—Va ser nomenat alcalde quan faltaven dos dies perquè fes deu anys de la mort de Toni Lecha. Què representa la seva figura per a l’independentisme d’esquerres gironí?
—En Toni va ser un dels fundadors, en el seu moment, del primer projecte de la CUP ara fa vint anys. Era una persona molt estimada i referenciada per la gent de l’esquerra independentista de la ciutat. Ell sempre va aportar una mirada d’un concepte ampli d’unitat popular. Entenia que els projectes polítics s’havien de relacionar amb la gent, els veïns i no tenir només una mirada cap a nosaltres. Si volíem aconseguir els nostres objectius polítics, havíem de créixer socialment, i això implicava tenir un projecte obert per parlar amb tothom que fes falta.
—Seguint filant persones que ha dit que eren referents per vostè, trobem el seu pare, l’advocat Tia Salellas. Com creu que les seves idees l’influiran a l’hora de fer d’alcalde?
—Hi ha un compromís i valors cap a la justícia social i l’arrelament a la terra, al país, a la ciutat, que m’influiran enormement. Ell, conjuntament amb ma mare, em va ensenyar a estimar l’entorn on vivia i a entendre que no hi ha ningú ni millor ni pitjor per on ha nascut, que tots som iguals i mereixem una vida digna. Aquest rerefons ideològic és el que m’agradarà fer com a alcalde. La justícia social i la igualtat són valors pels que hem de lluitar, també, des de les institucions.
—En un moment de retrocés de l’esquerra i l’independentisme, què s’ha fet diferent a Girona?
—S’ha treballat molt en els últims anys. No vull dir que en altres llocs no s’hagi fet. S’ha treballat amb uns objectius molt clars de què es volia aconseguir i com es podia aconseguir. Una anàlisi molt ancorada a l’entorn on estem fent política. Teníem molt clar que calia un projecte obert, que aglutinés, que busqués persones i col·lectius amb implicació i que tingués molta xarxa al voltant. Gent que sabés transmetre les seves idees polítiques en sectors on potser, habitualmen, no havien estat compartides. També en el fet de treballar un programa polític per a la ciutat que connectés molt amb les necessitats de la gent. El programa, el projecte i la seva comunicació ha estat molt pensada en clau del que els gironins i gironines estaven demanant. Sempre, amb un rerefons ideològic obvi, que és progressista, transformador i independentista. L’equip amb què hem treballat els últims anys s’ha fet a foc lent. Des del setembre passat, les deu persones que encapçalen la llista ens trobàvem setmanalment i treballàvem per aquest projecte. Això, al final, demostra cohesió i força.
—El primer pas per ser alcalde a Girona ha estat semblar alcalde de Girona? Per exemple, deixar en certa manera de costat les formes activistes de la CUP o no brandar l’estelada a cada acte.
—D’una banda, hem estat molt coherents i ferms amb les propostes que hem anat desenvolupant els últims anys. Fa molt de temps que treballem aquest programa. La gent ha vist que hem estat sempre allà. En alguns temes sempre hi hem sigut: habitatge, educació, sanitat, participació en els barris, llengua, dignificació dels carrers, refugis climàtics... Molts temes els hem portat nosaltres a l’agenda. Al final, la gent, a l’hora de valorar la proposta que més els convencia, ha vist que qui millor podia defensar aquests temes era qui més els havia treballat. Pel que fa a la imatge, és cert que hem intentat presentar un equip de persones que la gent percebés que podien gestionar un ajuntament. No hem deixat de fer res del que fèiem. Ahir mateix vaig estar a la concentració de suport a la Carla Costa. Al mateix temps, hem volgut mostrar una cosa que ja portem a dins: sabem gestionar, tenim idees i sabem com tirar endavant la ciutat. Això, potser, era una cosa que no projectàvem tan públicament i ens hem centrat a fer-ho sense perdre els valors que ens defineixen.
—Creu que la victòria de Guanyem Girona marca un camí a seguir per la CUP a l’hora de fer altres candidatures?
—M’agrada pensar que el mètode de treball, la forma de treball de la qual estem parlant, el com entenem que s’ha de fer política en clau municipal, és un tema del qual la CUP pot fer aprenentatges. Tot i que hem mantingut sempre un projecte assembleari i participatiu, hem incorporat altres elements que crec que són aprenentatges que els projectes municipalistes poden aprendre. Diferent és el tema de les sigles. El debat, a vegades, se centra molt en si han de ser unes sigles o altres i jo crec que la clau no són les sigles. La clau és com es fa política i com es fa municipalisme.
—Girona és l’única gran ciutat on mana una coalició dels tres partits independentistes. Com es notarà en l’acció de govern?
—Es notarà en què hi haurà temes que seran prioritaris a Girona i a altres llocs no es tindran en compte. Defensarem els interessos de Girona per sobre dels de l’Estat. Això, a Barcelona, Lleida o Tarragona serà molt més complicat. El PSC és una delegació provincial d’un partit estatal que té interessos vinculats a les grans multinacionals, els poders històrics de l’Estat que tenen molta influència. La diferència entre qui defensa els interessos de la ciutat o el país serà important. En el tema de la llengua catalana serà una diferència clau. El PSC ha trencat una constant històrica, com era fer política en llengua catalana sempre i a tot arreu. En l’última campanya electoral ha fet bilingüisme. Això no ho farà aquest govern municipal. Treballarem amb el català com a llengua de cohesió social. I, evidentment, nosaltres serem al costat de la defensa de la idea que aquest país ha de poder decidir el seu futur i defensarem que la independència és el millor projecte a escala nacional per als drets de la gent i per a tots els gironins i gironines, catalans i catalanes.
—Per això fan la regidoria de llengua catalana? Quines funcions tindrà?
—Neix d’una anàlisi mentre construíem el govern. Vèiem el que passa al conjunt dels Països Catalans i crèiem que tocava donar una resposta i un missatge. Amb el que passa a les Illes i al País Valencià, però també per l’ús del bilingüisme del PSC a la nostra ciutat, crèiem que havíem de fer un pas endavant i donar a la llengua el paper que mereix per protegir-la. La regidoria té, com a mínim, tres projectes clau al davant: que el comerç estigui retolat i utilitzi la llengua catalana com a llengua preferent; que a Girona no hi pot haver ningú que vulgui aprendre la llengua catalana i no ho pugui fer per temes econòmics, i que en l’àmbit de les extraescolars hem de garantir que la llengua catalana sempre sigui la llengua d’ús habitual. Sabem que això passa, en línies generals, en l’educació formal. Hem d’aconseguir que passi també en l’educació no formal.
—En què es diferenciarà el Govern de Lluc Salellas del de Marta Madrenas. Com notarà la ciutat que té un alcalde anticapitalista?
—Es notarà en dues coses: una, en el programa de govern. Les seixanta-quatre propostes que hem acordat canvien un munt el que hi havia. Es parla molt més, per exemple, d’equipaments comunitaris, d’escoles bressol, del pavelló públic, fins i tot, d’una piscina. Es parla de la regulació dels pisos turístics, que era un tema que el govern anterior no havia volgut abordar com pertocaria. Es parla de l’educació, l’esport, la salut, com a elements transversals. Recuperar la ciutat universitària, diversificar l’economia més enllà del turisme... Els elements que el programa incorpora són substancialment diferents. L’altra és com governarem. En només deu dies d’alcaldia i de govern s’està notant una manera diferent de fer. Tant en la nostra relació amb els treballadors municipals com amb la ciutadania. A la meva agenda tinc fixat que cada setmana estaré en un barri de la ciutat passejant, parlant amb veïns i veïnes. Aquesta és una acció que farem el conjunt dels regidors i regidores. És una nova manera de governar, molt més de baix a dalt, del que hi havia hagut fins ara.
—Vostè havia arribat a dir que el darrer mandat de Junts i ERC havia estat “un dels pitjors dels últims anys”. És possible revertir això amb els dos partits dins el govern local?
—Sí. Tant pel programa com pel model de governança que tindrem. També perquè el lideratge marca molt; l’alcaldia té un pes molt important als ajuntaments. En aquest cas, recau sobre Guanyem. A més a més, sobretot en el cas de Junts, hi ha un equip nou que també té ganes d’iniciar un nou projecte per a la ciutat. Això permet que es puguin plantejar tots els temes de nou i fer un govern diferent. A més, perquè, per primera vegada en molts anys, hi haurà un govern sòlid amb 17 regidors de 27. Això dona una capacitat molt important al govern per fer polítiques d’esquerres.
—Es pot fer una transformació d’esquerres amb Gemma Geis de Junts per Catalunya a l’àrea de Promoció Econòmica?
—Jo crec que sí; si no no estaríem fent aquest govern. La clau és el programa i hi ha elements que són d’esquerres. En promoció econòmica, hem parlat amb la Gemma i volem introduir canvis que permetin diversificar i tenir una mirada més social de l’economia. També hem de ser conscients que és un govern de coalició on els tres grups ens hem de sentir còmodes. Caldrà molta negociació i molt diàleg, però la voluntat hi és. Això és d’agrair en un moment d’incertesa com a societat i país.
—Una de les qüestions que s’han plantejat és la pacificació dels carrers, per exemple als entorns de les escoles o al barri vell o amb la zona de baixes emissions. N’han parlat, d’aquests canvis, amb Lluís Martí (Junts) que seguirà vinculat a Urbanisme i n’ha estat el responsable els últims anys?
—És que hi ha un acord per dedicar un milió d’euros anuals a tot el que són les pacificacions i transformacions per millorar l’accessibilitat a la nostra ciutat. Hi ha un acord per transformar la plaça de Catalunya en clau de pacificació i per fer el mateix al carrer del Carme. Políticament, ja ho hem acordat. Ara tocarà tirar-ho endavant. I Lluís Martí, com la resta de persones de Junts i d’ERC del govern, estan d’acord amb aquest procés.
—Una de les primeres coses que ha hagut d’afrontar com a alcalde han estat les reivindicacions dels treballadors de Girona +Neta que reclamen una millora de les seves condicions laborals. Vostès van ser molt crítics amb els darrers contractes de neteja firmats amb l’UTE entre FCC i Anema Girona. Fins i tot van arribar a plantejar-se mesures legals per impugnar el contracte. Què faran davant d’això?
—Crec que cal ser honestos. Aquest contracte és per a vuit anys i el va aprovar l’anterior govern. Nosaltres ens el trobem. Estudiarem per mirar com podem fer millores i canvis, i mirar què podem aportar als treballadors i treballadores. Però, així com en altres temes tenim molt camí a recórrer, en aquest estem encotillats. El que farem serà gestionar-ho el millor possible.
—S’han compromès a limitar al 4% els pisos que es poden destinar a ús turístic. Com ho faran per garantir que es compleix?
—És senzill, treballem per passar del 15% que hi havia previst al 4%. Un cop això estigui aprovat i repartit per barris —no vol dir que a tots els barris hi hagi d’haver un 4%, potser en uns hi va el 5% o el 6% i en altres el 2% o el 3%—, quan s’arribi al topall, no es donaran més llicències. És lògic i senzill d’aplicar.
—Li ho deia perquè a vegades aquests pisos turístics no estan registrats...
—Si són il·legals i s’està fent un ús turístic, ens agradaria activar a mitjà termini un programa de revisió i fiscalització d’aquest tipus d’usos. Aquest és un tema que compartim també amb l’associació de pisos turístics de la ciutat. Si fas un ús no autoritzat, és normal que l’Ajuntament hi intervingui.
—Al barri vell el nombre d’habitatges d’ús turístic ja arriba al 15%. És sostenible si es manté així i la resta de la ciutat ho compensa? Poden fer res per revertir-ho?
—Considerem que el 15% és excessiu. La legislació espanyola, però, diu que un cop tens la llicència no la pots retirar. Una altra cosa és que veiéssim que al pis l’activitat que es produeix no és la prevista. Això ens permetria obrir un expedient. El que sí que podem dir és que no permetrem que al barri vell hi hagi pisos turístics nous.
—La manera que s’està fent servir per sortejar la limitació dels pisos turístics és el lloguer temporal. Tenen pensades accions per fer front a això?
—Ho hem d’estudiar. És veritat que a vegades l’Administració va més tard del que hauria d’anar en aquests temes. La tinent d’alcaldia d’Urbanisme i Habitatge haurà de mirar com podem treballar aquest tema.
—En habitatge social han compromès un milió d’euros anuals. Això els permetria fer entre quinze i trenta pisos per any. És prou per fer front a la crisi d’habitatge de la ciutat?
—No ho és. Però no és l’única proposta. Hi ha una Sareb amb la qual hem de poder negociar com aconseguir que hi hagi més pisos a la ciutat i es puguin destinar a ús social. La Generalitat ha començat a desenvolupar la llei que parla d’expropiacions en zones de mercat tens. No ho som, però podem aspirar a ser-hi. Parlem amb associacions i entitats del sector social amb les quals, si hi treballem conjuntament, poden impulsar pisos de lloguer social en terrenys de la ciutat. Hi ha altres fórmules que ens han de permetre acompanyar les inversions de compra d’habitatge. També hi ha una altra mesura, que és que els propietaris de Girona que vulguin posar el pis a lloguer utilitzin la borsa de mediació de la ciutat. Hem de dotar-nos de recursos per millorar la situació de l’habitatge de la ciutat. Sempre dic que serà un dels elements que servirà per valorar els quatre anys de govern que tindrem.
—La idea és adquirir els habitatges en les zones més econòmiques de la ciutat?
—Som del parer que cal que a totes les zones hi hagi pisos de lloguer social. No es tracta de fer zones on viu només un determinat tipus de persones. Aquest és un urbanisme del passat. Som del parer que toca que el creixement de la ciutat sigui equilibrat i hi hagi diversitat social a tots els barris. Això permetria un canvi, també, en la segregació escolar i que els barris fossin més amables i agradables. I, al final, aconseguir l’objectiu polític d’un sol poble.
—A la ciutat hi ha una certa preocupació pel turisme ciclista. Què en pensa?
—Hem de garantir que el barri vell no es converteixi, únicament, en un espai d’oci i comerç del turisme ciclista. Hem de garantir que el barri vell i el Mercadal siguin espais amb diversitat econòmica. Per tant, que la gent que viu a Girona tres-cents seixanta-cinc dies a l’any pugui seguir considerant el barri vell com un espai propi, on anar a comprar, a fer el toc... Això és el que hem de garantir a través de la iniciativa pública. Hi ha una part que no podem controlar, que és que el mercat va fent. Però, sí que podem controlar allò que podem impulsar. Tots els projectes que puguem acompanyar en aquest sentit seran projectes en què treballarem els mesos vinents.
—Per exemple?
—Ara no ho puc concretar. Però, tenen a veure s apostar per alguns sectors econòmics desvinculats del turisme ciclista.
—Durant el mandat anterior van criticar que un dels actes que potenciava la massificació turística del barri vell era Temps de Flors. Pensa deixar de fer aquest esdeveniment o transformar-lo d’alguna manera?
—Temps de Flors es continuarà fent. És un projecte que fa dècades que es fa. Tanmateix, és un projecte al qual li pertocarà fer canvis que permetin reduir les externalitats negatives. També perquè pugui estar més vinculat a la comunitat i a la ciutat. També, per com acompanyem Temps de Flor. Al final, si parlem de flors, també té sentit parlar de medi ambient, té sentit que aprofitem per anar més enllà d’una exposició. Toca actualitzar el projecte i ho hem de concretar amb la vicealcaldessa, la Gemma Geis.
—Plantegen augmentar la plantilla policial; així ho recull l’acord. Hi ha un problema de seguretat a la ciutat?
—Hi ha una sensació d’inseguretat a la ciutat. Els veïns i veïnes em transmeten que tenen sensació d’inseguretat en alguns punts concrets i localitzats de la ciutat. Això requereix polítiques públiques i implica que hi hagi més presència de policia municipal al carrer. De passejar, de policia de barri. Implica també altres mesures, com és el manteniment dels espais públics, programes d’educadors de carrer que ajudin a gestionar elements de convivència que hi puguin haver en algunes places de la ciutat, parlem de la neteja, de la il·luminació. Si volem parlar de seguretat, hem de parlar d’això. Evidentment, també hem de parlar de la garantia d’accés a l’habitatge, a l’energia, a l’aigua... Són elements que, quan no es tenen, porten a una situació de precarietat que duu les persones a situacions molt límit.
—Com es planteja fer front a les problemàtiques del sector est de la ciutat, on hi ha, per exemple, Font de la Pólvora? Sobretot pel que fa als talls de llum i l’estat dels carrers?
—Fa tres anys, Guanyem i l’anterior govern, vam pactar un procés de sectorització pel que fa a la llum, i des d’aleshores els talls s’han reduït molt. Tot i això, cal que aquest govern exigeixi a les grans empreses que gestionen l’energia les inversions necessàries. Paral·lelament, volem mirar com podem començar a treballar amb altres empreses cooperatives que hi pugui haver al voltant de l’energia. Cal mirar com les institucions poden ajudar a trencar els oligopolis vinculats al sector de l’energia.
—L’Ateneu Popular Salvadora Catà havia tingut força problemes amb l’anterior consistori. El canvi de govern pot donar certa tranquil·litat a espais de la ciutat com aquest?
—El que pot tenir clar l’Ateneu Salvadora Catà és que aquest serà un govern que dialogarà amb ells sempre que ho vulguin per buscar solucions als problemes que hi puguin haver. Serà un govern que hi parlarà i obrirà les portes a buscar solucions.
—L’Ateneu mateix va entrar fa uns dies un escrit de fiscalia demanant que s’investigués la relació de l’anterior consistori amb el Temporada Alta. Tenen previst revisar les relacions de l’Ajuntament amb Bitò Produccions que organitza el festival?
—L’escrit fa referència a un fet que es va produir el 2014 que detecta Antifrau. Després d’haver-ho analitzat aquell funcionament ja està esmenat. Ara es funciona de diferent manera. Tant amb el Temporada Alta com amb la resta de festivals. Tant en aquest festival com en les propostes culturals amb subvencions, hem de garantir que hi hagi un retorn social a la ciutat més enllà de l’exhibició.