu retorn es produïsca en plena llibertat, com s'hauria de produir aplicant l'amnistia», ha opinat sobre la tornada de l'expresident.
«Sempre he defensat que tots els exiliats tornin amb les màximes garanties», ha reiterat abans de defensar l'acord per investir el socialista Salvador Illa com a comandant del Govern de Catalunya. En referència a l'assoliment del finançament singular, ha expressat que «és el salt endavant més important en la sobirania de Catalunya que ha viscut la Generalitat de Catalunya des de la seva recuperació després del franquisme». «Com amb l'amnistia, però, caldrà vèncer obstacles. Ara bé, hi ha la determinació política i el compromís per assolir-ho», ha apuntat sobre els possibles entrebancs per fer realitat el pacte rubricat amb els socialdemòcrates catalans.
A manera retrospectiva de les fites de la seua acció de govern republicana, ha reivindicat la proposta de l'Acord de Claredat per buscar una solució democràtica al conflicte entre l'Estat espanyol i Catalunya: «Potser ha arribat abans d'hora, però marca el camí». «L'amnistia ha estat un pas de gegant i ha suposat el reconeixement per part de l'Estat espanyol de la seva aposta repressiva», ha ressaltat junt amb les transferències de les competències del servei ferroviari de rodalia, l'ingrès mínim vital o els fons per a la recerca científica. «Han estat els fruits tangibles de la dinàmica de negociació», ha subratllat. L'adeu a l'etapa republicana de govern a Catalunya.